«La COVIDWiki vol acompanyar els professionals sanitaris que ens han cuidat durant aquesta pandèmia»

 

Carlos Luis Sánchez Bocanegra, doctor en Enginyeria Informàtica per la Universitat de Sevilla i especialista en salut digital (e-health), és cap del Departament d'Informàtica en la Delegació d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d'Andalusia i professor docent col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i també a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED).

Amb una llarga trajectòria en l'àmbit de la salut digital des de la seva tesi doctoral, centrada en l'estudi de la incorporació de la intel·ligència artificial en l'àrea de la salut, la seva vinculació amb la UOC en aquest àmbit ja va començar el 2012 quan va treballar com a professor docent col·laborador en el màster universitari de Telemedicina, i actualment ho és del màster universitari de Ciència de Dades (Data Science) i del màster universitari de Salut Digital (E-health). Sánchez Bocanegra també ha estat vinculat a altres universitats de l'Amèrica del Sud, com la Universitat d'Antioquia (Colòmbia) i l'Institut Universitari Hospital Italià (Argentina).

Autor de nombrosos articles sobre els pacients digitals (e-pacients) i les xarxes socials aplicades a la salut, durant la pandèmia de la COVID-19 ha creat, juntament amb un equip interdisciplinari de professionals de la salut, la COVIDWiki, una plataforma en línia que vol ser un document viu des de l'òptica de la salut pública, encara en fase de prova. Des de l'eHealth Center parlem amb ell per saber detalladament en què consisteix aquesta proposta innovadora i com s'imagina el futur del portal.

 

 

Carlos Luis Sánchez Bocanegra, doctor en Enginyeria Informàtica per la Universitat de Sevilla i especialista en salut digital (e-health), és cap del Departament d'Informàtica en la Delegació d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d'Andalusia i professor docent col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i també a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED).

Amb una llarga trajectòria en l'àmbit de la salut digital des de la seva tesi doctoral, centrada en l'estudi de la incorporació de la intel·ligència artificial en l'àrea de la salut, la seva vinculació amb la UOC en aquest àmbit ja va començar el 2012 quan va treballar com a professor docent col·laborador en el màster universitari de Telemedicina, i actualment ho és del màster universitari de Ciència de Dades (Data Science) i del màster universitari de Salut Digital (E-health). Sánchez Bocanegra també ha estat vinculat a altres universitats de l'Amèrica del Sud, com la Universitat d'Antioquia (Colòmbia) i l'Institut Universitari Hospital Italià (Argentina).

Autor de nombrosos articles sobre els pacients digitals (e-pacients) i les xarxes socials aplicades a la salut, durant la pandèmia de la COVID-19 ha creat, juntament amb un equip interdisciplinari de professionals de la salut, la COVIDWiki, una plataforma en línia que vol ser un document viu des de l'òptica de la salut pública, encara en fase de prova. Des de l'eHealth Center parlem amb ell per saber detalladament en què consisteix aquesta proposta innovadora i com s'imagina el futur del portal.

 

El coronavirus ha provocat que la comunitat científica hagi generat un volum inassumible de dades, plenes de canvis successius a un ritme vertiginós. Aquesta infoxicació ha generat dubtes respecte a la intervenció en els pacients afectats pel coronavirus, des del moment que es detecta la infecció fins al tractament i la recuperació. A més, la incertesa entorn del mecanisme de contagi d'aquest virus i la manera de contenir-lo no ha ajudat. Això ha provocat que els professionals sanitaris s'hagin mogut entre l'assaig i l'error, i amb protocols subjectes a canvis continus.

Els professionals sanitaris que han estat en primera línia durant la pandèmia són els que han afrontat aquesta situació plena de dubtes en la presa de decisions, com, per exemple, en el procés de triatge regit per uns recursos materials inadaptats a les demandes d'un sistema desbordat.

En aquest context, neix la necessitat d'editar pàgines col·laboratives, creades i mantingudes per professionals sanitaris hispanoparlants, l'objectiu de les quals és fer de la COVIDWiki un document dinàmic que serveixi com un compendi actualitzat sobre la malaltia des de l'òptica de la salut pública.

La COVIDWiki està pensada per acompanyar la persona que ens cuida. Consisteix a intentar seleccionar la informació, filtrar-la i convertir-la en el coneixement de qualitat sobre la base de les directrius de la documentació oficial. Es basa en la corresponsabilitat de la presa de decisions d'acord amb les directrius dels organismes oficials. El seu objectiu és donar suport als professionals en la presa de decisions, i també oferir suport i informació a la ciutadania i als pacients. És ben sabut que una població ben informada reacciona millor i adopta una conducta participativa, essencial per evitar la transmissió de la pandèmia.

El projecte es va començar com el treball final de màster de Beatriz López per al màster universitari de Telemedicina de la UOC, a la Unitat de Dolor Toràcic de l'Hospital Clínic de Barcelona. Més endavant, s'hi van incorporar Clara Traverso, Ana Morote i Javier Escaño.

Hi han participat professionals procedents d'àmbits diferents, com medicina, infermeria, biologia, psicologia, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), enginyeries i pedagogia, i de diversos països, com Dinamarca, Canadà, Mèxic, Colòmbia, l'Argentina, el Perú i Espanya. En aquest enllaç es pot trobar la llista dels «covidpedistes» que han participat en la COVIDWiki.

Les peculiaritats de la pandèmia i la ràpida expansió que ha tingut van fer que l'organització fos tot un desafiament que ha generat més feina, sobretot per evitar duplicar esforços. Ens vam organitzar amb l'eina de projectes virtual Trello, que té l'avantatge que ens permet organitzar-nos de manera ràpida. Malgrat això, també hi ha algunes dificultats a l'hora d'incloure en el procés els professionals sanitaris, sobrecarregats per la tasca assistencial. També ens costa el procés d'actualitzar diàriament la informació que prové d'organismes i entitats sanitaris oficials, ja que ens trobem davant d'un volum de documentació molt important, que cal delimitar i analitzar amb rapidesa sense perdre qualitat, precisió i rigor. Justament és això el que provoca que la generació de continguts s'alenteixi, i a més se'n compliqui l'actualització.

Encara no hem trobat la fórmula per incloure en el projecte la motivació que porti els professionals de la salut a poder i voler documentar l'experiència i el coneixement que té de la COVID-19. Però és fonamental que s'hi integrin i siguin partícips de la generació de coneixement i comparteixin la informació, que fluirà amb immediatesa i periodicitat fent servir una eina com la COVIDWiki. Així, doncs, estem buscant la fórmula de motivar els professionals sanitaris perquè participin en el projecte i generin contingut. De moment, ens trobem amb el fet que els professionals que hi volen dedicar el poc temps lliure que tenen són pocs, però és fonamental que s'hi integrin i siguin partícips de la generació de coneixement i comparteixin informació que alimenti la COVIDWiki.

En principi, el projecte està enfocat a tot el personal sanitari, tot i que l'hem concebut per estendre'l a la ciutadania en general i als pacients, que són actors imprescindibles per contenir la pandèmia, evitar rebrots a curt termini i crear una cultura preventiva en cas que el coronavirus tingui una incidència estacional.

Esperem recollir els canvis que es van produint en els diferents protocols, cosa que permetrà veure quins encerts i errors s'han comès durant l'expansió de la pandèmia. També volem mitigar la situació d'infodèmia i mostrar l'esforç dels professionals de la salut i el seu estat post-COVID, i ajudar-los a recuperar-se després d'una situació tan estressant; i, d'altra banda, analitzar l'impacte de la COVID-19 en les diverses zones geogràfiques.

Alhora, ens agradaria focalitzar els esforços per millorar el flux d'informació des d'àmbits generals, com l'epidemiologia, cap a altres de més petits, com l'atenció primària o les urgències. També volem fer més accessibles els protocols des del telèfon mòbil per poder-los consultar de manera ràpida i aplicar-los de manera correcta. Finalment, ens agradaria que cada «covidpedista» s'emportés la gratificació d'haver aportat el seu gra de sorra a aquest projecte, tant durant la pandèmia com després.

Hem vist que hem de passar de les dades massives o big data a les dades intel·ligents o smart data, perquè un volum més gran d'informació no significa més coneixement. De fet, s'observa més incertesa i desconcert. Dins del big data circula més desinformació, cosa que, segons la nostra opinió, és molt més nociva que la no informació.

La nostra manera de treballar amb el big data es basa en la màxima «pensar globalment i actuar localment». Per tant, el que volem fer és seleccionar la informació adequada dins de tota la que hi ha per poder nodrir la COVIDWiki.

Malgrat que la intel·ligència artificial té un paper en aquest projecte, és fonamental que els professionals sanitaris n'agafin les regnes. Caldria convidar els professionals sanitaris interessats en el projecte a participar-hi. Entenem que sense ampliar la xarxa de col·laboradors per a la redacció dels continguts, el projecte podria veure compromesa la seva viabilitat.

Moltes coses. En primer lloc, pel que fa a debilitats, hem vist que és difícil que els professionals col·laborin en el trasllat d'informació al portal a canvi de res, i que falta inversió integral i interdisciplinària en el treball sobre la pandèmia, ja que cada professional se centra en el seu àmbit de treball. Hem detectat dificultats per donar a conèixer la COVIDWiki i barreres lingüístiques, perquè la majoria de fonts són en anglès.

Si parlem de les fortaleses, podem dir que el projecte ha permès filtrar, generar i avaluar coneixement, i ens ha permès formar un projecte d'equip amb la implicació dels professionals de la salut. A més, hem reforçat les sinergies, i la informació que hem recollit la pot fer servir qualsevol professional de la salut de manera immediata i des de qualsevol punt del món. La COVIDWiki també ens ha permès constatar que la col·laboració en comunitat ajuda a millorar i a adequar la informació i el coneixement.

Finalment, però no per això menys important, també hem pogut detectar algunes amenaces, entre les quals destaquen el risc que la informació quedi desactualitzada o incompleta per manca de recursos, o l'analfabetisme dels usuaris, que potser no sabran utilitzar l'eina per trobar-hi fàcilment el que volen.