La inclusió digital apodera les dones, però no en millora la posició laboral

En tots els marcs normatius europeus, la tecnologia es considera un factor clau per a la competitivitat i la innovació, i la inclusió digital de la població l’eina que permet generar un capital humà capaç de fer front als reptes del mercat laboral i contribuir a la igualtat d’oportunitats en l’accés als recursos laborals, educatius i de participació social en la xarxa. És la inclusió digital, però, suficient per garantir el creixement econòmic en igualtat de condicions? La resposta és «no», tal com conclou la recerca de Lídia Arroyo, investigadora del grup d’investigació GenTIC del centre de recerca IN3 de la UOC, que també posa de relleu que «tot i ser el mitjà generalitzat per buscar feina, a Internet les bretxes augmenten a l’hora de fer-la servir per millorar el perfil professional», apunta la investigadora, i «són les persones més formades, en especial els homes, els que més se’n beneficien per cursar formació en línia, accedir a la informació i participar en la xarxa».

La recerca d’Arroyo es basa, per una banda, en un estudi de les polítiques TIC d’Espanya i la Unió Europea, i de les dades estadístiques sobre l’ús efectiu d’Internet; i, per una altra, en un estudi qualitatiu fet sobre 32 dones en edat activa i en una posició desafavorida en l’esfera digital i el mercat laboral, que van participar en un curs per adquirir capacitats digitals per trobar feina. Els estudis formen part de la seva tesi doctoral, en què analitza els efectes de la inclusió digital de les dones en la seva posició al mercat laboral, i els resultats es publiquen, respectivament, com a estudi de progrés de la Fundación Alternativas i com a capítol al llibre Technologies of Labour and the Politics of Contradiction (2018).

Una inclusió desigual

A Espanya, Internet és la via per a cercar feina més generalitzada per a les persones de tots els nivells educatius —la fan servir amb aquest fi un 25% de les persones usuàries d’Internet—, així com una via d’accés a recursos educatius per a millorar el perfil professional. El sector de la població que més fa servir Internet per trobar feina són les noies d’entre 16 i 24 anys (un 34%, respecte el 29% dels nois de la mateixa edat), seguit pel de les dones d’entre 25 i 54 anys (un 31%, respecte el 28% dels homes). La bretxa de gènere es capgira en la franja d’edat de més de 55 anys: el percentatge d’homes que fa servir Internet per buscar feina (8%) duplica el de les dones (4%). Pel que fa al nivell d’estudis, és una via generalitzada per a la cerca de feina per a persones de tots els nivells.

Les dades d’inclusió digital a Espanya són lleugerament superiors a les de la mitjana dels països de la Unió Europea en tots els grups d’edat i nivells d’estudis (a excepció dels homes joves i les dones de més de 55 anys). En comparar-les amb les taxes d’atur, però, s’observa que les d’Espanya són dramàticament superiors a les de la mitjana europea —entre els joves espanyols, per exemple, la taxa d’atur és del 48%, mentre que a la UE és d’un 20%—, la qual cosa «ens demostra que una elevada inclusió digital no garanteix més creixement econòmic en igualtat d’oportunitats», afirma Arroyo.

L’estudi mostra que Internet tampoc no promou la formació al llarg de la vida entre la gent gran i amb menys nivell educatiu, i que no és una via de millora del nivell de formació de les persones amb estudis mitjos o baixos, sinó que, pel contrari, «té un efecte multiplicador en l’adquisició de coneixements per part de persones amb un nivell elevat d’estudis», apunta la investigadora.

Tot plegat evidencia que «les desigualtats de gènere, nivell educatiu i edat es traslladen als usos d’Internet vinculats a l’àmbit laboral, on es reprodueixen les relacions de poder que trobem en tots els àmbits de la societat», conclou Arroyo.

Dones amb més competències digitals, dones més apoderades

El nucli de la recerca de la investigadora del grup d’investigació GenTIC és un estudi qualitatiu fet sobre una mostra de 32 dones d’entre 26 i 61 anys —tres quartes parts de les quals en tenien més de 45—, en una situació socialment desfavorida, i que havien fet un curs per adquirir competències digitals per accedir al mercat laboral. La majoria d’elles tenien estudis de primària i secundària, i 8 procedien del Marroc, Armènia, Filipines, Cuba, Bolívia i Colòmbia. L’objectiu de l’estudi era esbrinar si Internet pot contribuir a millorar la posició en el mercat de treball de les dones en una situació socialment desfavorida.

Els resultats indiquen que la inclusió digital no els comporta una millor posició al mercat de treball, però sí les apodera en tant que les fa confiar més en les pròpies capacitats personals i professionals i promou la seva autonomia. De la mostra, les que estan a l’atur destaquen que hi ha obstacles que l’adquisició de competències digitals no pot combatre, com la discriminació per raons d’edat, gènere o nacionalitat que existeix en el mercat de treball, la incompatibilitat d’horaris amb les responsabilitats familiars o el nivell de formació que els llocs de treballs requereixen.

Així doncs, la recerca d’Arroyo conclou que si bé la inclusió digital no es tradueix en un major creixement econòmic en igualtat d’oportunitats, cal dissenyar programes d’inclusió digital que promoguin usos estratègics d’Internet per a la població més desfavorida, a més de programes en l’àmbit de l’ocupació i l’educació que permetin detectar altres competències bàsiques, no-digitals i transversals que requereixin els sectors productius de cada regió de l’Estat. Aquestes polítiques han de coordinar-se amb altres polítiques socials per evitar la discriminació per raons d’edat, gènere o procedència.

TREBALLS DE REFERÈNCIA:

Arroyo, L. (2018) Las competencias digitales para el crecimiento económico en igualdad de oportunidades en España y la Unión Europea, Madrid: Fundación Alternativas.

Arroyo, L. (2018). Digital Inclusion for Better Job Opportunities? The Case of Women E-Included Through Lifelong Learning Programmes. A P. Bilić et al. (eds), Technologies of Labour and the Politics of Contradiction. Dynamics of Virtual Work (pp. 141-158). Palgrave Macmillan. DOI: 10.1007/978-3-319-76279-1.