Congelació d'òvuls: l'afany comercial d'algunes clíniques pot portar a l'engany o generar falses expectatives

L’estudi The narratives of fertility clinics’ websites in Spain, d'un equip d'investigadors dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, demostra que la informació proporcionada per algunes clíniques de fertilitat es basa en un model comercial, que segueix la lògica del màrqueting i que no prioritza la informació objectiva perquè la dona prengui una decisió en consonància amb la seva situació davant del dilema de congelar els seus òvuls. Els webs són una de les principals vies per a captar clientes i, segons denuncia la investigadora Leila Mohammadi, presenten la congelació d’òvuls com «l’únic avenç tecnològic que permet solucionar el dilema del retard de la maternitat, com una opció de llibertat davant d’altres alternatives». La investigadora insisteix que aquest és un plantejament reduccionista, ja que el retard de la maternitat i la disminució del nombre de fills s’han d’abordar com un problema social. A Espanya, les dones tenen 1,2 fills de mitjana i donen a llum la primera criatura amb 32,5 anys d’edat, mentre que el 2005 la mitjana d’edat se situava en els 30 anys (Eurostat 2018; INE 2017).

Mercantilització de la maternitat

Mohammadi reconeix que un dels motius que l’ha dut a aprofundir en aquest tema és la preocupació per la mercantilització de la maternitat causada per problemes estructurals socials. Juntament amb els investigadors del grup Daniel Aranda i Silvia Martínez-Martínez, ha analitzat 19 webs de centres de fertilitat d’un total de 100 de seleccionats amb un cercador especialitzat en centres de salut i Google.

De l’anàlisi de l’estructura i els missatges dels webs es desprèn, segons els investigadors, la voluntat de «crear una connexió entre la tecnologia que permet congelar òvuls i els obstacles socials que troben les dones en la societat actual de consum neoliberal», de manera que la solució perfecta sembla que sigui retardar la maternitat congelant òvuls. Per a encunyar la idea es repeteixen conceptes com ara «preservació de la fertilitat», «tenir-ho tot», «retardar la maternitat per raons socials», «ser mare quan vulguis» i «taxa d’èxit». Per a reforçar la percepció de professionalitat de la clínica i el servei es recorre a esmentar la qualitat dels equips o fórmules com ara «els millors experts», «excel·lents índexs d’èxit», «taxes competitives» o «experiència prèvia de la clínica». «Les garanties i també testimonis com ara articles, entrevistes i comentaris confirmen la naturalesa comercial d’aquests continguts», afegeix l’experta.

Informació esbiaixada

La informació que s’exhibeix com a esquer, lamenten els investigadors, «no té fonts científiques i, en lloc de proporcionar la informació necessària per a clients potencials, està formulada per a atraure les dones a comprar els serveis que ofereixen».

Un exemple clar és el referit a la taxa d’èxit del procés. Tots els webs consultats presenten una taxa d’èxit alta i la converteixen en un element objectiu, però no es detalla com es calcula ni es recull el complex procés que implica la congelació d’òvuls. «Els missatges que veiem en els webs es defineixen amb l’objectiu de persuadir les dones sense oferir dades científiques», resumeix la investigadora. Per això, Mohammadi adverteix que la informació que presenten les clíniques no és suficient per a prendre la decisió correcta en un tema tan delicat i que, a més a més, «aquesta mena de missatge pot portar a l’engany de la dona en el procés de presa de decisions».

Finalment, Mohammadi llança una reflexió: «Posar l’accent en un procés com aquest trasllada tota la responsabilitat sobre els individus i especialment a la dona. La maternitat és una responsabilitat no solament individual sinó col·lectiva, i els reptes socials que hi estan relacionats s’han de resoldre amb solucions socials i introduint canvis en el mercat laboral, en els serveis públics i en la concepció de la institució familiar».