Onze beneficis de viatjar en solitari

Viatjar sol ha deixat de ser una excentricitat i s'està consolidant com una opció que, fins i tot, contribueix al nostre benestar personal. A l'auge d'aquesta nova tendència, com expliquen diversos experts de la UOC, hi contribueixen tant els canvis sociodemogràfics que ha experimentat la nostra societat al llarg de les darreres dècades com les facilitats que aporta la tecnologia.

El professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Pablo Díaz considera que l'auge dels solo travellers és una «dinàmica pròpia dels temps en què vivim», perquè es viatja més i els valors que s'associen a aquest tipus de viatges («repte, llibertat de moviment, flexibilitat, autoaprenentatge i possibilitat de conèixer gent nova») estan també en auge. I perquè la possibilitat de compartir i difondre aquestes experiències s'ha facilitat enormement per les xarxes socials.

A l'èxit de la fórmula s'afegeix ara l'abaratiment de les opcions d'allotjament i mobilitat en solitari, tradicionalment més cares. «S'estan veient disminuïdes per la major flexibilitat a l'hora d'escollir dates i l'adequació de l'oferta a aquest nou nínxol de mercat», sosté Díaz.

Un altre motiu d'aquest auge l'indica el professor dels Estudis d'Economia i Empresa i director del màster universitari de Responsabilitat Social Corporativa, Lluís Garay. Assegura que algunes de les motivacions que més s'han desenvolupat els darrers anys afavoreixen precisament el viatjar sol, «com ara les relacionades amb l'esport, la muntanya o fins i tot les relacionades amb l'autoconeixement, com per exemple el Camí de Sant Jaume», que fa una barreja de les tres. Garay assenyala els «canvis sociodemogràfics de les darreres dècades» com a principals responsables de la nova tendència. Aspectes com l'envelliment, la crisi de models de família tradicional o l'empoderament femení hi tenen bastant a veure. «També és fàcil entendre que una persona soltera amb uns ingressos mitjans-alts i amb prou dies de vacances, disposa d'unes oportunitats que altres perfils no tenen», afegeix el professor de la UOC.

La tecnologia com a impuls

La tecnologia no és aliena a aquesta nova modalitat de viatjar i resulta de gran ajuda per als que viatgen sols. El professor Pablo Díaz destaca l'ajuda que la tecnologia ofereix a l'hora de planificar el viatge amb independència i flexibilitat. Però també en el moment previ a iniciar el viatge la tecnologia és clau per a motivar el viatger solitari. «Es veuran inspirats per altres viatgers solitaris que fan ús intensiu de la tecnologia mitjançant les xarxes socials o els blogs en què documenten l'experiència», apunta Díaz.

Durant el viatge, la tecnologia continuarà al servei de l'usuari. «El sentiment de soledat en el moment de viatjar es pot veure disminuït per l'ús de les xarxes socials que permeten compartir les experiències amb els seus éssers més propers», explica Díaz. La tecnologia, paradoxalment, també pot contribuir a reduir el sentiment de soledat o fins i tot a resoldre'l en destinació si el viatger l'utilitza per a relacionar-se amb altres viatgers o locals fent servir «aplicacions de trobada, activitats o compartició de desplaçaments», entre d'altres.

Onze beneficis de viatjar en solitari

A banda dels avantatges que viatjar sol pot tenir des del punt de vista logístic, està comprovat que també comporta beneficis per al desenvolupament de l'autonomia i la maduresa de les persones. La professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació Sílvia Sumell ha resumit en aquesta llista els principals avantatges de viatjar en solitari:

• Augmentem la nostra seguretat i autoestima.
• Millorem la nostra presa de decisions, ja que d'alguna forma tot depèn d'un mateix i no hi ha massa espai per al «dubte» o deixar-se portar pels altres.
• En general, es veu augmentat el nostre nivell de benestar global.
• Al cervell es creen noves connexions neuronals, ja que d'alguna manera l'estem exposant a situacions noves i l'estem estimulant. Aquestes situacions noves van des del fet d'estar en contacte amb gent nova, fins a veure'ns immersos en un idioma o paisatge diferents o haver de fer ús d'un mapa per a poder arribar als llocs.
• Aprenem a estar amb nosaltres mateixos.
• Trenquem el mite que es viatja sol perquè un no té amics o ningú amb qui anar. Això ja no és cert i molta gent prefereix viatjar sola com una nova experiència més.
• Aprenem a fer front a sensacions o sentiments que si anem en parella o en grup possiblement evitaríem.
• Aprenem a buscar recursos per resoldre diferents problemes o situacions que ens puguin sorgir. Veure que hem estat capaços de fer-ho ens fa sentir millor.
• Fem front a possibles pors o inseguretats.
• Potenciem o estimulem diferents àrees cognitives com l'orientació espacial (ex.: a l'hora d'arribar a certs llocs que volem visitar), capacitat d'organització i planificació (ex.: preparar tot el viatge, planificar els diners...), funcions executives, capacitat d'atenció, concentració i memòria (ex.: el fet d'estar sols fa que d'alguna forma hàgim d'estar més alerta i atents al que fem, ja que no depenem del grup o de la parella), aprenentatge o pràctica d'un idioma o paraules nous, potenciació de les nostres habilitats socials (ex.: quan ens relacionem o comuniquem amb gent nova o d'una altra cultura...).
• Trenquem falsos mites sobre la gent, cultures, esquemes que tenim o prejudicis.

A banda dels pros també cal advertir dels contres d'aquesta forma de viatge. Pablo Díaz apunta que la individualització de les xarxes socials pot generar l'anomenat FOMO ('fear of missing out'). «La preocupació per perdre's alguna cosa del que generen les xarxes socials per la contínua exposició d'experiències —explica—, té un efecte de crida en els viatgers sols que volen satisfer aquestes necessitats creades a les xarxes». També hi ha dubtes pel que fa a la seguretat de les dones que viatgen soles, un grup creixent. I finalment s'ha de tenir en compte una tipologia de viatger solitari que, com apunta Díaz, «són desgraciadament els turistes per motius sexuals, que es desplacen a geografies molt diverses on per motius legals o econòmics troben més fàcil la satisfacció dels seus desitjos».

Per la seva banda, Garay recorda el repte que aquesta nova tendència representa per a la indústria turística. Les destinacions que rebin viatgers solitaris hauran de fer canvis «especialment pel que fa al tipus d'allotjament (habitacions d'ús individual), restauració (opcions per a viatgers en solitari) o oci (això ja més vinculat amb les motivacions)».