Els assistents virtuals seran els nous professors particulars?

Els assistents virtuals de la llar han guanyat popularitat en els darrers mesos gràcies a la seva capacitat per a facilitar algunes de les tasques que fem habitualment amb els nostres dispositius mòbils. Ens ajuden a buscar dades a internet, a fer consultes relacionades amb l’actualitat i el temps o a resoldre’ns dubtes de cultura general. Però fa uns mesos es va viralitzar el vídeo d’un nen que demanava les solucions dels deures a un d’aquests aparells. Concretament, li va demanar el resultat d’una resta i l’altaveu intel·ligent li va respondre correctament. Aquest fet ha suscitat tot un debat i certs temors sobre com l’entrada d’aquests aparells a la llar pot afectar l’aprenentatge dels infants.

Alexa, Siri i Google Assistant tenen moltes aplicacions pràctiques que estan relacionades  amb l’entorn educatiu, com ara traducció en temps real, calculadora o la possibilitat d’anotar a l’agenda dates d’exàmens. La professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Mireia Montaña assegura que «ens trobem davant d’una altra eina que ens pot ajudar a fer les tasques del dia a dia i que pot servir perfectament per a l’estudi». La professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Teresa Romeu hi coincideix i apunta que «s’obre un nou horitzó en l’àmbit educatiu al qual no es pot girar l’esquena».

«L’assistent virtual, com a professor que acompanya, no hauria de substituir en cap cas la feina de l’infant, però pot ser una manera per a ajudar-lo en les activitats que ha de dur a terme, complementar-les i millorar-les», explica Romeu. Es tracta d’aparells que tenen diversos avantatges, com ara «l’assistència les 24 hores els 7 dies de la setmana, l’accessibilitat en múltiples entorns, l’adaptabilitat a les diferents necessitats i nivells de cada estudiant o la democratització i la globalització dels ajuts a l’estudi». «Poden ajudar els estudiants a memoritzar dades a partir de podcasts divertits sobre les taules de multiplicar o les capitals dels països, o a practicar idiomes», exemplifica Montaña.

Tanmateix, Romeu apunta que els altaveus intel·ligents també tenen certs inconvenients, ja que «en absència de control parental o docent poden afavorir una disminució del treball mental, donar lloc a un acomodament perillós o generar una dependència greu en l’infant que els utilitzen en excés». Montaña també assegura que «el valor d’un professor va molt més enllà d’aquests aparells, ja que, a més de transmetre coneixements, és empàtic amb els estudiants i això és molt important per a implicar-los i motivar-los».

El control parental, essencial per a un ús responsable

Les professores apunten que «l’ús dels altaveus intel·ligents s’ha de limitar a les tasques en les quals els estudiants no poden aportar un valor afegit». Montaña explica que els estudiants, quan han de fer deures o treballs, han d’anar «més enllà pensant, connectant idees i reflexionant». «Si poden trobar totes les respostes als seus encàrrecs fent servir l’assistent virtual és que les tasques del professor no estan ben proposades», raona la professora.

La tecnologia ha d’estar al servei de les persones i aquests aparells, explica Romeu, «són una eina potent per a la formació que entre tots hem de canalitzar i aprofitar correctament, però sempre amb un seguiment i una supervisió activa del docent, i més quan parlem de les primeres edats». Montaña hi coincideix, i afegeix que «l’important és educar i motivar els més petits en la cultura de l’esforç, a més d’explicar-los com fer un bon ús dels aparells digitals».

«L’educació comença a les famílies i l’escola, de manera que per a poder treure tot el partit d’aquestes noves tecnologies des d’una mirada crítica caldrà un bon equilibri entre els diferents agents socials i educatius i una bona formació en competències digitals dels docents», conclouen les professores.