«El nadó està protegit durant tot l'embaràs per la manca de transmissió vertical de la COVID-19»

 

El coronavirus SARS-CoV-2 és nou, però, gràcies a la feina de científics de tot el món, cada vegada el coneixem més bé. Rafael Caparrós, psicòleg i professor col·laborador del màster de Neuropsicologia de la UOC, ha investigat un dels seus aspectes: l'afectació en la mare i el nadó de la infecció per COVID-19 durant l'embaràs. El seu article científic, basat en una revisió d'abast (scoping review), s'ha publicat en la Revista Española de Salud Pública, editada pel Ministeri de Sanitat del Govern espanyol. Caparrós, que actualment és professor al Departament d'Infermeria  i membre del grup de recerca Neuropsicologia Aplicada a la Infància, Adults i Persones Grans de la Universitat de Granada, va ser llevador durant quinze anys i ens dona, des de la prudència, una bona notícia: «Fins avui no s'ha trobat el coronavirus SARS-CoV-2 en cap dels fluids que el poden transmetre de la mare al nadó: ni en llet materna, ni en líquid amniòtic, ni en sang del cordó umbilical».

 

 

El coronavirus SARS-CoV-2 és nou, però, gràcies a la feina de científics de tot el món, cada vegada el coneixem més bé. Rafael Caparrós, psicòleg i professor col·laborador del màster de Neuropsicologia de la UOC, ha investigat un dels seus aspectes: l'afectació en la mare i el nadó de la infecció per COVID-19 durant l'embaràs. El seu article científic, basat en una revisió d'abast (scoping review), s'ha publicat en la Revista Española de Salud Pública, editada pel Ministeri de Sanitat del Govern espanyol. Caparrós, que actualment és professor al Departament d'Infermeria  i membre del grup de recerca Neuropsicologia Aplicada a la Infància, Adults i Persones Grans de la Universitat de Granada, va ser llevador durant quinze anys i ens dona, des de la prudència, una bona notícia: «Fins avui no s'ha trobat el coronavirus SARS-CoV-2 en cap dels fluids que el poden transmetre de la mare al nadó: ni en llet materna, ni en líquid amniòtic, ni en sang del cordó umbilical».

 

La meva línia de recerca és sobre embaràs i sobre nounats, i no podia deixar passar l'oportunitat de fer alguna cosa sobre aquest tema veient la situació que teníem. Com que el tema és molt nou, no sabia realment amb què em trobaria. Se sabia per altres coronavirus que hi havia hagut que sí que hi havia força afectació materna i de nounats. 

Sí. Els estudis que hi ha fets fins ara no són encara gaires i es basen en efectes a curt termini: encara se'n desconeixen els efectes a llarg termini. Però sí que sembla que no s'ha trobat el virus en cap dels fluids que poden transmetre el virus de la mare al nadó: ni en llet materna, ni en líquid amniòtic, ni tan sols en sang del cordó umbilical... Alguns nadons s'han contagiat, però potser es deu a una mala manipulació o una mala tècnica durant el part o la cesària.

Sí, sempre que no tinguin cap malaltia de base, solen presentar una simptomatologia molt lleu. Això no vol dir que no hagin de prendre totes les precaucions, com qualsevol persona. Cal tenir precaució per la falta encara de molts estudis i d'estudis poblacionals: els que ara es publiquen gairebé tots són estudis de casos, d'algú que treballa en un hospital on té un cas d'una embarassada amb COVID-19 i el publica. No es poden treure realment grans conclusions d'estudis tan petits. 

Dels recursos per fer una revisió: el primer és tenir moltes ganes de fer-la i després l'única cosa que cal és saber el procediment per no cometre errors en el procés, un ordinador amb una connexió a internet i accés als articles que es publiquen. No necessites cap laboratori ni cap gran infraestructura. És un estudi del qual estic orgullós però que és senzill, que he pogut fer des de casa mentre estava confinat.

Al meu perfil Research Gate m'ha sorprès la quantitat de visites que té. El llegeixen investigadors de l'Índia, de l'Amèrica del Sud, d'Austràlia... És un granet de sorra; no és l'estudi definitiu que resoldrà aquest problema, però sí que penso que tindrà un cert impacte i ajudarà a prendre decisions.

Actualment, hi ha molta reticència que les mares que estan infectades puguin donar alletament matern al nadó. Estic fent una altra revisió relacionada amb la transmissió vertical i, dels 29 estudis que inclou, a cap nadó no se li va donar alletament matern, tots es van alimentar amb fórmula artificial. Això és un retrocés. D'altra banda, en molts centres s'inclinen a fer cesàries perquè sembla que es controla molt més la possible transmissió en el naixement, en lloc d'un part vaginal, que és el que és natural. Són decisions basades en la medicina defensiva, en la por. 

Els diria que segueixin els consells de les llevadores i els obstetres que els portin l'embaràs, que continuïn anant a les consultes d'atenció prenatal tant en atenció primària com en especialitzada i que no tinguin por d'anar a aquestes consultes quan els ho recomanin els professionals. Els estudis sembla que diuen que no hi ha transmissió vertical; llavors el nadó estaria protegit durant tot l'embaràs per aquesta falta de transmissió de la mare al nadó.

Una cosa molt important que tenim tots és la tecnologia, que en la pandèmia ens ha ajudat molt a estar a prop dels nostres éssers estimats. El suport social és fonamental en la salut mental, i en la pandèmia s'ha parlat molt de distanciament social, però no crec que realment hi hagi hagut aquest distanciament, sinó distància física entre les persones. Fins i tot en molts casos hi ha hagut més acostament gràcies a la tecnologia.  

Sí, jo diria que part de la culpa és l'estrès, que afecta el cervell de manera directa, i també a una sensació de no saber què passarà, de no saber quant de temps estaríem d'aquesta manera, i penso que ens ha fet viure les coses al dia. La persona que ha après a viure el dia a dia ha estat la que ha estat més bé.