Deu consells per a reduir l'ansietat en aprendre un idioma

La majoria d'estudiants d'una llengua estrangera pateix ansietat en algun moment. Aquesta emoció és una de les més estudiades en l'àmbit de la psicolingüística i és coneguda en anglès com a foreign language anxiety. Al juliol, quan comencen els cursos intensius d'idiomes, molts estudiants es poden trobar en aquest estat i l'ansietat que poden patir pot afectar el rendiment de l'aprenentatge, provocar l'abandonament de l'estudi o fins i tot generar una autoestima baixa, tal com explica Blanca Cristòfol, experta en ensenyament de segones llengües de la UOC. Cristòfol i els experts de la UOC Joseph Hopkins, director del Centre d'Idiomes Moderns, iAdrián Montesano, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, analitzen els factors que poden provocar aquesta emoció i donen consells per a combatre-la. 

A Espanya només un 20% de les persones entre 25 i 64 anys creu que té un domini alt d'una llengua estrangera, segons les darreres dades publicades per l'Eurostat. És a dir, la majoria de la població pensa que li falten coneixements per a dominar-la de manera satisfactòria. «En aquest sentit, l'autopercepció és clau en l'aprenentatge. El que pensen les persones d'elles mateixes sobre la capacitat que tenen per a aprendre un segon idioma influeix directament sobre l'ansietat que poden patir en el moment de parlar-lo», explica Cristòfol, investigadora de la UOC. Hopkins i Montesano afegeixen que un nivell d'autoexigència excessivament elevat pot predisposar-les a assolir uns nivells negatius d'aquesta emoció.

Per a Montesano, la finalitat de l'aprenentatge és un dels factors més importants que cal analitzar per a entendre la generació d'ansietat en aquests contextos. «Si l'estudiant ho fa per gust o curiositat, probablement aquest procés no li provocarà ansietat. Ara bé, si ho fa per algun tipus d'obligació, com ara una qüestió laboral (buscar una feina o una promoció) o relacional (aprendre l'idioma per a parlar amb la família política de la seva parella), llavors la pressió per aprendre la llengua serà més gran i, per tant, l'ansietat també augmentarà», assegura el professor. 

La novetat també és causant del nerviosisme. «Aprendre per primera vegada una llengua estrangera pot desencadenar una sobrereacció emocional i, per tant, generar ansietat», assenyala Montesano. «Davant de qualsevol experiència desconeguda, les persones pateixen cert nivell d'activació que, en alguns casos, pot ser positiu perquè les prepara per a l'acció, però en altres, quan l'ansietat supera cert límit, s'hi pot girar en contra», assenyala l'expert en psicologia clínica.

En els records del passat també es pot trobar l'explicació. Segons Hopkins, rememorar experiències negatives pot dificultar l'aprenentatge. «Tothom ha viscut moments en què no s'ha pogut entendre amb una altra persona, i recordar-ho en situacions posteriors pot fer sentir més insegures les persones i, per tant, més nervioses.» Si, a més, a un estudiant no li van bé els exàmens tradicionals de llengua, que avaluen el domini de les regles gramaticals formals, pot arribar a la conclusió que els idiomes «no són el seu fort» i, tanmateix, afegeix l'expert, pot ser un gran comunicador.

«Cal no oblidar, però, que hi ha algunes persones que tenen predisposició a l'ansietat i és més probable que es posin més nervioses que altres», apunta el director del Centre d'Idiomes Moderns. «Hi ha estudiants que per naturalesa tendeixen a ser més ansiosos que altres, i molt sovint aquest nerviosisme va relacionat amb un sentit del ridícul exagerat», explica. El fet és que els experts assenyalen que qualsevol persona, independentment de l'edat, el gènere i les característiques personals, té capacitat per a aprendre un segon idioma.

Per aquest motiu, els experts de la UOC recomanen tenir en compte el decàleg següent per a combatre l'ansietat:

1. Parlar abans de pensar. No s'ha de donar temps que aparegui la por i que l'ansietat pugui immobilitzar l'estudiant a l'hora de comunicar-se oralment. Per tant, sempre que en tinguin l'oportunitat, les persones s'han de llançar a parlar.

2. És una carrera de fons. S'ha de ser conscient que l'aprenentatge d'un idioma requereix constància i fer-ho a poc a poc. «Si l'estudiant vol aconseguir-ho en un temps rècord és molt probable que s'acabi estressant i se saturi de seguida, i aleshores abandoni el seu objectiu», apunta Montesano. 

3. No és una competició. «És un repte amb un mateix», assenyala l'expert en psicologia. Les persones tenen ritmes d'aprenentatge diferents. Per exemple, n'hi ha que necessiten més temps per a acostumar-se als sons del nou idioma i començar a parlar. «No hi ha pressa, el que importa és anar nodrint l'autoconfiança de mica en mica.» 

4. Buscar un centre acadèmic adequat. És important que la metodologia d'ensenyament aplicada s'ajusti a les necessitats i al nivell que té cada estudiant. «Un programa docent adaptat als estudiants evita frustracions i el desistiment posterior de l'estudi de l'idioma», apunta Montesano. 

5. Connectar amb els iguals. Relacionar-se amb estudiants que tenen un coneixement similar de l'idioma anima a practicar-lo més. El sentit del ridícul és més fàcil que desaparegui en les situacions en què se sap que tothom parteix de les mateixes condicions.

6. Ludificació de l'aprenentatge. Jugar aprenent augmenta la motivació de l'estudiant. Eines com ara els videojocs o algunes aplicacions poden ajudar a endinsar-se en un idioma de manera amena i mantenir una constància. «Jugar una estona cada dia contribueix a sentir-se cada dia una mica més preparat», comenta el professor de psicologia. 

7. La pràctica és un bon antídot. «Encarar la por fa minvar l'ansietat», apunta per la seva part Cristòfol. «Com més oportunitats té l'estudiant de practicar la llengua estrangera fora o dins de l'aula, més possibilitats té de reduir l'ansietat. En les llengües estrangeres, aquesta emoció normalment va desapareixent amb el temps.» 

8. Equivocar-se és normal. «Algunes persones, sobretot les perfeccionistes, tendeixen a evitar la comunicació oral si creuen que el seu nivell no és suficient», assenyala Hopkins. «Però la veritat és que, per a parlar amb fluïdesa una nova llengua, primer cal arriscar-se i començar a cometre errors, i després corregir-los. És una part de l'aprenentatge que s'ha d'acceptar i de la qual, per tant, no cal avergonyir-se.»

9. Convertir els pensaments negatius en positius. És clau centrar-se en el que ja se sap i no en el que no se sap. Hi ha persones que tenen tendència a focalitzar massa el que encara han d'aprendre i a no reconèixer o celebrar el coneixement que ja han adquirit. És millor centrar-se en el vocabulari i en la gramàtica que ja es tenen per a transmetre idees. El fet de dir alguna cosa, abans que quedar-se sense parlar, ajuda a superar la por.

10. Consumir continguts audiovisuals i llegir. «Practicar la comprensió oral  mirant pel·lícules o sèries i llegint llibres o diaris en l'idioma que s'està aprenent ajuda a agafar confiança. Millora les competències i, en conseqüència, fa sentir més segur l'estudiant en el moment d'expressar-se i interaccionar amb aquesta llengua», conclouen els tres experts.