«Per sortir de la crisi del coronavirus caldrà combinar intel·ligència humana, artificial i econòmica»

 

Parlem amb Joan Torrent, catedràtic d'Economia i investigador principal del grup i2TIC dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) especialitzat en tecnologies de la informació i la comunicació i intel·ligència artificial. Arran de la crisi sanitària i econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus, considera que la recuperació no es produirà sense «la intel·ligència artificial i la intel·ligència econòmica. Això sí, cap de les dues no és possible sense la intel·ligència humana». Reflexiona sobre un nou paradigma econòmic en què les tecnologies tindran un gran paper, tant en la resolució de la crisi com en la recuperació posterior, i sobre la manera com les noves tecnologies i la intel·ligència artificial poden ser clau en les noves polítiques econòmiques posteriors al confinament.

 

 

Parlem amb Joan Torrent, catedràtic d'Economia i investigador principal del grup i2TIC dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) especialitzat en tecnologies de la informació i la comunicació i intel·ligència artificial. Arran de la crisi sanitària i econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus, considera que la recuperació no es produirà sense «la intel·ligència artificial i la intel·ligència econòmica. Això sí, cap de les dues no és possible sense la intel·ligència humana». Reflexiona sobre un nou paradigma econòmic en què les tecnologies tindran un gran paper, tant en la resolució de la crisi com en la recuperació posterior, i sobre la manera com les noves tecnologies i la intel·ligència artificial poden ser clau en les noves polítiques econòmiques posteriors al confinament.

 

Més enllà d'afirmar que és molt difícil separar una crisi sanitària d'una d'econòmica, s'ha de ressaltar que l'economia la fan les persones. És molt important reflexionar sobre com afrontem la pandèmia i les crisis que se'n deriven i, sobretot, què farem per sortir-ne. Arran de tot el que passa aquests dies, considero que la tecnologia, especialment la intel·ligència artificial i les plataformes col·laboratives, ens pot ajudar molt, ara i en el futur.

Penso que la intel·ligència artificial serà imprescindible per a resoldre la crisi sanitària. Ens pot ser útil per a predir el comportament del virus i el de les persones que el tenen. Amb aquesta informació, s'evitaria que el sistema sanitari estigués tan col·lapsat. De fet, em sorprèn que una crisi sanitària global no tingui encara una resposta global, de manera que molts països cometen errors que altres ja han comès. I la intel·ligència artificial serà la clau per a avançar en una resposta global a la pandèmia, tant sanitària com econòmica.

Som davant d'una crisi devastadora causada per un component aliè a l'economia, però que afecta tothom per igual. D'això se'n diu «xoc extern simètric» i és un fenomen molt poc freqüent, però, per sort, ja tenim un referent: la grip espanyola de la segona dècada del segle xx. Llavors ja vam veure que aquestes situacions de crisis globals són un bon moment per a desenvolupar polítiques keynesianes, tal com ja van començar a fer molts països, sobretot després de la crisi del 1929.

Per començar, ens hem de preparar per a un període més o menys llarg d'excepcionalitat en què el flux econòmic pararà. Aquí és on entren les injeccions massives de liquiditat i una despesa pública que assumeixi bona part del cop. No descartem veure coses impensables fins ara, com moratòries i exempcions d'impostos a empreses i ciutadans. Si l'economia s'atura, els impostos deixen de tenir sentit.

Però, en un context d'endeutament elevat, qui acaba pagant les receptes keynesianes? Aquesta és la gran pregunta a què ens haurem d'afrontar els pròxims mesos. En alguns països ja molt endeutats, com Espanya i Itàlia, haurà de ser el Banc Central Europeu qui assumeixi bona part del deute públic (John Keynes ja parlava d'un banc central i d'una moneda mundial). Però això no serà suficient i caldrà veure com s'afronta el deute a escala global.

Ara bé, aquestes polítiques ajudaran a pal·liar els problemes de demanda, i la crisi és també d'oferta. En aquest cas, caldria reprendre les teories de Joseph Schumpeter. El període més llarg d'estabilitat, creixement i reducció de desigualtats de l'economia mundial va venir després de la grip espanyola i de dues guerres mundials, i va ser gràcies a la Segona Revolució Industrial.

Si som capaços d'aprofitar la base tecnològica que ens ofereix la segona onada de la digitalització, liderada per la intel·ligència artificial, i l'impuls pel canvi generat per la crisi del coronavirus (o per altres crisis com la climàtica), podrem assentar un període de creixement i estabilitat sobre la base de la Quarta Revolució Industrial. Ara bé, la instauració d'organismes d'ordenació i regulació globals són imprescindibles. Veurem què passa amb els estats nació al llarg del segle xxi.

Està per veure, però sí que cal reflexionar-hi. Encara no sabem fins a quin punt el sistema no democràtic, per dir-ho d'alguna manera, de la Xina ha afavorit la contenció del virus. En altres paraules: no sabem fins a quin punt els sistemes democràtics i la seva capacitat limitada en certs assumptes, com ara l'ús de la por per a incentivar el confinament, han afavorit l'expansió de la pandèmia. Però molt em temo que com a resultat de la crisi del coronavirus ens tocarà defensar amb força la cultura democràtica, perquè les temptacions de reduir llibertats de tota mena ja han començat.

Em sembla que la crisi actual incentivarà molt l'aplicació de la robòtica a l'estructura productiva perquè entrem en un escenari en què regnarà la incertesa sobre l'evolució del virus i les necessitats del confinament, tot plegat caracteritzat per un xoc extern simètric entre demanda i oferta. Per tant, hi haurà una necessitat imperant de predir comportaments i possibles evolucions de mercat.

A més, tindrem una força de treball dispersa, amb capacitat per produir, però amb necessitat de flexibilitat. Així, les tecnologies que prediguin comportaments, permetin activitat remota i organitzin la producció de manera flexible creixeran amb força i em sembla que la intel·ligència artificial en sortirà airosa.

La potència d'aprenentatge de la intel·ligència artificial sumada a la desintermediació, o connexió més directa entre agents econòmics, que permeten les plataformes generaran un avantatge competitiu insuperable. Només cal veure l'activitat d'aquests dies de plataformes que connecten necessitats i productes amb persones confinades. És un model de negoci extrapolable a totes les branques de l'economia.

Sempre que canviem l'organització del treball, les relacions laborals i el contracte social entre empreses, treballadors i governs també s'han de modificar. En el nou model econòmic que plantegem, la tecnologia permet controlar el món físic per mitjà del món virtual. Per tant, els treballadors passaran a ser una funció de la producció que serà complementada per una tecnologia que aprèn i col·labora. En tot aquest context, és evident que la negociació col·lectiva i el contracte social basat en contractes i salaris fixos per productivitat estan deixant de tenir sentit. Haurem de crear entre tots un nou contracte social que construeixi les noves condicions de governança del treball al segle xxi.

En aquest context, les pimes són un agent econòmic molt amenaçat. Si l'empresa gran té problemes per sobreviure, en una situació d'incertesa, confinament i treball remot les pimes encara ho tenen més difícil. No hi haurà cap altre més remei que acceptar altes taxes de mortalitat entre aquest teixit empresarial. Però també és cert que el principal avantatge competitiu de les pimes és la flexibilitat que tenen i, en la mesura que siguin capaces de mobilitzar les seves dinàmiques d'adaptació, n'hi haurà moltes que evolucionaran.

Ara bé, tot això depèn d'una política pública que sigui capaç d'aportar el capital necessari. Novament, tornem a Keynes i a Schumpeter, però combinats. Així, doncs, per a vèncer el virus i superar la crisi caldrà combinar la intel·ligència artificial i la intel·ligència econòmica. Això sí, cap de les dues no és possible sense la intel·ligència humana. De moment, siguem molt prudents, fem cas estricte de les recomanacions de la intel·ligència sanitària i preparem-nos per a un nou món.