Escriure amb faltes a les xarxes socials no afecta el nivell d'ortografia

Els telèfons mòbils i les xarxes socials van donant lloc a un nou registre comunicatiu entre els joves, conegut com a texting o textspeak, que consisteix a ometre paraules i fer servir expressions que no són pròpies del llenguatge escrit estàndard, com ara «WTF», «XOXO», «4ever» o «LOL». Es tracta d’abreviacions i acrònims majoritàriament provinents de l’anglès i que ja són molt presents als xats i a les plataformes socials. Ara bé, aquestes paraules es podrien acabar fent un lloc en l’escriptura formal i perjudicar l’expressió escrita?

Un informe de la Universitat d’Alcalá (UAH) alerta que el 90% dels joves admet fer faltes d’ortografia quan escriu a les plataformes socials. Tanmateix, diversos estudis demostren que escriure amb faltes a les xarxes socials no afecta el nivell d’ortografia. «Quan les persones escriuen als mitjans digitals instantanis, com ara WhatsApp, prioritzen la rapidesa i el contingut del missatge per davant de la forma, fent ús de l’escriptura abreujada, sense accents i amb emoticones», explica la professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Ona Domènech.

El professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Ferran Lalueza apunta que «les xarxes socials han generat un context comunicatiu que abans no existia, i el llenguatge s’hi ha adaptat per mitjà d’un registre igualment nou caracteritzat per la brevetat, la informalitat i l’agilitat». Hi coincideix el professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Joan Pujolar, qui afegeix que «actualment, amb internet, hi ha la necessitat d’expressar coses que fins ara les pràctiques escrites més habituals deixaven de banda».

Lalueza explica que les xarxes socials són plataformes per a la interacció amb els altres i això comporta que, «encara que sigui per escrit, en realitat el que es fa és conversar amb les persones que es perceben com a pròximes i amb les qui es comparteix un entorn virtual». «Els joves utilitzen aquest nou llenguatge perquè s’adapta molt bé a les característiques de l’entorn digital i, a més a més, els permet compartir un codi comú que genera complicitat i sentiment de pertinença», raona el professor.

No obstant això, Domènech diu que «no cal alarmar-se i pensar que aquestes formes s’estendran a qualsevol tipus de situació», ja que «els parlants adaptem la llengua a cada situació comunicativa en què ens trobem, de manera que en situacions informals no faríem servir les mateixes paraules que en situacions formals i viceversa». Pujolar hi coincideix, i assegura que majoritàriament «es tracta d’expressions que aspiren a expressar la gestualitat conversacional pròpia de la parla convencional, tal com ho fan les emoticones».

La professora assegura que els joves tendeixen a fer servir «un vocabulari transgressor» tant a les xarxes socials com fora, «perquè necessiten diferenciar-se i trencar amb la norma establerta». En tot cas, afegeix Domènech, «aquest tipus de llenguatge és passatger i propi d’una etapa vital determinada, com és l’adolescència».

El mòbil, un aliat per a la llengua

El mòbil també pot ser d’ajuda a l’hora d’escriure gràcies al corrector o a la predicció del text. De fet, un informe apunta que l’ús del texting per part dels joves «és relacionat positivament amb el rendiment gramatical i que no afecta les seves funcions executives». Fins i tot s’ha demostrat que la capacitat d’una persona per a canviar de codi comunicatiu és signe de competència social, com també un indicador d’una alta capacitat intel·lectual en els infants.

Domènech assegura que les noves tecnologies «poden ser beneficioses per a assolir una bona competència lingüística», ja que «fan que els joves escriguin més, llegeixin més i reflexionin més sobre la llengua, perquè estan contínuament exposats al públic i vigilen més la qualitat lingüística».