Per què una dieta restrictiva no és la solució per a perdre pes?

En el marc del Dia de la Lluita contra l'Obesitat, tres societats científiques (SEEN, SEEDO i SEMERGEN) van posar en marxa una acció conjunta amb el títol Stop discriminació, l'obesitat també és una malaltia, per conscienciar la població sobre la necessitat de considerar l'excés de pes no solament una qüestió estètica, sinó també un problema que ha de ser gestionat per un professional de la salut. I és que tal com van explicar els responsables d'aquesta iniciativa, en el cas de l'obesitat, no reconèixer-la com una malaltia produeix un retard en la consulta sobre l'excés de pes de, com a mitjana, sis anys per part del pacient.

Aquestes dades i altres en el mateix sentit evidencien una tendència generalitzada a obviar la consulta amb un especialista quan es decideix perdre pes i seguir una dieta d'aprimament. Tal com explica la dietista nutricionista Diana Díaz Rizzolo, professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut dels Estudis de Ciència de la Salut de la UOC, «tothom menja cada dia i, de fet, prenem centenars de decisions relacionades amb l'alimentació. Això proporciona una falsa sensació de tenir coneixements sobre qüestions relacionades amb la nutrició i el metabolisme. A més, ho volem tot per a ja i entenem com una cosa normal, i fins i tot saludable, el fet de viure menjant en excés i després compensar-ho. Per això, quan un professional sanitari proposa unes pautes d'aprenentatge i canvis d'estil de vida —que tenen un efecte progressiu, però durador— en comptes d'un règim estricte que ofereix resultats immediats però peribles, aquest plantejament es tendeix a rebutjar, ja que difereix molt del que la majoria de les persones busca».

En la mateixa línia, Andrea Arroyo, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, comenta que vivim en una societat que vol solucions ràpides, sense esforç i, si pot ser, que, a més, costin pocs diners, «i en aquest context, un canvi d'hàbits implica precisament el contrari: temps a llarg termini i diners per a costejar un expert que acompanyi en el procés i ofereixi assessorament per a aconseguir-ho, sigui un metge o un dietista nutricionista, que són els professionals sanitaris de referència per a prescriure canvis dietètics i nutricionals. És per això que en l'era de la immediatesa solem tendir a ser reticents respecte al que no ens promet resultats fàcils d'aconseguir i, sobretot, instantanis».

Dietes qualitatives: per què funcionen millor que les quantitatives

Aquesta manca de control professional crea al seu torn un escenari molt favorable per a decantar-se per opcions d'aprimament poc o gens saludables, com ara les dietes restrictives, que si bé poden ser efectives pel que fa a la rapidesa de resultats, aquests no es mantenen ni a mitjà ni a llarg termini, de manera que resulten totalment ineficaços, si no perjudicials.

Un dels tipus de dietes restrictives més generalitzat és el que es basa en el còmput de calories (kcal), les anomenades dietes quantitatives. Enfront d'aquestes dietes, Diana Díaz Rizzolo proposa com a opció més efectiva les dietes qualitatives —grup en què s'enquadren, entre altres, la dieta mediterrània, les veganes, la paleodieta o la DASH—. «Consumim aliments i no nutrients, i, per això, els professionals sanitaris fem èmfasi en la importància de les dietes qualitatives, que consisteixen bàsicament a fer tries dietètiques saludables i a seguir un patró alimentari variat i equilibrat, sense restriccions i en el qual s'inclouen aliments amb greixos beneficiosos i midons, fins i tot els sucres que són presents de manera natural en els aliments com les fruites», afirma Díaz Rizzolo, la qual també comenta que totes aquestes dietes han demostrat una pèrdua de pes més gran i, sobretot, mantinguda en el temps, ja que indueixen a un canvi d'estil de vida en comptes de basar-se en un règim estricte.

«Les tries alimentàries que fem són conseqüència de diversos aprenentatges, estats d'ànim o creences, entre molts altres factors. Simplificar-ho tot a un balanç matemàtic de sumes i restes de calories és un plantejament totalment erroni», afegeix l'experta, que incideix en la necessitat que tota dieta sigui pautada per un professional: «Calcular les necessitats diàries, no solament de calories sinó també de nutrients, és tasca d'un especialista (en aquest cas, els dietistes nutricionistes). La persona que vol perdre pes s'hauria d'ocupar únicament d'aprendre, amb el guiatge d'aquest professional, de quina manera pot adoptar aquest plantejament en el dia a dia. De la mateixa manera que no concebem autoprescriure'ns fàrmacs, tampoc no ho hem de fer amb els tractaments dietètics».

Joves, trastorns de conducta alimentària... i xarxes socials

Si hi ha un grup de població especialment vulnerable a aquest context que envolta la tendència actual pel que fa a maneres d'aprimar-se —immediatesa, manca de rigor, eliminació de nutrients...—, aquest és el jovent, amb l'agreujant que, en molts casos, aquestes pautes dietètiques errònies poden ser la porta d'entrada a un trastorn de la conducta alimentària (TCA), com l'anorèxia o la bulímia. «Aquest tipus de trastorn es dona amb molta més freqüència en la població femenina, especialment entre noies que estan en l'adolescència o primera joventut (això no vol dir que no hi hagi també casos entre els homes o en l'etapa adulta). Alguns dels factors de risc o predisposants que han estat descrits amb més suport empíric per al desenvolupament d'un TCA són la pressió social per aconseguir estar prim; el fet de sentir-se insatisfet amb el cos; el seguiment de dietes molt restrictives i severes; la baixa autoestima, i el fet d'haver passat per l'experiència de patir burles i atribucions negatives respecte al cos i la figura», comenta Andrea Arroyo.

D'altra banda, en aquest grup d'edat tenen una gran rellevància les interaccions que s'estableixen per mitjà de les xarxes socials. Respecte a la incidència directa que aquesta circumstància pot tenir en el desenvolupament d'un TCA, Neus Nuño, professora del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC, comenta que no es pot afirmar de manera clara que les xarxes socials siguin un factor desencadenant de trastorns de la conducta alimentària, «ja que, d'una banda, cal tenir en compte que els TCA tenen un origen multicausal i, d'altra banda, no hi ha estudis que confirmin de manera clara aquesta relació. El que sí que podem observar és que aquesta nova forma d'exposició pot ser un factor més que influeix en les persones que ja de per si tenen una predisposició a patir aquest tipus de trastorns».

«La preocupació per l'aspecte físic i el pes i el desig d'agradar als altres són característiques usuals en adolescents» —afegeix la psicòloga—. «Les xarxes socials (com Instagram) són una via d'expressió més d'aquestes necessitats, i en alguns casos poden agreujar aquesta preocupació. En el cas de joves o adolescents diagnosticats amb algun TCA, sí que s'hauria de treballar d'alguna manera aquesta relació amb les xarxes socials, i la forma en què aquesta exposició afecta el control de la malaltia».

El repte de substituir dieta per canvi d'hàbits

De la mateixa opinió és Andrea Arroyo, la qual també apunta Instagram com la xarxa més perjudicial en aquest sentit i explica que l'ús d'aquestes noves formes de comunicació (unes més que altres, com ara Snapchat) augmenta el risc de desenvolupar determinats tipus de problemes psicològics com els trastorns alimentaris, l'ansietat i la depressió. «Més concretament, el mal ús de Facebook també s'ha relacionat amb més insatisfacció corporal i un augment de la preocupació per estar prim i la imatge».

Pel que fa al tipus de missatges que caldria transmetre a la població en general i a joves i adolescents en particular perquè, més enllà de l'estètica, estableixin una relació sana amb el menjar, Neus Nuño afirma que cal treballar sobretot la desvinculació entre dieta i pèrdua de pes, incidint en la idea que no cal seguir un règim restrictiu per a baixar de pes. «També cal substituir el concepte de dieta pel de canvi d'hàbits alimentaris, transmetent missatges centrats en la necessitat de cuidar-se per a sentir-se millor, estar més àgil, més sa, tenir millors digestions, gaudir del menjar, menjar sense ansietat, millorar la relació amb el menjar, etc.; en definitiva, deixar de banda la bàscula, que només genera ansietat».

Per a Nuño, també és important remarcar que un canvi d'hàbits ha d'implicar no solament la part alimentària, sinó també la introducció de pautes saludables en general (activitat física, relacions socials, autocura, etc.), «i, finalment, advertir-los que si es volen començar a cuidar i realment ho necessiten, s'han d'assessorar per un professional dietista nutricionista i no fer mai dietes pel seu compte, ja que aquestes a la llarga poden no ser efectives. La majoria de les dietes restrictives no afavoreixen una bona relació amb el menjar i, a més, generen ansietat i frustració».