Les empreses industrials robotitzades venen fins a cinc vegades més
Un estudi ha analitzat l'activitat de 1.190 companyies industrials catalanes durant 25 anysEls robots han doblat la presència en el teixit empresarial durant les dues últimes dècades
Facturen més, venen més, creen més valor afegit i paguen millor als treballadors. La inversió en la robotització i en la promoció de la innovació és una aposta segura per a les empreses industrials, tal com constata un estudi del catedràtic d'Economia i investigador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Joan Torrent, publicat a la revista Nota d'Economia. És segura i és tant de futur com de present, ja que després d'analitzar l'activitat i els resultats de 1.190 empreses catalanes durant 25 anys (1991-2016), Torrent conclou que les companyies robotitzades i innovadores ingressen fins a cinc vegades més que les que no ho estan. Malgrat aquests registres, però, una altra de les conclusions de l'estudi és que els empresaris catalans no saben treure tot el suc que podrien de les potencialitats de la revolució 4.0.
El progrés tecnològic s'obre camí en els centres de treball a Catalunya i els robots han doblat la presència en el teixit empresarial català durant les últimes dues dècades. Si en els anys noranta només dues de cada deu empreses (19,3%) tenien algun dels processos automatitzats mitjançant un robot, aquesta proporció puja fins a quatre de cada deu (39,4%) el 2016. Disposar o no d'aquest tipus de maquinària és un avantatge competitiu decisiu per a les empreses, ja que les que no estan robotitzades són el 75,5% menys eficients que les que sí que ho estan.
Els robots s'obren camí, però això no es tradueix en el fet que els humans perdin el seu lloc de treball. Aquesta és una de les altres conclusions de l'anàlisi de l'investigador de la UOC, que, malgrat això, tampoc no troba evidències que una inversió més gran en tecnologia aconsegueixi crear ocupació. La causa d'això és que l'ocupació es desplaça en el temps, és a dir, la tecnologia pot destruir ocupació a curt termini, però en crea d'una altra mena al cap d'un quant temps.
Potencial desaprofitat
La digitalització i automatització dels processos, però, que caracteritza l'economia 4.0 no consisteix només a gastar diners en programari i en cablatge. «La digitalització significa adaptar l'empresa a nous contextos estratègics i organitzatius», explica Torrent. I això passa per repensar els models d'organització des d'una òptica digital, i adaptar la formació i la qualificació de les persones que treballen braç a braç amb aquests robots, des del treballador de base fins als directius, quelcom que no totes les companyies aconsegueixen fer amb la mateixa eficiència.
«Les relacions de complementarietat tecnològica no s'estan traduint en millores de la productivitat, la qual cosa ens dona un toc d'atenció sobre les altres dimensions de la generació de valor que caldria adaptar per tal d'explotar tot el potencial de la transformació digital», alerta Torrent. És a dir, a les empreses, en general, els falta una perspectiva més amplia i una lectura més integral de les noves realitats econòmiques i no aconsegueixen traduir en rendiments més bons el fet de compaginar la inversió en robòtica i en innovació empresarial amb l’activitat tradicional.
Un altre dels elements en què la recerca deixa palès que les empreses no saben explotar totes les potencialitats que tenen és en un dels camps amb més recorregut de vendes a curt o mitjà termini: el comerç electrònic. Les companyies que ja han incorporat els robots en les seves rutines també es mouen millor en aquest terreny i en fan més ús, atès que una de cada quatre (25,7%) compra els materials digitalment als proveïdors i una de cada deu (10,7%) ven els seus productes per via digital a altres empreses. Malgrat això, i tenint en compte les experiències en altres països, l'investigador de la UOC considera que «els usos del comerç electrònic encara no s'han traslladat als increments d'eficiència».
Les petites i mitjanes empreses fan tard
L'estudi d'aquestes més de mil empreses catalanes en un període de 25 anys reflecteix que no totes les empreses afronten de la mateixa manera la irrupció de les noves tecnologies. Torrent acredita que les petites i mitjanes empreses fan una inversió considerablement més baixa que les grans empreses a robotitzar-se i innovar, fet que es tradueix en balanços pitjors i en el risc d'acabar dibuixant un mapa empresarial dual. És a dir, el conjunt de les empreses es pot començar a dividir entre les que tenen capacitat de mantenir-se actualitzades davant dels canvis tecnològics (i això els permet continuar incrementat els ritmes de productivitat) i les que van endarrerides, la majoria amb problemes i dificultats clars per a seguir el ritme de la transformació tecnològica.
En aquest sentit, l'estudi conclou que les petites i mitjanes empreses es van quedant desplaçades per aquesta tendència, i un nombre significatiu d'aquestes empreses corre un risc alt de veure desaparèixer els seus models de negoci actuals. Per a evitar que això passi, Torrent recomana a aquestes empreses un esforç més gran en l'adopció de nous contextos estratègics i organitzatius i un ús més intensiu de la tecnologia; de la mateixa manera, recomana a l'Administració l'elaboració de polítiques públiques que abordin de manera integral aquests reptes. «Poques coses hi ha més progressistes que capacitar les pimes per a entrar en la nova onada de la digitalització», considera l'autor de l'estudi.
Article de referència
Torrent, Joan (2019). «Transformació digital i productivitat de l’empresa industrial a Catalunya: cap a la indústria 4.0?». Nota d’Economia (núm. 105).
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció