Registrar les hores de teletreball disminuirà el nivell de tecnoestrès del treballador. Encara que sembli contradictori, treballar des de casa afavoreix la desconnexió digital, sempre que s’estableixi un mètode eficaç de control, adverteixen els experts. El controvertit Reial decret llei 8/2019, que preveu el registre de la jornada laboral, en vigor des del 12 de maig, estableix l’obligatorietat d’acollir-se al registre diari també en la modalitat de teletreball. Per tant, fitxar a casa permetrà més control de les hores treballades i, en conseqüència, posar-hi límit.
El teletreball afavoreix la conciliació i en molts casos permet més autonomia del treballador, i arriba a disminuir i tot alguns factors d’estrès quotidians (trànsit, temps en trajectes, etc.), que justament pel fet de ser quotidians poden esdevenir una font de malestar, reconeix Alba Pérez González, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. «Però al mateix temps», adverteix, «el treballador corre més perill de teletreballar més hores de les estipulades». Quan no hi ha límits per part de l’empresa o el treballador no és capaç de regular-se, pugen els seus nivells de tecnoestrès: és l’ansietat provocada per una gestió poc saludable de les noves tecnologies i que pateix un de cada tres espanyols, segons un informe confeccionat per l’Observatori de Prevenció de Riscos Laborals. Registrar la jornada ajudarà el treballador a ser conscient de les hores invertides i afavorirà aquesta desconnexió digital, «que sempre és més difícil a casa que en una oficina», afegeix aquesta professora.
Treballadors segmentadors enfront d’integradors
«Si s’estableixen uns mecanismes de control correctes, l’empresa no pot abusar de la disponibilitat del seu treballador, de manera que la nova llei d’horaris beneficiarà la majoria dels treballadors», diu Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i experta en recursos humans i teletreball. No obstant això, també adverteix de la dificultat de supervisar l’horari real dels treballadors que se senten còmodes barrejant i combinant la vida laboral i la personal. «Quan es compleix un horari fix, la supervisió és més senzilla, però quan és el mateix treballador qui s’estima més anar treballant al llarg de tot el dia, fins i tot en moments suposadament fora de l’horari laboral, el control es complica», afegeix.
La professora Nancy Rothbard, de l’escola de negocis de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units), va detectar dos tipus de treballadors segons la tendència que tenen a combinar o separar la vida laboral i la personal: els integradors i els segmentadors. Els primers s’estimen més barrejar els dos mons: «Contestar un missatge mentre són al parc amb els fills, aprofitar l’estona d’espera a la consulta del metge...», explica Rimbau. Aquests treballadors adapten la jornada laboral a la seva vida, i no a l’inrevés. Per contra, els segmentadors s’estimen més mantenir una estricta línia divisòria entre la feina i la casa.
Avui hi ha un percentatge més elevat de treballadors que es decanten pel model segmentador, explica Eva Rimbau, encara que la diferència no és gaire marcada. Una enquesta elaborada per investigadors de la Universitat d’Amsterdam a 469 treballadors va mostrar que, en una escala de l’1 al 7 per a mesurar la preferència per la integració, la mitjana és de 3,15, de manera que s’observa més inclinació per la segmentació.
Qualsevol de les dues opcions és vàlida, «cap no és millor ni pitjor», destaca Rimbau, que considera que la llei de registre de jornada beneficia els treballadors segmentadors que treballen des de casa, però pot arribar a «perjudicar» els que adapten la jornada laboral al seu ritme de vida. Per als integradors, pot ser difícil anar activant i desactivant el sistema de registre de jornada a mesura que fan tasques laborals fora de l’horari de treball, o fins i tot quan s’ocupen de tasques personals dins l’horari laboral. No obstant això, aquest exercici els pot resultar valuós, perquè els permetrà quantificar les hores que realment dediquen a la feina i valorar, en conseqüència, si són excessives o si la distribució és adequada.
Com es registraran les hores de teletreball?
La llei no especifica cap metodologia per a controlar el teletreball, explica Carlos Javier Galán, advocat laboralista i professor col·laborador del màster d’Advocacia de la UOC, i deixa a les mans de les empreses i els convenis col·lectius establir uns protocols que funcionin en cada sector i casuística del treballador. En tot cas —aclareix— és la companyia la que ha de facilitar tots els mitjans i no pot obligar «en cap cas» el treballador a fer servir material propi fora de l’oficina. «A l’Estat espanyol no hi ha una normativa en aquest sentit», afegeix; «per costum s’han establert normes per a fer servir el vehicle propi a la feina, però no per a utilitzar material tecnològic com ordinadors o mòbils», diu. Una empresa no pot forçar el treballador a instal·lar-se determinades aplicacions al mòbil, «que en molts casos són molt invasives», diu el professor, i, a més, podria incórrer en una vulneració de la llei de protecció de dades.
Així, fer servir material tecnològic exclusivament de l’empresa té beneficis per al treballador, que podrà parar l’ordinador o el mòbil quan acabi la jornada laboral, «per la qual cosa n’afavorirà la desconnexió digital», apunta. Però també en té per a la mateixa companyia, que podrà exercir legalment un control i un monitoratge dels dispositius, sempre que el treballador n’estigui informat. En aquest sentit, encara que a l’Estat espanyol no hi ha normativa específica, regeix la sentència europea Barbulescu II, «que estableix els requisits de l’empresari per a revisar i inspeccionar l’activitat de l’ordinador o el mòbil del treballador», explica aquest expert en dret laboral.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció