Investigadors impulsen un nou assaig clínic per a frenar els símptomes de la demència en malalts d'Alzheimer

Ara per ara encara no s'ha trobat una cura definitiva per a l'Alzheimer, el tipus de demència més prevalent i incapacitant, que, segons apunten algunes estimacions, podria afectar uns 65,7 milions de persones l'any 2030. Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer, que se celebra el 21 de setembre, un equip d'investigadors del Cognitive NeuroLab de la UOC ens explica un nou enfocament terapèutic amb què es pot frenar els símptomes de demència i millorar la qualitat de vida dels pacients. Es tracta d'un nou protocol d'estimulació magnètica transcranial que permetria intervenir de manera directa en les àrees del cervell que són afectades per la malaltia per a aturar el procés de deteriorament cognitiu.

Aquesta nova proposta terapèutica, publicada en la revista d'accés obert BMC Research Notes, es planteja com un assaig clínic amb el qual es pot estudiar si aquest tipus de tècniques no invasives pot induir canvis en l'activitat cerebral i modificacions en les xarxes neuronals a llarg termini, de manera que es convertiria en una intervenció clínica prometedora. «El nostre objectiu és demostrar que aquest enfocament pot contribuir a frenar el deteriorament i augmentar la qualitat de vida dels pacients, millorant la memòria i altres capacitats cognitives essencials per a mantenir la independència en la vida diària», comenta la neuropsicòloga i neurocientífica Elena Muñoz Marrón, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, directora del laboratori de recerca Cognitive NeuroLab i autora principal d'aquesta proposta.

Una tècnica que permet tractaments personalizats

Per a provar aquest nou protocol d'estimulació cerebral, els investigadors plantegen un assaig clínic amb 54 pacients en fases inicials o moderades de la malaltia, seleccionats des de la Unitat de Demència del Consorci Sanitari de Terrassa. Aquesta mostra permetrà provar els beneficis de l'estimulació magnètica transcranial (TMS, per les sigles en anglès), una tècnica d'estimulació cerebral no invasiva que consisteix a aplicar un camp magnètic per a estimular les neurones de les àrees cerebrals afectades pel deteriorament i així facilitar-ne la recuperació. L'avantatge d'aquest procediment, que ja ha demostrat l'eficàcia en el tractament de patologies com la depressió resistent a fàrmacs, és que permet crear tractaments personalitzats per a cada pacient segons les àrees més afectades pel desgast neuronal.

El tractament començarà amb un estudi individualitzat del cervell de cada pacient mitjançant ressonàncies magnètiques. A partir d'aquí, els experts podran localitzar les àrees subcorticals del cervell més afectades i, gràcies a un estudi de connectivitat cerebral i l'ús d'una tècnica de marcatge per «llavor», assenyalaran exactament en quines àrees específiques de l'escorça cerebral s'ha d'aplicar l'estimulació. Els investigadors preveuen alternar la teràpia en quatre regions, les quals són afectades per la malaltia d'Alzheimer: l'escorça prefrontal dorsolateral i l'escorça parietal de tots dos hemisferis cerebrals.

L'estimulació magnètica transcranial s'aplicarà en sessions de tot just tres minuts i dotze segons, un temps que s'allunya molt dels protocols convencionals de fins a mitja hora. L'equip de neurocientífics responsables de la proposta planteja deu sessions de menys de deu minuts de durada que es duran a terme durant dues setmanes. L'avaluació dels resultats es farà en acabar el tractament i es repetirà al cap d'un, tres i sis mesos per a avaluar si els canvis s'han mantingut durant aquest temps. «Aquest tractament no és incompatible amb altres enfocaments terapèutics. De fet, en aquest assaig clínic proposem una combinació d'estimulació magnètica transcranial amb estimulació cognitiva, la qual ja sabem que ajuda a frenar el deteriorament de la malaltia», comenta Muñoz, també directora del màster universitari de Neuropsicologia de la UOC.

L'assaig clínic estudiarà la plasticitat cerebral dels pacients

Els investigadors del Cognitive NeuroLab també preveuen estudiar la plasticitat cerebral en els pacients afectats per aquest tipus de demència, és a dir, la capacitat dels seus cervells d'adaptar-se als canvis, mantenir la connectivitat cerebral, adquirir noves habilitats i recuperar-se d'un dany. «L'avaluació de la plasticitat cerebral en pacients amb Alzheimer ens podria donar una mesura neurofisiològica de l'estat cerebral d'un individu en la malaltia. Aquesta mesura podria ser molt útil en l'avaluació de l'eficàcia de les diferents intervencions terapèutiques, ja que ens podria proporcionar un indicador objectiu del funcionament del cervell després d'un tractament i correlacionar aquest indicador amb les millores cognitives, emocionals i funcionals produïdes», explica Muñoz.

Per ara, aquest projecte d'investigació tan sols s'ha plantejat en el pla teòric. Però, segons recorden els experts, només el fet de publicar aquest tipus d'articles en revistes científiques representa de per si un resultat positiu, ja que s'assegura que la metodologia plantejada és correcta. «També valorem molt que aquest tipus de projectes es publiqui en revistes d'accés obert perquè així sabem que tothom qui hi estigui interessat pot accedir al contingut i provar-lo pel seu compte», comenta Muñoz. «En la recerca de malalties com l'Alzheimer hem d'unir forces perquè cada petita millora que aconseguim pugui repercutir en la vida de les persones per a així aconseguir un benefici social», reflexiona la neurocientífica.