La Beckett i la UOC organitzen un cicle dedicat a la mort
Xerrades, lectures i altres activitats donaran forma a Memento mori. Recordem-nos de morir, cicle comissariat pel professor Jaume ClaretLa programació teatral de la Beckett d'aquesta nova temporada té la mort com a denominador comú. És per això que les activitats que s'han pensat amb la UOC abordaran el mateix tema, però ho faran «des de diferents perspectives», remarca Claret. El cicle analitzarà la mort «des del tractament de la mort mateixa, des del vessant acadèmic, com a fet polític i històric, amb mirada artística i com a mot poètic», explica el professor de la UOC. A partir d'aquesta multiplicitat de mirades i interpretacions, «plantegem una sèrie d'activitats que ens permetin un acostament multidisciplinari i, sobretot, desacomplexat a la mort», conclou l'historiador.
La programació del cicle, a banda dels espectacles, inclou les activitats següents:
La mort del Sàpiens (15 d'octubre)
Considerar-nos doblement sàpiens sembla haver-nos fet oblidar la nostra mortalitat. I, tanmateix, com la resta d'espècies, la mort marca el final del nostre camí individual... i potser col·lectiu. Aquesta certesa ha marcat profundament moltes de les cultures i civilitzacions que ens han precedit, bastint al seu voltant un sistema de creences, de tradicions i, fins i tot, d'expressions culturals i artístiques. Parlar de la mort és també parlar de nosaltres, els sàpiens.
La xerrada anirà a càrrec de l'arquitecte Pedro Azara; la investigadora principal de l'àrea de Demografia Històrica del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joana Maria Pujades, i l'arqueòleg i professor col·laborador dels graus d'Antropologia i Evolució Humana i de Geografia, Història i Art de la UOC Jordi Serrallonga.
Que no mori la llum (19 de novembre)
La mort és un dels grans temes de la literatura universal. Al llarg de la història hi trobem aproximacions ben diverses, des del plany davant la pèrdua fins a l'evocació lírica, passant per tòpics tan coneguts com el carpe diem, el tempus fugit o el memento mori. Però és a la poesia, sens dubte, on trobem els exemples més reeixits de literatura sobre la mort. A partir de l'antologia aplegada per Jaume Subirana Que no mori la llum. 50 poemes per a funerals (Ara Llibres, 2009), volem fer una vetllada poètica en la qual als versos clàssics se sumin els poemes de Sònia Moll i Jordi Pàmias.
La xerrada anirà a càrrec de l'escriptor Jaume Subirana, la poeta Sònia Moll i el professor de Llengua i Literatura a l'Institut Màrius Torres de Lleida Jordi Pàmias, que ho fou durant trenta anys.
El silenci dels altres (21 de gener)
La mort és també història, i història que no passa. Arran de la repressió desfermada durant la Guerra Civil i la posterior postguerra, milers de persones van ser assassinades o executades sumàriament a Espanya pels revoltats el juliol del 1936. La dictadura va estendre un tel d'ignomínia i silenci damunt d'aquests desapareguts que la democràcia no ha sabut corregir. Excepte casos concrets, ni les seves restes han estat recuperades, ni la seva memòria dignificada, ni els seus familiars compensats. Rescatar del silenci aquestes morts i aquest dol segueix sent avui una tasca pendent, amb derivades polítiques, legislatives, socials i culturals. La memòria (recuperada, vindicada, sancionada o proscrita) ha esdevingut central en moltes societats del nostre entorn, però també a casa nostra.
La xerrada anirà a càrrec de la directora de la Clínica Jurídica de la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears, Margalida Capellà; el director de l'Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona, Jordi Guixé, i l'escriptor Francesc Serés.
El dol (11 de febrer)
L'aflicció causada per la mort d'una persona estimada no ha variat, però sí les maneres de manifestar aquest dol, de conviure-hi i de compartir-lo socialment. La mort ha estat «marginada» de les nostres vides, però, en canvi, i paral·lelament a la secularització de la societat, necessitem gestionar el dol més que mai. A redós d'aquesta necessitat, han sorgit grups d'acompanyament a persones en dol, s'han format especialistes i s'han creat xarxes que cerquen com s'ha d'articular el dol contemporani.
La xerrada anirà a càrrec de la creadora del projecte Stillbirth, Norma Grau; la psicoterapeuta i experta en dol Alba Payàs, i la psicòloga al Programa de Prevenció de Suïcidi i al Programa d’Atenció al Supervivent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Thaïs Tiana.
Six Feet Under (10 de març)
Pel·lícules i sèries de televisió han fet de la mort un dels seus grans temes: funerals, la vida en el més enllà, el dol... Grans i petites històries han tractat la mort o l'han inclòs com a part fonamental o parcial de les seves trames. Difícilment entendríem la història del cinema sense Que bonic que és viure, El setè segell, The Sixth Sense o Coco. O deixaríem fora del podi de les millors sèries Six Feet Under, Les Revenants, Lost o American Horror Story? Parlar del vincle entre la mort i la pantalla és repassar algunes de les obres més rellevants de la història del cinema i la televisió.
La xerrada anirà a càrrec de la columnista d'El Periódico de Catalunya i crítica de cinema Desirée de Fez i del també crític cinematogràfic i professor col·laborador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Òscar González.
Morir demà (21 d'abril)
La mort és alguna cosa més que la desaparició física d'un ésser viu. La mort potser és absència i caducitat, però també és presència i eternitat. Així, parlem de sobreviure a la mort, de superar l'obsolescència programada dels nostres cossos, sigui virtualment o mitjançant una tecnologia que ha d'arribar. Juguem a esquivar la pròpia finitud individual i col·lectiva a través d'una petjada que pot ser cultural, social o mediàtica, i, malgrat tot, som mortals (o no).
La xerrada anirà a càrrec de la professora de la Universitat de Girona Íngrid Guardiola, el polític i escriptor José María Lassalle i l'analista de la societat digital Genís Roca.
Contacte de premsa
-
Redacció