La gent gran torna a la universitat per sentir-se activa o fer voluntariat

«De gran vull estudiar» ja no és una frase reservada als més joves. Cada vegada hi ha més persones que opten per continuar cursant estudis superiors més enllà dels 65 anys, fins i tot en universitats en línia, com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Encara que continua sent un col·lectiu minoritari, en els últims cinc cursos s'ha duplicat el nombre de persones de més de 65 anys matriculades en aquesta universitat, especialment en estudis no oficials. «Durant els últims cinc cursos han començat estudis a la UOC aproximadament unes 400 persones de més de 65 anys, la qual cosa mostra una tendència de creixement que ha portat a doblar la xifra de nous estudiants des del curs 2014-2015 (52) fins al curs 2018-2019 (103)», explica Julio Meneses, responsable de la Unitat d'Avaluació de Projectes Institucionals de l’eLearn Center de la UOC.

«Dues terceres parts d'aquests estudiants han iniciat estudis no oficials, mentre que la tercera part restant ha començat estudis oficials, cosa que inclou matrícules en els programes de grau, màster universitari o doctorat, i són majoria els que ho van fer en els programes de grau (63,39%). Pel que fa a la distribució per sexe, els homes són majoria en tots dos tipus d'estudis, diferència que és lleugerament superior en el cas dels estudis oficials, on la proporció és de fins a gairebé tres homes per cada dona», comenta Meneses. Segons aquestes dades, el perfil dels estudiants de més de 65 anys es correspon majoritàriament amb el d'un home que es proposa fer uns estudis no oficials, «probablement amb interès per ampliar els seus coneixements en una matèria en particular, però sense la intenció de completar una titulació oficial».

Per a Daniel López Gómez, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, hi ha diverses raons que podrien explicar l'augment de la gent gran a les universitats. La primera és que els que ara tenen entre 65 i 75 anys «pertanyen a una generació que, en general, disposa de recursos econòmics suficients per a poder continuar estudiant. A més, es tracta d'un grup demogràfic amb un nivell formatiu alt i per al qual l'educació ha tingut molt de valor com a motor de progrés social. I, en segon lloc, un gran nombre de persones que està entre aquestes edats ha tingut una trajectòria laboral estable i ha desenvolupat una carrera professional, i considera que aquesta etapa de la vida és un bon moment per a continuar sent actiu i contribuir a la societat mitjançant el voluntariat, l'activisme i l'associacionisme. La idea de continuar actius gràcies als estudis els encaixa molt bé», afirma.

La nova gent gran: es tanca la bretxa digital

Aquest escenari de gent gran activa modifica l'estereotip al qual se solien associar les persones de més de 65 anys: ara són persones molt més connectades a les noves tecnologies i amb interessos més amplis del que es pressuposava. «Els estereotips "edatistes" dibuixen la gent gran com una població amb unes capacitats d'aprenentatge limitades o fins i tot nul·les. Però aquesta generalització és poc precisa», adverteix Mireia Fernández-Ardèvol, investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. «Nombrosos estudis empírics mostren que podem continuar aprenent a qualsevol edat, sobretot si tenim interès. A més, la categoria "persona gran" és una etiqueta que agrupa poblacions molt heterogènies i generacions diferents. Seria bo començar a segmentar l'etiqueta i parlar de manera més precisa d'aquest grup demogràfic d'importància creixent», assenyala.

Salvador Aldana és un d'aquests estudiants de més de 65 anys que ha tornat a la universitat temps després d'haver-se jubilat. Amb 90 anys, està matriculat del grau de Disseny i Creació Digitals. «La meva dona, pianista professional, estudia Dret a la UOC. Em va dir: "per què no estudies tu també?". Sempre he dibuixat, he fet exposicions fotogràfiques... Però, a més, m’ha interessat conèixer noves tecnologies, no em fa por l’ordinador i faig servir programes com Photoshop o PowerPoint per a les presentacions o les conferències que imparteixo sobre art. Fins ara ho he fet per lliure, però volia millorar i em vaig matricular d'aquest grau», explica Salvador.

Com Aldana, per als estudiants de més de 65 anys matriculats a la UOC, les noves tecnologies ja no són una barrera. Així ho demostren estudis com el de l'Associació Serveis Integrals per a l'Envelliment Actiu (SIENA): el 44% de les persones grans recorren a xarxes com Facebook o WhatsApp per a evitar la solitud, mentre que la segona via són les trucades telefòniques a familiars, amics i veïns (23%).

«Hi ha una divisòria digital d'edat i l'ús d'internet disminueix entre la població més gran. Així, segons l'última dada publicada per l'INE corresponent al 2018, el 86% de la població de 16 a 74 anys és usuària habitual d'internet. Però el percentatge cau fins al 49% en el segment d'edat més gran, el de 65 a 74 anys», explica Mireia Fernández-Ardèvol. «Ara bé, és precisament en aquest grup d'edat en què augmenta més l'adopció digital, i la divisòria d'edat mostra certa tendència a tancar-se. Un cop en línia, la població més gran desenvolupa estils d'usos que, més o menys sofisticats i diversificats, són rellevants per a la socialització i per a la gestió de la vida quotidiana», assenyala la investigadora de l'IN3 de la UOC.

Segons Fernández-Ardèvol, les tecnologies digitals permeten la personalització creixent de l'experiència d'usuari. I aquesta característica, ben utilitzada, ajuda a acompanyar millor les minories, que és el cas de la gent gran: són minoria en els entorns digitals (a causa de la divisòria d'edat) i també en l'àmbit de l'ensenyament superior. «Així, doncs, es poden generar entorns més inclusius si les dimensions de la personalització es pensen i es dissenyen des del punt de vista i amb la participació de la gent gran», assegura.

Per la seva banda, Julio Meneses també pensa que «a mesura que augmenta l'interès per a ampliar la formació al llarg de tot el cicle vital, i particularment en el moment en què les barreres d'accés relacionades amb la tecnologia es tornen menys importants, les institucions d'ensenyament superior tenen un repte important en tot el que està relacionat amb la millora de l'acompanyament dels col·lectius que s’hi acosten. En aquest sentit, com a universitat oberta que es proposa desenvolupar una oferta al servei de les necessitats de formació del conjunt de la societat, la UOC té a més una bona oportunitat per a contribuir decididament a reduir la desigualtat en les oportunitats que, tradicionalment, han patit alguns col·lectius com el de les persones grans. No obstant això, no hem d'oblidar que en aquest col·lectiu encara hi ha desigualtats importants com la que té a veure amb el sexe, on encara les dones continuen tenint un paper minoritari malgrat tot», comenta.