L'ús d'eines de salut digital a les consultes d'atenció primària augmenta a Europa

L'ús d'eines tecnològiques enfocades a l'atenció sanitària guanya pes als centres d'atenció primària de tot Europa. Ho conclou un nou estudi encarregat per la Direcció General de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologia (DG CONNECT) de la Comissió Europea i desenvolupat per l'spin-off de la UOC Open Evidence, RAND Europe, i BDI Research. Aquest nou informeproporciona una instantània sobre els impulsors i les barreres per a desplegar les eines de salut digital (e-health) i, a més, recull l'opinió de 5.793 metges de capçalera de 27 països de la Unió Europea sobre l'ús d'aquests recursos digitals en la seva pràctica clínica.

La investigació, portada a terme entre el gener i el juny del 2018, pren el relleu de l'estudi publicat l'any 2013, també desenvolupat per professionals d'Open Evidence, amb la qual cosa ofereix una avaluació comparativa del desplegament d'aquestes tecnologies a tot Europa. L'anàlisi indica que l'ús de la història clínica electrònica de salut ja s'ha estès a tots els països. L'intercanvi d'informació sobre salut ha augmentat, i ha arribat al 58% en certificació de baixes mèdiques i el 43% en transferència de receptes farmacèutiques. També s'ha incrementat el registre de dades personals de salut, en què s'ha observat un augment del 13% al 24% en sol·licitud de cites mèdiques en línia i d'un 13% al 22% en renovació de prescripcions. L'ús de serveis de telemedicina també ha avançat, però, avui dia, es continua mantenint baix.

«L'e-health no és el futur de la medicina, és el present. Per això mateix cal entendre l'estat actual d'implantació d'aquesta tecnologia i quina és la percepció dels professionals sanitaris sobre l'eficiència, l'eficàcia i l'accessibilitat d'aquestes eines», argumenta Francisco Lupiáñez-Villanueva, autor principal de l'estudi, director d'Open Evidence i professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. «Aquesta informació resulta extremadament valuosa tant per a millorar les pràctiques sanitàries com per a desenvolupar polítiques públiques que permetin explotar tot el potencial d'aquests recursos», comenta Lupiáñez-Villanueva, les investigacions del qual s'han centrat en l'impacte social, econòmic, cultural i polític derivat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Desplegament per països

L'estudi d'avaluació comparativa (benchmarking) conclou que aquests darrers cinc anys, a grans trets, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) aplicades al sector sanitari han augmentat als centres d'atenció primària de tot Europa. Aquest increment, però, varia segons el país. Mentre que en estats com Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Espanya, Suïssa i el Regne Unit, l'ús d'aquestes eines s'ha convertit en una pràctica rutinària per als metges d'atenció primària, en llocs com Grècia, Lituània, Luxemburg, Malta, Romania i Eslovàquia, l'ús que se'n fa encara no és tan estès.

En termes generals, les dades suggereixen que l'extensió de la salut digital és superior alspaïsos amb un sistema nacional de salut (NHS, per les sigles en anglès) respecte als que es basen en assegurances socials o models de transició, i aquests darrers són els que fan servir menys aquesta tecnologia. De fet, els cinc països amb més ús d'aquests recursos són el Regne Unit, l'Estat espanyol, Irlanda, Dinamarca i Estònia, que és l'únic estat amb una alta implantació dels recursos de salut electrònics i amb un sistema de salut en transició.

«Venim d'una època de crisi i recessió, o sigui que aquests avenços, encara que desiguals entre països, són per si mateixos una bona notícia», comenta Lupiáñez-Villanueva. La Comissió Europea, de fet, estableix en el seu Pla d'acció sobre la salut digital per al període 2012-2020 «l'ús de les TIC en productes, serveis i processos de salut combinats amb canvis organitzatius en els sistemes de salut i noves habilitats, per a millorar la salut dels ciutadans, l'eficiència i la productivitat en la prestació d'assistència sanitària, i el valor econòmic i social de la salut».

Actituds entre el personal sanitari

Les enquestes fetes als professionals sanitaris també han permès avaluar la percepció que tenen sobre l'impacte d'aquests recursos de salut digital en la seva pràctica clínica i les barreres que encara queden per superar perquè s'implantin. Els resultats indiquen que la majoria dels metges enquestats, que en aquest cas correspon al 36%, es mostren «realistes» davant la irrupció d'aquestes tecnologies. És a dir, consideren igual d'important l'impacte que les barreres. El segueixen un 27% de professionals que es mostren «entusiastes», per als quals les barreres són menys importants; un 23% d'«indiferents», els quals no mostren preocupació ni per l'impacte ni per les barreres; i un 14% de «reticents», per als quals les barreres superen els impactes.

Sobre aquesta anàlisi de la percepció dels professionals sanitaris, els investigadors destaquen que, en comparació de l'estudi desenvolupat el 2013, la xifra de metges que es mostren «indiferents» davant la introducció dels recursos de salut digital ha disminuït d'un 33% a un 23%. Paral·lelament, el nombre de professionals «entusiastes» ha crescut del 13% al 27%. Aquestes xifres suggereixen que com més va més metges d'atenció primària se senten «més positius envers els impulsors i menys negatius envers les barreres» que comporten aquestes noves tecnologies.

En aquest sentit, l'estudi conclou que hi ha una gamma àmplia de factors que poden impulsar o dificultar l'adopció d'aquests recursos en la pràctica clínica. Entre aquests factors destaquen els individuals (capacitat dels professionals per a treballar amb tecnologies de salut digital, la pròpia percepció d'aquests recursos, motivacions i incentius per a fer-los servir en la rutina de treball, entre altres) i els estructurals (disponibilitat de pressupost de les organitzacions, sistema de suport i polítiques de suport).

«L'enquesta també mostra que, si bé és cert que els professionals sanitaris són conscients de l'impacte beneficiós que aquestes eines digitals poden tenir sobre la seva pràctica, també hi continua havent cert escepticisme a causa de la distància entre les expectatives i la realitat. Aquest tipus d'estudis pot facilitar la millora en el disseny, la planificació i l'avaluació de polítiques digitals en els sistemes de salut. I aquesta no és necessàriament una mala notícia, ja que a partir d'aquests resultats podem estudiar com podem millorar la implantació dels recursos d'e-health», afegeix Lupiáñez. «S'ha de tenir en compte que qualsevol canvi tecnològic implica un canvi en la manera de treballar. Per tant, aquestes dades ens indiquen que, més enllà d'implantar canvis tecnològics, també cal promoure polítiques de suport i formació perquè els professionals sanitaris puguin integrar amb èxit aquests recursos en la pràctica clínica», reflexiona el director d'Open Evidence.