L'obesitat infantil prolifera en famílies amb pocs recursos i estudis

Un 28% d'infants i joves d'entre 2 i 17 anys té obesitat o sobrepès a l'Estat espanyol, segons es desprèn de la darrera Encuesta Nacional de Salud de l'INE, que estima que hi ha més de 2 milions d'infants en aquesta situació. D'aquests gairebé la meitat, en concret 964.000, pertany a famílies poc qualificades professionalment. Diversos estudis constaten que hi ha una relació entre el nivell socioeconòmic i l'obesitat: com menys recursos, més obesa és la població i a la inversa. 

L’enquesta de l’INE constata que la xifra de fills amb obesitat de treballadors no qualificats (un 13,1%) dobla la xifra de fills amb obesitat de directors i gerents de grans establiments i de professionals tradicionalment associats a llicenciatures universitàries (un 4,9%).

No és l'única enquesta que relaciona la classe social i el nivell d'estudis amb un índex de massa corporal (IMC) superior als límits saludables. L'Enquesta de salut de Catalunya de l'any 2018 (que reflecteix que el 35,6% de nens de 6 a 12 anys té excés de pes) constata també que la prevalença de l'obesitat és més elevada en les classes més desfavorides, una diferència que es fa més palesa en el cas dels infants. 

Estudis més antics fets a Catalunya com l'Enquesta de salut de Catalunya dels anys 2014 i 2015 ja posaven en relleu que el percentatge d'obesitat infantil anava pujant a mesura que el grau d'estudis dels pares disminuïa. Per exemple, l'any 2015 hi havia un 8% d'obesitat en classes socials altes i el 15,9% en classes més baixes. La xifra d'infants amb obesitat en famílies amb estudis universitaris era del 6,8% i en famílies amb estudis primaris o sense estudis, del 21,3%.

Altres estudis fets a Europa i als Estats Units confirmen la hipòtesi que, als països desenvolupats, l'obesitat és inversament relacionada amb el nivell educatiu, la situació laboral i els ingressos nets que entren a les llars. La tesi Nivel socioeconómico y obesidad infantil. Hábitos dietéticos en niños europeos explica que els infants de menys nivell socioeconòmic es caracteritzen pel consum més freqüent d'aliments processats rics en sucres, greixos, snacks dolços i salats, i refrescos ensucrats. I per contra, consumeixen menys fruites, verdures i productes integrals. 

Les professores dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Anna Bach i Alícia Aguilar atribueixen aquestes dades al fet que les classes socials més baixes «tenen més probabilitats d'estar presents en ambients obesògens». Expliquen que un ambient obesogen no és altre que el que afavoreix l'aparició i el manteniment en el temps de l'obesitat.

 I segons les expertes hi ha molts factors (genètics, biològics, psicològics, socials i ambientals) que tenen una gran influència sobre les tries alimentàries i l'activitat física que contribueixen a l’obesitat. Són, per exemple, viure en un entorn que promou un consum d'aliments densament energètics i un estil de vida sedentari; però també hi fa l'educació rebuda, l'escassetat de botigues amb productes frescos al voltant, la manca de parcs, i el fet de viure en carrers molt transitats o en climes molt extrems i que poden afavorir que les persones siguin menys actives. 

Els factors d'un ambient obesogen

Un article publicat per l'Associació Internacional de l'Estudi de l'Obesitat en la revista International Journal of Obesity enumerava els diferents factors que condicionaven un ambient obesogen. Per exemple, en el camp de l'esport i el lleure, eren factors condicionants la manca d'instal·lacions escolars, poques àrees urbanes de joc, carrers insegurs i el foment de poca activitat per part de la família. 

La professora Anna Bach, que també és directora del màster universitari d'Alimentació en l'Activitat Física i l'Esport, explica que els darrers anys han constatat un descens en la pràctica de l'activitat física i un augment de les activitats sedentàries vinculades al desenvolupament tecnològic. També han percebut una reducció en la proporció d'infants que van caminant o amb bicicleta a l'escola i un descens en les oportunitats que tenen els infants de fer activitat física espontània. 

Un estudi del Departament de Salut de la Generalitat constata que només el 30,6% de la població de 3 a 14 anys fa com a mínim una hora de joc al dia al parc o al carrer, o d'esport, i que és més habitual entre nens i nenes de mares amb estudis secundaris o universitaris. 

Un segon pilar en el qual es fonamenta un ambient obesogen és la promoció d'aliments rics en energia i pobres en el pla nutricional. La professora Anna Bach explica que la publicitat adreçada als nens en edat escolar d'aliments i begudes rics en energia i pobres nutricionalment i la mida de les racions també contribueixen a l'ambient obesogen. 

Explica que es tracta d'aliments amb «calories buides», perquè tenen un contingut alt en greixos saturats, sucres simples i un excés de sal. Es tracta de dolços, sucs, refrescos, brioixeria industrial, gelats i aperitius. Tot plegat, diuen les expertes, ha afavorit l'augment del consum de menjar ràpid i el fet d'estar constantment picant. Crida l'atenció que el 47,1% d'infants de fins a 14 anys de mares amb estudis primaris i sense estudis fa un consum freqüent d'aliments hipercalòrics, segons s'apunta en l'Enquesta de salut de Catalunya de l'any 2016.

Un tercer pilar és el de la família, un mirall per al nens. La professora Alícia Aguilar, directora també del màster universitari de Nutrició i Salut, explica que els infants que tenen pares amb sobrepès, que mengen aliments amb un alt contingut calòric i que són inactius, probablement es convertiran en nens amb sobrepès i en adults amb sobrepès. 

I el darrer pilar és l'educació i la informació. Segons les expertes, a l'escola s'hauria de prohibir la promoció d'aliments altament energètics i nutricionalment pobres adreçats als nens, una restricció que ja s'ha posat en marxa a l'Estat espanyol. A Catalunya, el currículum escolar inclou l'educació nutricional, i moltes escoles ja fan xerrades i activitats sobre alimentació i estils de vida saludables. 

Consells per a reduir les taxes d'obesitat

Les professores Anna Bach i Alícia Aguilar enumeren una sèrie de consells que ajudarien a revertir les elevades taxes d'obesitat, que qualifiquen com «l'epidèmia del segle xxi», i que a l'Estat espanyol han passat del 7% al 17% en tres dècades. Així, per exemple, recomanen augmentar el consum d'aliments d'origen vegetal com fruites i verdures, i també llegums, cereals integrals i fruita seca; limitar la ingesta de sucres; limitar les hores de sedentarisme dels infants i fomentar desplaçaments a peu o en bicicleta a l'escola; fer activitat física sobretot en nenes a partir dels 11 o 12 anys, edat en la qual moltes deixen de fer esport; dormir prou hores, i fer àpats en família. De fet, les professores expliquen que tant la família com l'escola tenen un paper important en l'adopció d'hàbits saludables.

I com afecta la salut del nen?

Les expertes recorden que moltes malalties metabòliques, com alguns casos de diabetis o el colesterol alt, s'inicien de manera prematura durant la infància. Bach i Aguilar expliquen que la meitat dels nens que tenen obesitat té el que es coneix com a síndrome metabòlica pediàtrica, un grup de factors de risc que inclou resistència a la insulina, hipertensió i altres anomalies metabòliques. També poden patir trastorns respiratoris com l'apnea de la son obstructiva i, les noies, la síndrome dels ovaris poliquístics. 

Un impost sobre begudes ensucrades?

La professora Anna Bach considera que per millorar l'accés dels aliments en la base de la piràmide (fruites, verdures, llegums, fruita seca, cereals sencers) podria ser més efectiu reduir les taxes sobre aquests aliments que centrar els esforços en un impost sobre les begudes ensucrades o els aliments ultraprocessats rics en calories i pobres nutricionalment, que podria aplicar-se en paral·lel.