La societat sovint gira l’esquena a la mort, perquè no té eines per a viure-la ni acceptar-la com un procés natural. Però el dol, entès com a acceptació de la pèrdua per mort, és un procés universal que totes les persones han de passar en algun moment al llarg de la vida. Per què continua essent, doncs, un tema tabú?
«Fer visible la part més dura de la vida no resulta gens fàcil en una societat en què principalment impera el like», assegura la coordinadora de treball social sanitari de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i estudiant del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC, Elisabeth Barbero. «Quan la persona que tenim al costat pateix una situació de tristesa o de dolor l’acompanyament es transforma en una incomoditat i tenim pressa perquè millori», exemplifica Barbero.
Un dels col·lectius que viu de ben a prop el dol és el dels professionals del món de la salut a l’hora d’acompanyar els malalts i familiars. La treballadora social sanitària de l’ICO Carolina Oliva explica que avui dia «encara hi ha molts metges, infermers i treballadors socials amb pocs recursos professionals per a acompanyar en la pèrdua». «Una manca d’eines i habilitats comunicatives fa que el personal sanitari se senti insegur i incapacitat per a fer un bon acompanyament en la pèrdua i el dol», assegura Barbero.
Malgrat que des del món de la salut ja fa anys que es treballa per un model més holístic d’atenció a les persones, encara hi ha molt de camí per fer. «Cal integrar el dol, fer-lo visible d’una manera inclusiva i formar els equips de salut perquè tinguin recursos per a acollir-lo, acompanyar les persones que el passen i intervenir-hi professionalment», explica Oliva.
Davant la necessitat de promoure la consciència personal i professional de la importància que té l’acompanyament en el dol, des dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC s’organitza la jornada Pèrdua i Dol. Què m’Implica com a Professional?, en què professionals del món de la salut debatran les tècniques i habilitats que ha de tenir el personal sanitari per a acompanyar, des d’una visió integradora, en els processos de pèrdua. La jornada, que és avalada per la Societat Científica Espanyola de Treball Social Sanitari, tindrà lloc el dilluns 11 de març a les 16 h, a la seu de la UOC a Tibidabo. Consulteu aquí el programa sencer de l’acte.
La pèrdua i el dol, oblidats en els currículums
Actualment les universitats i centres de formació no inclouen la pèrdua i el dol com a contingut formatiu, i això fa que hi hagi un buit de base en el plantejament dels currículums dels futurs professionals. La directora científica del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC, Dolors Colom Masfret, alerta del fet que actualment el personal sanitari «es pot trobar amb la por i la inquietud de no saber respondre adequadament a una de les vivències més extremes a causa de la manca de recursos propis de formació». Per això aquestes expertes coincideixen a assegurar que és necessari educar específicament en aquest àmbit. «Cal promoure la recerca sobre els processos de dol, prenent com a centre la persona, per a anar acumulant experiències individuals i, així, millorar els plans d’intervenció», destaca Colom.
Barbero i Oliva conclouen que «s’ha de començar a proposar la formació en dol a les universitats i als centres formatius amb iniciatives com tallers, seminaris, assignatures optatives o inclusions en els currículums obligatoris», ja que d’aquesta manera «es contribuirà a formar professionals competents per a poder intervenir en el dol amb la seguretat de disposar de recursos per a encarar-s’hi».
En aquest context, el màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC, que s’imparteix des de l’octubre del 2013 en línia, és el primer i únic màster centrat en l’àmbit sanitari que ofereix una formació reglada en resposta a aquesta demanda professional.
Contacte de premsa
-
Redacció