«No és la tecnologia qui empeny els moviments socials, sinó al revés»

 

Dissenyadora, creadora audiovisual i problemàtica. Així s'autodefineix l'activista nord-americana Sasha Costanza-Chock, l'única professora transsexual de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). El seu treball se centra en els moviments socials, l'organització dels mitjans transformadors i el design justice, és a dir, el disseny de serveis amb principis de justícia. L'any 2014 va publicar el seu primer llibre Out of the Shadows, Into the Streets! Transmedia Organizing and the Immigrant Rights Movement, que tracta de la tecnologia i el moviment dels drets dels migrants. A final de novembre va visitar Barcelona amb motiu del Sharing Cities Action Encounter, organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i el grup de recerca Dimmons de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

 

 

Dissenyadora, creadora audiovisual i problemàtica. Així s'autodefineix l'activista nord-americana Sasha Costanza-Chock, l'única professora transsexual de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). El seu treball se centra en els moviments socials, l'organització dels mitjans transformadors i el design justice, és a dir, el disseny de serveis amb principis de justícia. L'any 2014 va publicar el seu primer llibre Out of the Shadows, Into the Streets! Transmedia Organizing and the Immigrant Rights Movement, que tracta de la tecnologia i el moviment dels drets dels migrants. A final de novembre va visitar Barcelona amb motiu del Sharing Cities Action Encounter, organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i el grup de recerca Dimmons de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

 

No és la tecnologia qui empeny els moviments socials, sinó al revés. Els moviments socials poden desenvolupar noves tecnologies de comunicació, d'organització i de mobilització. Per exemple, aquest any se celebra el 20è. aniversari d'Indymedia, una xarxa mundial de publicació oberta i de programari lliure, creada el 1999 pel moviment antiglobalització, ecologista, hacker i anarquista. Aleshores no existia cap xarxa social; ni Facebook, ni Twitter, ni YouTube, ni MySpace. Indymedia era un dels pocs espais oberts en què es podia publicar informació des de la perspectiva dels moviments socials. Què va passar? Que la indústria cultural es va adonar que podia monetitzar tota aquesta informació, va robar la innovació als moviments socials i de programari lliure i ho va convertir en les xarxes socials que coneixem avui.

Quan Donald Trump va arribar al poder, l'any 2016, es van produir mobilitzacions arreu del país. Des de llavors, els moviments socials denuncien la pèrdua de drets que pateix la ciutadania a conseqüència de la seva administració. L'energia d'aquests moviments s'utilitza per a fer campanya electoral de cara a les eleccions presidencials del 2020, especialment perquè tots els moviments coincidim en la necessitat de fer-lo fora del poder.

En aquest sentit, contra ell i els seus aliats —els milmilionaris i les persones de classe mitjana-baixa que són patriarcals, racistes o negacionistes del canvi climàtic— tenim diversos moviments: sindicalista, LGTBQ, feminista, promigració, ecologista, afroamericà, etc. Les lluites s'han integrat, ens hem unit per fer-lo caure. A més, han aparegut alguns moviments relacionats amb la tecnologia que són molt interessants.

Hi ha treballadors d'Amazon, Microsoft o Salesforce que demanen que les seves companyies prenguin consciència social. També n'és un exemple el moviment No Tech for ICE, que denuncia que algunes empreses tecnològiques ofereixen dades al departament governamental que busca, deté i deporta les persones indocumentades. Un cas semblant és el de Google: el 2018 més de 20.000 treballadores es van manifestar contra la gestió de l'empresa en relació amb els casos d'assetjament sexual. Hi ha un moviment que reclama una tecnologia amb ètica, i això és nou.

La Design Justice Network, de la qual soc membre i formo part del Comitè de Direcció, és una xarxa que va néixer el 2015 prenent com a base una desena de principis transfeministes, interseccionals i de justícia social i ecològica. Desafiem els dissenys que perjudiquen les persones més vulnerables i marginades, i l'utilitzem per a imaginar i construir un món més segur, just i sostenible. Actualment ja som més de 400 persones, entre dissenyadors, arquitectes, artistes, tecnòlegs i organitzadors comunitaris.

Som una lent crítica. Com que vivim en un sistema opressor, l'hem après a reproduir. Nosaltres proposem canviar-lo mitjançant l'acompanyament i el suport en els processos de disseny. El design justice es pot aplicar a tot arreu: des del disseny de les ciutats i dels habitatges fins a la portada d'una publicació o al desenvolupament d'un projecte social. Actualment estem treballant amb un grup d'infermeres que volen un espai on puguin compartir recursos per a inventar noves eines mèdiques, i també lluitem contra un projecte de construcció d'una ciutat intel·ligent experimental a Toronto, Canadà, que no és gens inclusiva i que fa perillar la privacitat de dades dels habitants.

De fet, no és només el capitalisme el que ens oprimeix. Com diu la filòsofa negra nord-americana Patricia Hill Collins, es tracta d'una matriu de dominació que és la intersecció entre el capitalisme, l'heteropatriarcat i la supremacia blanca. Aquesta opressió de raça, gènere i classe fa molts anys que existeix i es resisteix a desaparèixer. Des de la Design Justice Network volem construir un món on càpiguen mons molt diversos; no solament el món dissenyat per les multinacionals, que destrueix totes les formes de vida local. No tenim cap altra alternativa, d'una manera o d'una altra arribarem al mateix lloc. Una opció és continuar com fins ara, destruint el planeta fins que morim gairebé tots i només sobrevisquin uns quants, que necessàriament hauran de crear noves maneres d'existir. L'altra és començar a canviar-ho des d'ara mateix, en un procés menys violent. Hem de construir un món alternatiu, perquè, si no, el món tal com el coneixem col·lapsarà.