El poder dels introvertits a l'oficina

Alguns estudis afirmen que el cinquanta per cent de la població mundial és introvertit, tot i que segons els experts no hi ha introvertits o extravertits al cent per cent sinó individus amb més o menys tendència a ser-ne. En societats obertes, connectades i modernes com les actuals, la sociabilitat, l'extraversió, el do de gents i la comunicació són molt valorats. «Respon al que es coneix com a l’«ideal de l'extravertit», el perfil de personalitat que se'ns ha imposat», afirma Mihaela Enache, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. No només socialment, també en el món laboral, es penalitzen moltes de les característiques dels introvertits: «S'afavoreixen els perfils més extravertits, atès que es considera que una persona amb habilitats interpersonals, espontània i comunicativa, ofereix més prestacions sobretot per a feines amb interacció constant, com ara llocs directius, departaments comercials o que requereixin tracte directe amb el públic», afirma Enache. «Vivim en una societat que, en aparença, sembla que està dominada per la personalitat extravertida. Sembla que les persones extravertides se'n surten de tot i són capaços d'enfrontar qualsevol circumstància», afirma Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

Els introvertits, generalment, se'ls etiqueta d'antisocials, tímids o amb pocs amics. La definició més psicològica del terme introvertit, apunta Fernández Jaria, és la condició individual que es caracteritza per la inclinació cap a l'univers interior, mostrar-se reservat o amb tendència a no exterioritzar les emocions. «Se'ls ha tractat erròniament i se'ls ha etiquetat de manera negativa», afirma Sílvia Sumell, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, que afegeix que «no tenen problemes d'habilitats socials, sinó que els pot costar més relacionar-se amb grups grans, però en canvi es desenvolupen millor en grups petits».

Un cap introvertit pot ser un molt bon cap

«Hi ha molts estereotips i idees distorsionades sobre les persones introvertides i això afecta el món laboral», afirma Sumell. A l'hora d'ascendir a cap, director o coordinador d'un equip, els estereotips negatius que s'atribueixen socialment als introvertits interfereixen en el seu creixement i trajectòria laboral. «La majoria de les empreses opten per perfils més extravertits a l'hora d'ocupar posicions de lideratge, però cada vegada hi ha més recerques que suggereixen que el lideratge no requereix ser extremament sociable, els líders més eficaços no entenen com indispensable perseguir la notorietat», afirma Enache.

«Concretar i fer realitat els projectes d’un grup són habilitats que trobem tant en els introvertits com en els extravertits», explica Enache, que afirma que «saber escoltar i considerar les aportacions dels professionals amb els quals es treballa són habilitats que es valoren i per les quals no únicament es busquen perfils extravertits».

En aquest sentit, Fernández Jaria coincideix que l'escolta activa, mantenir i transmetre calma a l'hora de prendre decisions, processar la informació, pensar abans de parlar, donar poder i tenir més tendència a aprofundir són trets propis de les persones més introvertides i característiques que qualsevol líder voldria tenir. El problema és quan l'empresa sembla no veure aquestes habilitats perquè només valora els trets de personalitat extravertits. «Els sistemes de gestió de talent haurien d'estar també dissenyats per a identificar el talent que es troba en les persones menys extravertides», puntualitza Jaria.

Oficines obertes i treball cooperatiu, els enemics de la creativitat dels introvertits

Oficines obertes, sense parets, i treball col·laboratiu són algunes de les dinàmiques que s'obren pas en el món laboral, que sembla cada vegada més entestat a posar fi al treball individual i la privacitat personal. «Els espais oberts afavoreixen el treball cooperatiu, però de vegades impedeixen la concentració i l'enfocament individual en problemes complexos. És important respectar els espais de privacitat de l'empleat i crear espais de treball flexibles, que combinin espais oberts amb altres de més tranquils, amb menys estímuls i menys sorollosos», afirma Enache. Les noves tendències amb relació als espais de treball oberts, per exemple, poden no ser les millors per a persones amb trets introvertits. «La persona introvertida valora més el món interior i no necessita els estímuls externs; normalment s'estima més treballar en llocs tranquils, sense gaire soroll, on es pugui concentrar bé, sense interrupcions, on li deixin temps per a pensar, reflexionar... i en grups petits», afirma Sumell, experta en psicologia laboral.

«Quant a dinàmiques, es pot treballar algun dia de manera remota o, per exemple, plantejar reunions en què es deixi un temps per a llegir abans de discutir, s'escrigui individualment el que es vol comentar o les propostes que cada treballador vol plantejar, com una estratègia per a afavorir l'introvertit (li deixem un espai de preparació) i l'extravertit (l'obliguem a ser més reflexiu), i d'aquesta manera equilibrem el terreny», proposa Sumell.

Segons diferents estudis, els introvertits tenen una correlació positiva amb la creativitat, però segons els experts les dinàmiques de treball actuals poden afectar-la negativament. «Els ambients de treball oberts poden soscavar la productivitat creativa, especialment entre els introvertits», afirma Enache. De fet, aquest tipus de perfils molt creatius es poden sentir frustrats en ambients molt oberts a causa d'interrupcions freqüents, manca de privacitat, elevats nivells d'estrès i sobreestimulació.

Què aporta una persona introvertida a un equip?

«Se senten còmodes escoltant, són bones resolent problemes, sempre que tinguin l'espai i el temps per a fer-ho, tendeixen a ser empàtiques i van ben preparades, perquè no els agrada ser el centre d'atenció, de manera que preparant-se bé, guanyen seguretat», afirma Enache. En aquesta línia, Sumell enumera altres trets interessants com ara més capacitat d'observació i de reflexió i menys impulsivitat, no tenen por de delegar i valoren la col·laboració per sobre de la individualitat, ja que no tenen necessitat de protagonisme.

«Tot i així, com tothom, en un dia dolent un introvertit també pot presentar una altra versió diferent: generació d'incertesa, poca cooperació, paràlisi per anàlisi, judici silenciós, certa rigidesa o lentitud en el desenvolupament de projectes», afirma Fernández Jaria. «La importància la té potenciar la diversitat de personalitats, tots dos perfils aporten diferents perspectives que condueixen a una millor presa de decisions i proposta de solucions davant dels reptes dels projectes que han d'abordar les organitzacions», conclou Jaria.