Una investigadora de la UOC analitza una dècada de l'Orgull LGTB a Espanya

La celebració del Dia Internacional de l'Orgull LGTB ha contribuït a millorar substancialment els drets de la comunitat LGTB en les últimes dècades a molts països. No obstant això, malgrat els seus èxits continua essent un esdeveniment necessari i, de fet, les intenses crítiques que rep el converteixen en vulnerable. És el que revela una recerca de Begonya Enguix Grau, professora i investigadora de la UOC i coordinadora del grup MEDUSA (Gèneres en transició: masculinitats, afectes, cossos i tecnociència).

Enguix recull les conclusions del seu treball en el llibre Orgullo, protesta, negocio y otras derivas LGTB (Ediciones Doce Calles). El llibre parteix de la manifestació LGTB més gran d'Europa (la manifestació estatal Orgull LGTB de Madrid), que es va iniciar com una petita concentració el 1978, per a replantejar qüestions com ara el vincle entre reivindicació i festa; la relació entre els nostres cossos, el gènere i la política; la connexió entre política, identitat i mercat, i la importància (política) de ser i participar a l'Orgull.

L'obra, que avui dijous es presenta a l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona), a les 19h, va dirigida tant a activistes, periodistes i polítics com al públic general, i constitueix la primera anàlisi rigorosa de l'Orgull LGTB. Després d'avançar alguns resultats en revistes especialitzades, la investigadora de la UOC, pionera a incorporar els estudis de gènere, sexualitat i LGTB a l'antropologia, ha recollit finalment les seves conclusions en una obra coral que parteix d'una dècada de treball de camp.

Entre el 2008 i el 2017, l'experta va documentar les manifestacions de l'Orgull a Madrid, Barcelona, Sevilla i València, tant en les seves versions oficialistes com en les anomenades crítiques, que s'aparten d'entitats empresarials. El relat està construït sobre la base de les pròpies observacions d'Enguix i de l'anàlisi de material recollit per la investigadora (documentació acadèmica, fotografies, vídeos, mitjans de comunicació digitals, blogs i webs), a més de cinquanta entrevistes en profunditat a activistes, participants en les manifestacions, empresaris, representants d'institucions públiques i responsables de les carrosses que desfilen a les protestes oficialistes.

«L'Orgull significa la transformació en autoafirmació de l'estigma social de la dissidència sexoafectiva. No és un tema neutral ni banal», subratlla Enguix. «Ens diu molt sobre com l'activisme LGTB, i en general els moviments socials identitaris, s'articulen amb la vida política d'un país», afegeix. La seva anàlisi revela que es tracta d'un esdeveniment complex, amb interaccions de factors aparentment contradictoris, però que en realitat s'integren en una protesta necessària que clama pels drets, la visibilitat, la igualtat i la diversitat.

El material recollit mostra com s'ha creat una imatge poc representativa de les manifestacions de l'Orgull, que posa èmfasi en el més vistós i no en la realitat de les protestes, en bona part a causa de l'enfocament dels mitjans de comunicació. «A l'Orgull no hi ha un cos, sinó molts, però només es mostra el que és espectacular, com ara les drag-queens o les persones amb tanga. No s'ensenyen mai les famílies, per exemple», il·lustra la investigadora.

D'altra banda, el to festiu de les desfilades genera debat sobre la seva naturalesa reivindicativa. «Hi ha moltes maneres de protestar. Anar en carrossa i amb lluentons no vol dir que no s'estigui protestant; la recerca mostra que a l'Orgull hi ha molta protesta. No hi ha res de dolent a divertir-se en una manifestació. Visibilitzar en aquest context és protestar i la diversió afegeix un punt més a la manifestació», remarca Enguix.

Finalment, una part important de les crítiques se centren en la participació d'empreses privades en les manifestacions oficialistes, «que aparentment no tenen res a veure amb el món LGTB». No obstant això, segons el treball d'aquesta professora de la UOC, l'empresa també pot contribuir a les protestes. «La política no és només cosa dels polítics; forma part de tots. No hi ha una sola realitat LGTB en l'Orgull i totes les maneres de protestar poden estar presents sense fer minvar la qualitat política de la manifestació».

Aquesta mena de descrèdit, que no s'aplica a altres tipus de reivindicacions, demostra que l'Orgull continua essent vulnerable avui dia. «Som en un país on és possible manifestar-se d'aquesta manera. Ni a Moscou ni a Istanbul ni a Teheran hi pot haver homes en tanga en una carrossa. No ho perdem de vista, perquè aquesta realitat que ens hem guanyat és vulnerable. Les manifestacions de l'Orgull i les festes de l'Orgull són un signe de la qualitat democràtica d'un país», recorda Enguix.

A Orgullo, protesta, negocio y otras derivas LGTB, Enguix mostra una realitat complexa que és un reflex de la societat actual. «No podem continuar pensant la realitat, i l'Orgull en particular, mitjançant categories d'oposició, pensant que la protesta ha de ser d'una determinada manera, oposada a la resta; que el mercat no pot entrar a la política o que un determinat cos representa una comunitat. Els orgulls —oficialistes o crítics— ens comuniquen molta informació i no els podem pensar com una única realitat uniforme», conclou la investigadora.