Un projecte tecnològic millorarà el benestar animal i l'eficiència energètica en l'aqüicultura

La cria de peixos, crustacis, mol·luscos i plantes aquàtiques és un sector potent a Espanya. De fet, l'Estat espanyol és un dels països de la Unió Europea amb més collita en aqüicultura, amb més de 300.000 tones i amb un valor de la producció de 470 milions d'euros, i ocupa més de 40.000 persones. La UOC desenvoluparà una tecnologia per a facilitar el monitoratge precís i continu dels paràmetres bàsics a l'aigua per a millorar el benestar animal, reduir la despesa energètica i optimitzar l'aprofitament de l'aliment i la planificació del creixement dels peixos i les algues. El projecte Aqüicultura Digital Oberta (ADO) implantarà sensors electrònics de baix cost per a controlar el pH, la temperatura, la terbolesa o l'oxigen a diverses instal·lacions de Catalunya (al Baix Montseny, al pla de Lleida i a les Terres de l'Ebre). A Catalunya, hi ha unes 150 empreses que s'hi dediquen, amb més de 2.000 llocs de treball.

L'ADO impulsarà solucions tecnològiques que permetin la digitalització del sector amb elements bàsics. El projecte facilitarà sistemes d'adquisició de dades, a més de plataformes de codi obert per a emmagatzemar-les i visualitzar-les. Un dels objectius és definir formats de dades i estàndards que permetin a productors petits i mitjans obtenir casos d'èxit amb inversions molt menors respecte d'altres tecnologies.

«Un sistema de digitalització de dades al qual es pot connectar un sensor de terbolesa pot costar uns 4.500 euros, mentre que una solució amb eines de codi obert, més bàsica però funcional, menys de 400, cosa que suposa un estalvi d'un 90%», destaca Xavier Vilajosana, coordinador del projecte. «No pretenem fer competència al sector, sinó dinamitzar-lo, motivant la digitalització, desenvolupant demanda i, per tant, competència», afegeix Vilajosana, catedràtic de la UOC.

La iniciativa crearà solucions que no requereixin intervenció humana per a obtenir i processar dades ni tampoc expertesa per a gestionar-ne la instal·lació i el desplegament. «Completarem la cadena tecnològica aportant el disseny dels elements de maquinari i esquemes per a integrar-los, la tecnologia de comunicació que permetrà extreure les dades generades i el programari per a emmagatzemar-les, visualitzar-les i processar-les», explica el líder del grup Wireless Networks Research Lab (WiNE) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), que duu a terme aquesta recerca juntament amb l'investigador Pere Tuset.

Estalvi energètic, benestar animal i reducció de riscos laborals

L'ADO facilitarà la validació de les expectatives que genera la digitalització, quantificant el creixement de la producció, la qualitat i els seus beneficis. «Comporta una millora tecnològica sense precedents en l'aqüicultura, un sector de producció primària en què l'adopció de tecnologia ha d'estar motivada per casos d'èxit i inversions limitades, sobretot en territoris on els productors són de mida petita o mitjana», determina Xavier Vilajosana. A més, segons l'equip investigador, la digitalització permet tenir un coneixement més acurat del funcionament i l'evolució dels sistemes de producció, cosa que millora la gestió de les infraestructures i, com a resultat, comporta un estalvi energètic fruit d'una planificació òptima dels processos.

D'altra banda, la tecnologia permet millorar la gestió sanitària i el benestar animal, perquè controla més acuradament la qualitat de vida dels éssers vius. Un altre dels seus beneficis és la reducció del nombre de lesions i accidents associats a tasques de control, ja que no s'han de fer manualment.

Els sensors es dissenyaran per a ser alimentats amb bateries que puguin usar fonts de recollida d'energia com la solar o l'eòlica, la qual cosa contribuirà a la sostenibilitat del sistema. Les dades obtingudes per cada node s'enviaran de manera segura a una plataforma en núvol, on s'emmagatzemaran i es processaran. Els usuaris podran accedir a les seves dades de manera privada i crear taules de visualització, consultables des d'un ordinador o un dispositiu mòbil. A més, es definirà una interfície de programació d'aplicacions que permetrà a aplicacions de tercers integrar les dades.

L'economia blava en xifres

L'aqüicultura s'emmarca a la UE dins del creixement blau, una estratègia europea a llarg termini de suport al desenvolupament sostenible dels sectors marí i marítim. Una iniciativa per a reconèixer la importància de mars i oceans com a motors de l'economia europea pel seu gran potencial per a la innovació i el creixement. És la contribució de la política marítima integrada a la consecució dels objectius de l'Estratègia 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. L'economia blava representa 5,4 milions de llocs de treball al continent i un valor afegit de gairebé 500.000 milions d'euros a l'any.

Participen en aquesta recerca de la Universitat una empresa dedicada al cultiu d'algues, Explotacions 4200 SL, ubicada al pla de Lleida (Almacelles); Espirulina Natural, del parc agrari del Baix Montseny de Cànoves, especialitzada en microalgues; la Xarxa Espirulina, entitat educativa i de recerca que dona a conèixer l'aqüicultura de vegetals, i l'Escola d'Aqüicultura de l'IES Alfacs de Sant Carles de la Ràpita, a les Terres de l'Ebre. El projecte ADO de la UOC està finançat pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca per a la transferència de coneixements entre investigadors i pescadors i per a la innovació en el sector de l'aqüicultura per als anys 2019, 2020 i 2021, gestionat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.