En mil·lèsimes de segon, abans de ser conscients de la nostra decisió, el cervell ja l’ha pres per nosaltres. Això passa tant en les situacions més simples, com ara la tria d’un producte en el supermercat, com en les més complexes: votar un candidat polític en unes eleccions. La inclinació per un polític depèn no solament de la valoració de factors històrics, polítics, socioeconòmics i culturals, sinó també de mecanismes cerebrals de presa de decisions. El neurocientífic Diego Redolar, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ho analitza.
Prendre decisions sobre en qui es pot confiar és important per a la seguretat i el benestar de les persones, tant individualment com grupalment. Per a molts ciutadans no sempre és clar a qui cal votar, perquè en molts casos l’evidència de la informació no és clara i es desconeix amb quin grau de veracitat parla cada candidat. En eleccions difícils com aquesta, diversos estudis internacionals, basats en experiments fets amb tècniques de neuroimatge, mostren com el cervell en algunes ocasions no pot funcionar de manera racional i llavors és quan recorre a diverses dreceres.
«La imatge dels polítics és una d’aquestes dreceres», apunta Redolar, també investigador del grup de recerca Cognitive NeuroLab de la UOC. «L’expressivitat emocional i l’estructura del rostre d’un candidat també són aspectes clau en grans decisions com aquestes», comenta el neurocientífic. «El processament que el cervell porta a terme a partir de la cara d’una persona per generar una atribució de confiança o desconfiança és espontani i automàtic. Implica estructures clau del processament de la informació emocional, com l’amígdala i l’ínsula anterior», explica l’investigador.
«La forma de la boca i de les celles, per exemple, hi pot influir. «Els rostres amb una expressió facial de felicitat, en els quals normalment hi ha boques en forma de U i celles en forma de A, denoten confiança, mentre que els rostres que mostren una expressió facial d’enuig, amb boques en forma de ∩ i celles en forma de V, són rostres dels quals tendim a desconfiar», assenyala Redolar.
Pel que fa a les persones que tenen les galtes poc profundes, la barbeta àmplia, les celles baixes i la cara ampla, generen menys confiança en la resta. «En el cas de les dones, les característiques estructurals són un arc superciliar (arc ossi del crani situat damunt dels ulls) més alt, uns pòmuls més pronunciats i cares estretes», remarca Redolar.
A més, la percepció que tenim quan veiem per primera vegada el rostre d’una persona pot ser afectada per la sensació prèvia que hem tingut en veure les cares de les persones que pertanyen al seu grup. Així, per exemple, la percepció que tenim dels membres que formen una llista electoral pot ser condicionada prèviament per la percepció que tenim del cap de llista. «En contextos experimentals, abans de presentar un rostre neutre -que no mostra cap emoció i que no s’ha relacionat prèviament amb cap situació ni negativa ni positiva-, quan s’ha mostrat de manera subliminal una cara que té faccions que denoten desconfiança, els participants després atribueixen al rostre neutre aquesta desconfiança», assenyala l’investigador.
Votar per contagi allibera el dubte
Quan una persona ha de fer una elecció molt difícil i dubta de si mateixa, mira al seu voltant i com a sortida d’emergència acaba fent el que fa l’altra gent. Diversos estudis en neurociència, psicologia experimental i economia del comportament mostren que els veïns, els amics, els grups socials i les famílies voten d’una manera semblant, explica Mariano Sigman, neurocientífic i director del Laboratori de Neurociència Integrativa de la Universitat de Buenos Aires al diari Clarín. «El grup ens soluciona el problema. Quan triar és molt difícil, podem, d’una manera conscient o inconscient, copiar i triar el que dicta la norma del veïnatge. És més còmode i encaixa amb la tendència del cervell a l’“ociositat”», diu Sigman.
La importància de les emocions
El neurocientífic Antonio Damasio, en un acte de presentació del seu darrer llibre, El extraño orden de las cosas, apunta que la gent tendeix a menystenir els sentiments. «La societat s’ha centrat en la ciència i la tecnologia, però la clau de tot plegat rau en el fet que som éssers que sentim. La resta de coses, com l’intel·lecte o la visió del món, venen després». Per a Redolar, tal com també apunta Damasio, en la presa de decisions cal una negociació entre la raó i les emocions. «En la tria d’un candidat polític les emocions ens poden ajudar o donar pistes per completar la informació que podem recollir mitjançant el nostre raonament sobre aspectes com la base de la ideologia o el programa polític del candidat», afegeix.
Gràcies a les associacions neuronals, cada experiència que tenim el cervell la desa de manera inconscient en sensacions positives o negatives, i d’aprovació o rebuig. «Quan es repeteix una situació similar, s’activen aquestes connexions cerebrals i ja hi ha una reacció intuïtiva d’aprovació o no de la situació», conclou l’expert.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció