El futur professorat encara té estereotips sobre les competències de les dones en les TIC
Només el 28% de les persones matriculades en enginyeria són donesEl professorat de primària i secundària que està en procés de formació té interioritzats estereotips de gènere que podrien fer minvar el nombre de vocacions de les futures alumnes per les carreres científiques i tècniques, segons el que indiquen els resultats preliminars d’un estudi del grup de recerca Gènere i TIC (GenTIC) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
El proper 25 d’abril, se celebra el Dia Internacional de les Nenes en les TIC per a encoratjar les joves a dedicar-se professionalment a carreres d’aquest àmbit. Malgrat els avenços de les últimes dècades en matèria de gènere, les dones continuen infrarepresentades en les professions anomenades STEM, que engloben ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, i que tradicionalment han estat de domini masculí.
En aquest sentit, la situació no ha millorat gaire. Segons les últimes dades del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, a Espanya en el curs 2017-2018 només el 28% de les persones matriculades en enginyeria són dones, una xifra que només ha crescut quatre punts en l'última dècada. Les carreres d'aquest àmbit amb menys representació femenina són l'enginyeria de l'automòbil, amb només un 7% de dones, l'enginyeria de computadors, amb un 11% i la informàtica amb només un 12%. Encara que en ciències la proporció entre els dos gèneres s'ha igualat, en algunes branques, com la física, les dones continuen sent minoria: en 2017-2018 van representar un 26% de les persones matriculades.
L’impacte dels estereotips
Tant les dones com els homes són igualment capaços de dedicar-se a qualsevol d’aquestes carreres. La diferència la marquen els estereotips arrelats en la societat respecte a les aptituds i les competències de cada gènere, com per exemple que les dones tenen més bones habilitats comunicatives i que els homes són millors en l’abstracció i el càlcul. Això fa que moltes noies no se sentin aptes per a portar a terme una carrera en professions relacionades amb el càlcul i la tecnologia.
«Els i les estudiants necessiten tenir un rol congruent amb el model sexual de la societat, un model que també es pot traslladar a les competències i les habilitats. Per als nois és congruent el fet d’estudiar carreres cientificotècniques, però per a les noies no», declara María del Carmen Gallego, investigadora del grup de recerca GenTIC de l’IN3 de la UOC.
Un dels factors que perpetuen els estereotips de gènere entre els nens i les nenes són els mateixos professors i professores. «Hi ha estudis que mostren que hi ha una actitud diferent del professorat davant dels nens i les nenes. El professorat que té aquestes creences tendeix a incentivar els nois perquè aprenguin més ciència que les noies, potser de manera inconscient. Això contribueix a fer que hi hagi professions tan esbiaixades», assenyala Gallego. Els estereotips no solament repercuteixen en la motivació, sinó també en la percepció que les noies tenen de les seves pròpies capacitats i en els resultats que finalment obtenen. «Encara no hi ha una consciència de la importància dels estereotips en el fet que els nens i les nenes acabin triant uns estudis o uns altres», afegeix Gallego.
Biaixos inconscients
Amb la voluntat de quantificar el problema, María del Carmen Gallego estudia l’extensió dels estereotips de gènere entre els estudiants del grau d’Educació Primària i del màster universitari de Formació de Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes, que seran els professors del futur, i també la presència d’aquests biaixos en la formació que reben. En el marc del projecte ESTEREO, ha fet entrevistes en profunditat a vint-i-quatre estudiants de tots dos gèneres d’universitats de Barcelona.
Els resultats preliminars mostren que el professorat que està en procés de formació encara té interioritzats estereotips de gènere pel que fa a les capacitats dels nens i les nenes. «La majoria d’estudiants, siguin nois o noies, del grau i del màster d’educació continuen atribuint capacitats més bones a les nenes per a l’educació, les ciències socials i les humanitats, i als nois per als números, la tecnologia, la informàtica, les ciències experimentals i totes les tasques abstractes i tècniques», informa Gallego. «El més sorprenent és que no són conscients de tenir aquests estereotips i de com poden arribar a influir en els alumnes, en la percepció de les seves pròpies habilitats, en els seus interessos i en les seves notes», afegeix la investigadora.
Falta formació en perspectiva de gènere
A més, les entrevistes han constatat que no hi ha una formació específica en perspectiva de gènere dins dels plans d’estudis dels futurs professors, i això fa més difícil que ells mateixos puguin detectar i revertir els estereotips. Els primers resultats també destaquen la manca de referents femenins en professions relacionades amb l’enginyeria i la tecnologia en els llibres de text, tant de primària com de secundària. Tanmateix, amb la tendència creixent que hi ha que cada professor elabori el seu propi material didàctic, els biaixos que ells i elles puguin tenir adquireixen fins i tot més rellevància que els de les editorials, argumenta Gallego.
«És fonamental començar a impartir tallers de formació d’expertes i experts en perspectiva de gènere, per al professorat infantil, de primària, de secundària i, per descomptat, universitari», defensa María del Carmen Gallego. Segons aquesta investigadora, és crucial que les proporcions d’homes i dones en les professions STEM s’igualin. «Les professions que s’adrecen d’una manera més accentuada a les dones, com les que impliquen l’atenció, els infants o la neteja, s’associen a un estatus i un salari més baixos. Les professions STEM, que els estereotips adrecen més als homes, s’associen a un prestigi elevat i a un salari més alt».
«A més, som a l’era tecnològica i digital. Necessitem més dones implicades a construir aquesta nova realitat per a neutralitzar la tecnologia sexista d’avui i del futur. No ens podem quedar enrere», conclou Gallego.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció