El 27% dels contractes de formació i pràctiques es converteixen en indefinits

Pràcticament 3 de cada 10 estudiants en contracte de formació o de pràctiques acaben formant part de la plantilla de l’empresa on han fet les pràctiques, segons dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE)extretes del comportament dels darrers mesos del 2019. No és una dada gaire positiva perquè implica que 7 de cada 10 no s’acaben inserint en el mercat laboral un cop acabades les pràctiques. Tanmateix, les dades per als becaris o estudiants en pràctiques són més optimistes, gairebé el 40% (37,7%) ha aconseguit un contracte indefinit a diferència dels de formació on només un 6,4% hi ha accedit. El 8 de maig se celebra el Dia Internacional del Becari i la inserció laboral és una de les principals assignatures pendents d’aquest col·lectiu.

A Espanya es calcula que hi ha uns 70.000 becaris. Són els que reben algun tipus de remuneració, perquè el 58% dels estudiants en pràctiques a l’Estat no en percep cap, segons l’informe The experience of traineeships in the EU (ʻL’experiència dels becaris a la Unió Europeaʼ), publicat per la Comissió Europea. L’informe també destaca que el 28% dels becaris espanyols fa dues estades de pràctiques.   

Espanya és, juntament amb Eslovènia, el país de la Unió Europea (UE) amb un percentatge més alt de pràctiques després dels estudis, ja que pràcticament 7 de cada 10 estudiants en fan (67%).

Com aconseguir que et contractin

El repte principal del becari és que l’empresa l’acabi contractant i integrant a la seva plantilla. Per a aconseguir-ho, no solament haurà de desenvolupar correctament les tasques encomanades, sinó que també haurà de tenir en compte altres factors, molts dels quals intangibles. Segons Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i experta en recursos humans, «és important desenvolupar una bona relació amb el supervisor i amb totes les persones de l’empresa amb les quals s’interactua per a aconseguir integrar-se en l’equip i, sobretot, generar una xarxa futura».

Rimbau també destaca altres factors que, sobretot al començament, l’empresa pot valorar molt. Per a formar part de la cultura corporativa s’han de respectar els codis de vestuari, el temps assignat a les pauses per als àpats i el temps establert per als descansos, la política sobre el correu electrònic, les trucades telefòniques i l’ús d’internet, perquè el seu desconeixement pot provocar situacions incòmodes.

Ana Gálvez, professora del màster d’Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l’Àmbit Laboral, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, assenyala que els aprenentatges que ha d’haver adquirit l’estudiant quan completa la seva estada a l’empresa són adaptabilitat, autonomia sota la direcció d’una altra persona, treball en equip, organització, responsabilitat, iniciativa, capacitat d’aprenentatge i planificació.

Rimbau també investigadora del grup DigiBiz de la UOC considera important demanar l’opinió sobre les tasques desenvolupades al responsable com a mostra d’interès i abordar tasques fàcils i repetitives amb entusiasme. Però, sobretot, la regla més important és treballar i tenir paciència. L’oportunitat acabarà arribant.

La regulació dels drets dels becaris: un laberint normatiu

Un autèntic laberint normatiu. Així defineix Comissions Obreres (CCOO), en la segona edició del seu informe Aprenents, becaris i treball precari, la regulació que recull tot el relatiu a becaris i estudiants en pràctiques al nostre país. La figura del becari és present avui dia a la majoria d’empreses, però dels seus drets i deures en sabem molt poc. En primer lloc, per una diferència fonamental amb el personal laboral: els treballadors en plantilla es regeixen per un conveni laboral, mentre que les funcions, els horaris, les vacances o la remuneració dels becaris depenen del conveni exclusiu que hagi signat l’empresa on el becari desenvoluparà les seves tasques amb la universitat o el centre docent del qual depèn.

Cada conveni té les seves peculiaritats i molts ja estableixen unes condicions que poden significar una precarització del treball del becari. En altres casos, el problema no ve de les condicions del conveni, sinó de l’absència d’aquestes: un conveni molt obert i en què no es regulen detalladament les tasques i les funcions del becari deixa a les mans de l’empresa la iniciativa en aquest sentit i és quan es poden produir abusos.

El fals becari

Segons Pere Vidal, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i expert en dret del treballador, excepte per als denominats «becaris de recerca», no existeix cap regulació legal sobre les condicions de treball del becari. «Tot el que té a veure amb el seu horari o amb si la seva feina serà retribuïda o no es regula en el conveni que es redacta entre les empreses o institucions vinculants».

En qualsevol cas, i pel que fa a l’horari, segons Vidal, «és important destacar que haurà de permetre compatibilitzar els estudis amb les pràctiques perquè si una jornada s’assembla a una jornada laboral habitual d’unes quaranta hores setmanals, ens podem trobar davant d’un indici de fals becari». El becari no ocupa un lloc estructural a l’empresa i, per aquest motiu, la seva tasca no es pot imputar al compte de resultats d’aquesta.

Els convenis són el més semblant a un contracte laboral, perquè s’hi regulen totes les pautes de relació del becari amb l’empresa, com ara l’horari, les tasques que desenvoluparà, quin tutor se'n farà càrrec, la durada que tindrà la beca, si s’adquirirà una certificació o quina cobertura d’accidents es contracta. La beca, però, no és considerada una relació laboral perquè no existeix un contracte laboral ni s’estipula un sou. Vidal també assenyala que la rescissió de les pràctiques (si és amb preavís o no i de quina manera es comunica) també s’ha de regular en el conveni i sempre se n’ha d’informar totes les parts, tant el becari com la universitat o el centre docent.

El dret a cotitzar a la Seguretat Social

Encara que gaudir d’una beca per a fer pràctiques no implica una relació laboral, segons l’informeAprenents, becaris i treball precari, l’acord de diàleg social per a la reforma de la Seguretat Social que el 2011 van signar les organitzacions sindicals, organitzacions empresarials i el Govern va reconèixer un nou dret amb el qual es garanteix la cotització a la Seguretat Social durant el temps que es participa en un programa de formació vinculat a estudis universitaris o de formació professional que inclogui pràctiques, sempre que estigui finançat per qualsevol entitat o organisme públic i que comporti una contraprestació econòmica.  

Contractar un becari té incentius fiscals per a les empreses

L’informe explica amb tot detall els tipus de pràctiques que hi ha avui dia i n’enumera fins a onze modalitats diferents, la normativa que hi és aplicable, quina informació mínima ha de contenir el conveni, quins drets té la representació legal dels treballadors si vol defensar el becari o l’estudiant enpràctiques i quins beneficis econòmics obté l’empresa per la contractació de becaris o de personal en pràctiques. Sobre aquest darrer punt, l’informe incideix en la idea que el beneficiari del treball del becari no és només el becari, que té l’oportunitat d’accedir al món laboral, sinó també l’empresa, que obté avantatges fiscals per la seva incorporació.

Segons l’informe, malgrat la quantitat de normatives i decrets existents, falta un estatut de la persona en pràctiques que en reculli tots els drets i vetlli per aquests. El darrer govern del Partit Popular (PP) va anunciar una mesura d’aquestes característiques, però la iniciativa no es va materialitzar. En aquest moment, la resolució de conflictes entre becari i empresa es basa en la jurisprudència a causa d’aquesta dispersió i manca de concreció de la regulació.