El 40% de la indústria espanyola fa servir robots
Els Estudis d'Economia i Empresa de la UOC engeguen una sèrie audiovisual de vuit capítols per reflexionar sobre l'economia col·laborativa«Les empreses que incorporen autòmats facturen més, exporten més, són més eficients i milloren la productivitat»
Els robots, els algorismes d’intel·ligència artificial, la informàtica en núvol, la internet de les coses, les dades massives i les plataformes d’economia compartida són alguns exemples de les noves tecnologies que ja formen part de la nostra vida quotidiana. Totes aquestes tecnologies han transformat profundament l’activitat econòmica de les empreses i el treball, amb l’aparició de noves companyies i noves professions, amb millores en l’eficiència o amb l’impuls a la transformació social. Actualment, gairebé el 40% de la indústria espanyola fa servir robots. Podríem dir, doncs, que som davant d’una quarta revolució industrial?
Joan Torrent, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica que «per a poder parlar d’un nou cicle econòmic, la robòtica ja hauria de ser present almenys en la meitat de les empreses de la indústria espanyola». Malgrat això, segons les previsions de la Federació Internacional de Robòtica (IFR), l’any 2020 la indústria mundial farà servir més de 2,5 milions de robots, a un ritme de creixement anual que superarà el 10% i amb un nombre d’unitats que duplicarà els robots que hi havia al començament de l’any 2010. Encara que actualment més del 70% dels autòmats els trobem en empreses d’automoció, electricitat i electrònica, metal·lúrgia i química, es preveu que durant els anys vinents s’expandeixin cap a altres àmbits de la indústria.
Davant d’aquest paradigma, però, hi ha una certa por de l’impacte que aquestes noves tecnologies poden tenir en la productivitat i el treball de les empreses. Per aquest motiu, els Estudis d’Economia i Empresa de la UOC engeguen una sèrie audiovisual de vuit capítols amb el títol Sharing Economy per reflexionar sobre l’impacte de l’economia col·laborativa en diversos àmbits, com ara el mercat de treball, el turisme o el comerç electrònic. En el primer capítol, Torrent analitza de quina manera aquests nous comportaments i intercanvis que es fan entre iguals (peer-to-peer) per mitjà de les plataformes canviaran radicalment la dinàmica de l’economia, l’empresa i el treball al llarg dels anys vinents.
La robòtica, una aliada per a les empreses que innovin
Torrent assegura que els avenços tecnològics i la introducció de millores que faciliten el desenvolupament han de ser, sens dubte, aliats de les empreses. «La robòtica tindrà un efecte positiu assegurat en les empreses que tinguin desenvolupada tota la part relacionada amb la recerca i la innovació, i també en les que hagin incorporat les novetats de la primera onada tecnològica», explica Torrent a l’estudi «Coneixement, robòtica i productivitat a la PIME industrial catalana: evidència empírica multidimensional».
En aquest sentit, el professor apunta que les empreses que fan servir robots «facturen més, exporten més, són més eficients i, per tant, milloren la productivitat». Davant d’aquest panorama, però, augmenta la preocupació pel futur dels llocs de treball. Torrent explica que «la tecnologia no destrueix el treball, sinó que esbiaixa habilitats i destreses, i desplaça tasques, feines, ocupacions i persones». Malgrat això, el professor reconeix que «a mesura que creix la utilització de la robòtica, el nombre de treballadors disminueix més ràpidament que el nombre d’empreses que no la utilitzen».
Un informe de la Universitat d’Oxford apunta que el 36% dels llocs de treball espanyols estan en risc de digitalització. «Estem observant que la robòtica i la intel·ligència artificial desplacen les feines de trams i qualificacions mitjans, mentre que les persones que fan feines de la franja baixa o alta no tindran tants problemes per a coexistir-hi», raona Torrent. Tot i això, el professor explica que «aquest tipus de tecnologies acaben donant lloc a nous perfils professionals, augmenten els salaris de la gent i creen nous llocs de treball, que solen compensar, en general, els que es perden amb la gent que queda desplaçada».
La intel·ligència artificial i els robots, molt presents en l’economia de plataformes
Avui dia, gràcies als nous mitjans i a les xarxes socials la gent té la possibilitat de penjar tot tipus de continguts a internet i això ha donat lloc a l’establiment de plataformes de comunicació entre individus que fan que la gent pugui intercanviar béns i serveis de tota mena. De fet, segons el Flash Eurobarometer 467, el 23% dels europeus ja han utilitzat serveis mitjançant les plataformes d’economia col·laborativa, la majoria en els sectors del turisme i del transport.
Torrent apunta que les tecnologies de la segona onada digital tendeixen a la convergència per mitjà de relacions de complementarietat. «Cada vegada és més habitual que les plataformes de mobilitat facin servir mecanismes de geolocalització (Google Maps) i bots de conversa (algorisme d’intel·ligència artificial) per a saber les necessitats dels usuaris», exemplifica el professor.
Aquesta relació, afegeix, també es produeix a l’inrevés, ja que, per exemple, «la robòtica social (com ara l’humanoide Pepper) fa servir la informació que les persones subministren a les xarxes socials o professionals per a saber el seu estat d’ànim a partir del reconeixement de trets del caràcter mitjançant l’expressió de la cara».
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció