Més de 2.000 alumnes i professors proven les aules del futur

Són les 9 del matí. Els alumnes de l'escola Roser Capdevila a Sant Joan Despí entren en una aula en què no hi ha pupitres. Sí que tenen una pissarra, però una mica peculiar: ocupa tota la paret i és magnètica. A més, hi ha mobles modulars que canvien d'utilitat segons les necessitats formatives. Hi trobem plantes, parets de colors clars, molta llum... i una estació que mesura la humitat, la temperatura, la concentració de CO₂ i el nivell del soroll perquè els professors sàpiguen si s'estan superant els nivells aconsellats. No és cap utopia. Es tracta d'un projecte anomenat Smart Classroom Project, en què han participat investigadors, docents, alumnes i membres de la comunitat educativa.

«És una recerca científica que ha donat com a resultat el codisseny i la creació d'«espais que permeten l'aprenentatge a partir del benestar de totes les persones que hi habiten», explica Guillermo Bautista, investigador principal del projecte i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Perquè les aules, tal com les coneixem, amb un pupitre en fila per a cada nen i una pissarra al davant, tenen els dies comptats si els espais d'aprenentatge es dissenyen d'acord amb les noves metodologies que s'estan instaurant a partir de la recerca científica sobre l'aprenentatge.

Les aules d'aquesta nova generació són flexibles i canvien segons les necessitats educatives de cada moment. També per aquesta raó no contenen gaires estímuls visuals, perquè segons les recerques comporten una «contaminació visual» que és inútil per a l'aprenentatge i que, en canvi, fa que les aules no siguin acollidores. Disposen d'una pantalla interactiva mòbil que es pot utilitzar, moure o amagar, segons les necessitats. O mobiliari polivalent, que permet que a l'aula els elements es disposin en agrupacions infinites, canviant la disposició de les taules i movent les grades armari…

A més, en aquestes aules intel·ligents o smart classrooms, els alumnes, tinguin l'edat que tinguin, des de primària fins a batxillerat, entren en mitjons per estar còmodes (deixen les sabates a l'entrada) i mantenen un nivell de veu adequat perquè hi hagi un clima de benestar.

Cinc aules i 2.000 alumnes i professors

Aquests són alguns dels elements que comparteixen les cinc aules codissenyades en el projecte Smart Classroom que ja estan provant més de 2.000 alumnes i els professors de les escoles Roser Capdevila, de Sant Joan Despí; Miquel Martí i Pol, de Viladecans, i Lola Anglada, d'Esplugues de Llobregat; i els instituts Joaquima Pla i Ferreras, de Sant Cugat, i Icària, de Barcelona. L'objectiu és atendre aspectes fonamentals per a l'aprenentatge i el desenvolupament dels infants i els joves, com ara fomentar la creativitat, el moviment, el treball col·laboratiu o l'aprenentatge de qualsevol camp de coneixement, fonamentalment mitjançant metodologies d'aprenentatge indagatiu, com el treball per projectes.

«S'ha avançat molt en la recerca de nous mètodes formatius i no tant en la dels espais on s'han d'aplicar», assenyala Guillermo Bautista. «I totes dues recerques han d'anar juntes, perquè la majoria de les aules, tal com estan estructurades i dissenyades, no responen a les necessitats didàctiques actuals que requereix la metodologia que ja s'està implantant en molts centres», explica, afegint que els investigadors han abordat el projecte des de tres dimensions.

«La primera dimensió i principal és la pedagògica, però també s'han tingut en compte l'ambiental i la digital, la qual cosa ha permès una integració invisible dels elements tecnològics fonamentals per a donar una resposta a moltes de les innovacions que actualment s'implanten», recorda l'investigador principal del projecte.

Una experiència pionera a escala mundial

Es tracta d'una experiència pionera a escala mundial que s'ha desenvolupat en diverses fases, tal com explica Marta López, membre del grup de recerca: en la primera fase, hi van participar els investigadors del projecte, que hi van aportar coneixement pedagògic i científic; i posteriorment, en les fases següents, s'hi van incorporar els equips docents, els mateixos estudiants i les seves famílies. El resultat són aules per a cinc centres educatius amb projectes educatius diferents, que els alumnes i els professors d'aquests centres faran servir i provaran durant aquest curs acadèmic. «De vegades el canvi d'espai propicia un canvi de metodologia, però la base fonamental és la contrària: que el canvi pedagògic de l'espai ajudi a portar a terme les necessitats pedagògiques», afirma López.

La «llarització» de l'aula: els deu principis d'una aula intel·ligent o smart classroom

Tot i que cada aula és diferent i respon a les necessitats i les possibilitats de cada centre, les aules intel·ligents o smart classroom tenen elements comuns. En primer lloc, totes responen al que els investigadors anomenen «llarització de l'aula»: un disseny, una decoració, una disposició dels objectes i un ambient que recorda més una habitació d'una casa familiar que una aula. Però a més, com explica Guillermo Bautista, tota aula intel·ligent segueix aquests deu principis:

1. Flexibilitat. L'espai no determina zones concretes per a cada activitat; d'aquesta manera és possible treballar diverses dinàmiques alhora. L'aprenentatge es fa en moviment —l'aula permet aprendre dret o manipulant objectes físics o experimentant-hi—, hi ha proactivitat i col·laboració entre els docents i els alumnes.

2. Adaptabilitat. Té en compte totes les necessitats educatives específiques per atendre la diversitat.

3. Confort. Permet una experiència d'aprenentatge en què preval el benestar físic i psicològic. Per això controla i permet regular tots els paràmetres ambientals.

4. Multiplicitat. Disponibilitat dels recursos adequats per a oferir les màximes possibilitats d'aprenentatge i un ventall molt ampli de propostes didàctiques. A més, en ser polivalent i flexible, afavoreix el treball per projectes i l'aprenentatge col·laboratiu i permet una intervenció dinàmica d'un professor guia i d'un acompanyant.

5. Connectivitat. Presència de connexió de màxima qualitat i de dispositius que la permetin establir de manera àgil i fàcil.

6. Personalització. Nivell alt d'identificació i sentiment de pertinença amb l'espai i les seves dinàmiques. Inclou també un espai personal per a desar-hi objectes.

7. Organització. Segueix criteris, estratègies i possibilitats que permeten organitzar els recursos i els elements que omplen i configuren l'espai per a augmentar-ne la facilitat d'accés i d'ús i la funcionalitat.

8. Obertura. La configuració i l'estructura de l'aula està oberta a l'exterior, i això facilita l'accés visual i físic de dins cap enfora i a l'inrevés.

9. Seguretat. Proporciona la sensació de confiança durant la utilització dels espais i dels elements que la formen.

10. Sostenibilitat. L'espai es dissenya i es fabrica amb elements no contaminants, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. També inclou espais per fomentar la cultura de la sostenibilitat i el reciclatge.

Els investigadors afirmen que mitjançant aquestes aules es proporcionen les condicions òptimes per a l'aprenentatge en alumnes de totes les edats. I asseguren que ha estat un treball en equip. Per a aconseguir un disseny eficaç, va ser imprescindible la participació de tots. «Vam fer una comissió de treball integrada per l'equip directiu i el Consell de Direcció», explica Gemma Magriñà, directora de l'escola Roser Capdevila. «I després s'hi va incloure un grup de mestres impulsors del projecte i també pares d'alumnes. Bàsicament entre tots vam decidir quin tipus de coses volíem que passessin a l'aula i quina aula necessitàvem per a això. És dels projectes que ha tingut més acceptació», assenyala.

Entre les qualitats de les noves aules, la directora de l'escola Roser Capdevila destaca la flexibilitat. Gràcies a aquesta flexibilitat és possible tenir un grup de deu nens i nenes treballant en un projecte, un altre de més petit fent una tasca diferent i un tercer grup d'alumnes asseguts a terra en una altra activitat didàctica. Una situació impensable a les aules tradicionals. «Els docents també han hagut de canviar la manera de treballar», explica, i afegeix que està segura que l'aula intel·ligent o smart classroom augmentarà el rendiment. Sònia Giménez, directora de l'escola Lola Anglada, comparteix la mateixa opinió: «Hi ha un clima molt més tranquil. Només la nova disposició de les taules ja fomenta el treball col·laboratiu i repercuteix en el benestar de l'alumne i del professorat, a més de fer-ho en la millora de l'aprenentatge, que és l'objectiu final», assegura, i afirma que aquest projecte ha estat una oportunitat per a la comunitat educativa.

Sobre l'Smart Classroom Project

L'Smart Classroom Project és un projecte de recerca científica amb participació de la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Simón Bolívar.

Disposa del finançament de la convocatòria per a projectes de recerca de RercerCaixa (de l'Obra Social "la Caixa") i de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques.

A més de la recerca, ofereix un servei de consultoria en els centres educatius, les institucions i les administracions que vulguin redissenyar els seus espais d'aprenentatge. Actualment, l'equip de recerca col·labora amb l'Ajuntament de Viladecans per redissenyar onze escoles d'educació infantil i primària i altres centres educatius que han encarregat el procés de codisseny i implantació d'espais a l'equip de l'Smart Classroom Project.