El 49% de la població mundial és ecoresignat, no adopta mesures per a millorar el medi ambient

Tot i que el consum sostenible i la consciència ecològica guanyen adeptes dia a dia, la veritat és que el 49% de la població mundial és ecoresignat, consumidors que no tenen gaire interès pels reptes mediambientals als quals s'enfronta el món i no realitzen cap mesura per a millorar. A l'Europa occidental, aquest col·lectiu representa el 37% dels consumidors, segons dades de Kantar del 2019. Es caracteritzen per tenir consideracions pròpies per a implicar-se davant la preocupació mediambiental, com la falta de temps, fons i energia, perquè moltes accions ecològiques són incòmodes o demanen temps per part del consumidor. «En societats amb un benestar social i econòmic més gran (renda per càpita més elevada, millors condicions laborals, millor conciliació laboral i familiar, més prestacions i ajudes socials, més resposta educativa i sanitària, etc.), com ara el dels països nòrdics i anglosaxons, la gent està molt més oberta a considerar les alternatives globals ecològiques, i més predisposada a adoptar-les i a col·laborar altruistament», afirma Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

Els quatre tipus de consumidor ecològic

«Els ecoresignats són el grup més habitual a l'Estat espanyol», afirma Juan Carlos Gázquez-Abad, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, i en aquesta línia, coincideix també Soler. «A l'Estat espanyol, la consciència mediambiental no és gaire estesa, els consumidors no prenen la iniciativa a l'hora d'emprendre accions, sinó que, en realitat s'adapten a normatives (com el pagament per les bosses de plàstic)», afirma la professora.

El baix interès institucional per adoptar mesures, la manca de propostes del sector privat, la situació econòmica i la racionalitat del consumidor sumat a aspectes educatius i culturals, expliquen, segons Gázquez-Abad, el predomini del consumidor ecoresignat a l'Estat espanyol. «La crisi va convertir el consumidor en un individu racional que té molt en compte la despesa en el que compra; si, a més, la manca d'iniciatives de les empreses privades per a reduir el plàstic en els productes té un alt impacte en el preu final, les motivacions de compra d'aquest consumidor es redueixen de manera dràstica», explica Gázquez-Abad.

A l'altre costat de la balança hi ha els ecoactius. Aquest grup, que representa només el 16% dels consumidors globals segons Kantar, cerca estratègies per a reduir el nivell de rebuig de plàstics sempre o de manera molt freqüent i té estratègies actives per a millorar el medi ambient. Té el doble de probabilitats d'evitar la carn, les ampolles i els envasos de plàstic. A més, són activistes ecològics, promouen en el seu entorn i a les xarxes socials el seu comportament envers el planeta. A diferència dels ecoresignats, que consideren que la responsabilitat ecològica no té res a veure amb ells, els actius, tenen un «enfocament d'embotellament», i consideren –més que qualsevol altre grup-, que són els mateixos consumidors els qui tenen més responsabilitat amb els canvis per millorar el mediambient.  

Enmig dels dos grups anteriors, hi ha els ecocreients: tenen el plàstic com la seva gran preocupació, busquen reduir el seu impacte mediambiental amb mesures més generalitzades com fer servir bosses de tela en lloc de plàstic, encara que amb menys freqüència que els ecoactius. «Són simpatitzants amb el medi ambient, tot i que no tenen una voluntat gaire fèrria amb aquest tema», afirma Soler. La regió on és més probable trobar aquest tipus de perfil és a Europa: a l'Europa occidental representa el 19% del total, més que en altres regions, i a l'Amèrica Llatina només representa el 4% del total. Els següent grup són els ecoconsiderats, els quals no veuen el plàstic com la seva preocupació més important i per això és estrany que facin accions per a reduir els residus de plàstic, a escala global, el 23% dels consumidors s'integra en aquest grup, el segon amb més adeptes després dels ecoresignats. 

Els més grans de 50 anys són els consumidors més actius amb el medi ambient

Encara que es podria pensar que són els joves els qui formen part del segment més actiu perquè estan més interessats per aquest tema i tenen l'energia per a desenvolupar accions a favor del medi ambient, són les persones més grans de 50 anys el segment de població més ecoactiu, segons l'informe de Kantar. «Els més grans (de 50 anys) són més reflexius que els joves i els costa menys prendre consciència de les necessitats més globals. En temes com el reciclatge són més constants i metòdics i no els importa dedicar el temps que calgui a fer-ho correctament», explica Soler.

És clar que hi ha milers d'accions a favor del clima, i no totes són gaire convenients o còmodes per al consumidor. Comprar sempre productes que no estiguin embalats en plàstic (només el 22% dels compradors mundials ho fa), evitar comprar beguda en ampolles de PVC (el 38% ho intenta) o fer servir productes reutilitzables per a nadons (bolquers de roba per exemple) o de bellesa (només el 23% dels consumidors globals ho fa). «Per a molta gent, el medi ambient no és una de les preocupacions principals, per qüestions relaciones amb hàbits culturals, econòmics, polítics, etc.; el fet de "ser mediambiental" és habitualment molt més car que no ser-ho. Per això gairebé la meitat dels consumidors mundials té un comportament dissident en aquest sentit», afirma Gázquez-Abad.

Ser més o menys ecològic depèn, en part, de la butxaca

De fet, el segment d'ecoactius i ecocreients té més presència en regions industrialitzades: arriba al 21% a l'Europa occidental, però són molt poc presents a l'Amèrica Llatina (12%) o l'Àsia (7%), que és a la cua. Tots dos experts coincideixen en el fet que es tracta d'un problema de prioritats. «En alguns casos, les preocupacions individuals són massa importants perquè la societat es pugui plantejar altres causes o preocupacions», considera Soler. En aquesta línia, Gázquez-Abad exemplifica que en alguns països de l'Amèrica Llatina, la població està més centrada en la situació econòmica i político-social que en la reducció de les bosses de plàstic. Encara que també hi ha «una manca de cultura ecològica», afirma l'expert: «la tradició mediambiental a l'Àsia i l'Amèrica Llatina ha estat menor que als països europeus».

La consciència ambiental sembla ser una qüestió de diners. «Depèn més de l'economia particular que de la del país», afirma Soler. De fet, l'informe mostra com la regió asiàtica és una de les menys ecoactives, però alhora, té un dels països amb un PIB més gran del món i és considerada una de les primeres potències econòmiques del món. «Si el país, globalment, té un PIB elevat, però la majoria de la riquesa és concentrada en poques mans, la predisposició a comprar ecoactivament no es produirà globalment».

Per a Gázquez-Abad, queda un recorregut llarg perquè les empreses siguin capaces de compatibilitzar el comportament ecològic, el consum de productes eco i la reducció de residus plàstics amb el cost d'aquests productes. «La voluntat del consumidor hi és, però la racionalitat de la compra impera», afirma l'expert. Com a conclusió, Gázquez-Abad prediu que quan les empreses siguin capaces d'obtenir productes eco a un preu assumible per a un conjunt elevat de la societat, hi haurà menys ecodissidents i més ecoactius.