El 4 de febrer farà quinze anys que Facebook va veure la llum, i la companyia celebra el zenit de la seva adolescència amb un regust agredolç. Si bé és un imperi empresarial, propietària de l’efervescent xarxa social Instagram i de l’aplicació de missatgeria WhatsApp, la xarxa que va batejar l’imperi viu un procés de decadència pel que fa a la reputació i als usuaris més joves. Amb tot, ha tancat el 2018 amb un augment de beneficis: ni més ni menys que 22.112 milions de dòlars, un 39% més que l’any 2017, i amb més usuaris globalment. Així ho ha informat la companyia aquest 30 de gener.
Experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitzen el passat, el present i el futur de Facebook coincidint amb el seu aniversari. I no són gaire optimistes pel que fa a l’avenir de la xarxa social tal com la coneixem fins avui. «Facebook és un zombi: encara camina, sovint de manera descerebrada, però és morta», assegura contundentment Ferran Lalueza, professor de comunicació i mitjans socials de la UOC.
Un any negre que pot accelerar la fi de la xarxa
Poc després de fer catorze anys, Facebook va haver d’enfrontar-se al moment més dur de la seva història. El març del 2018 es feia públic que s’havien filtrat dades de 50 milions de perfils d’usuaris de la xarxa social a la consultora Cambridge Analytica, que les podria haver aprofitat per propiciar la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units el 2016. Malgrat que el propietari i fundador de la companyia, Mark Zuckerberg, va acabar donant explicacions i va comparèixer al Congrés, aquell escàndol, sumat a un ciberatac confirmat el mes de setembre o a les diverses informacions sobre l’ús de la plataforma per a difondre notícies falses, ha anat minant la confiança en Facebook.
Silvia Martínez Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i directora del màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia, subratlla que, si bé tot plegat ha afectat la imatge i la reputació de la xarxa, hi ha més factors que contribueixen a afeblir-la. «Modificacions en el seu algoritme han impactat en la visibilitat de continguts i pàgines, fet que incideix en allò que consumeixen els usuaris i també en les estratègies de comunicació corporativa de les empreses», explica.
«És la suma de tots aquests factors i d’un altre que no hauríem de menystenir: el cicle de les xarxes socials és curt», destaca per la seva banda Lalueza. Tant ell com Martínez Martínez coincideixen que, si bé YouTube i LinkedIn tenen edats semblants, el seu caràcter més especialitzat pot afavorir que se’n mantingui la fidelitat. «Arribar a un nínxol de públic més concret o amb uns interessos molt delimitats permet estar més atent a les seves necessitats, a la seva evolució, i poder-hi donar resposta», diu Martínez Martínez.
Els joves, els primers a marxar-ne
Segons un estudi publicat a mitjan any passat sobre l’ús de les xarxes socials per part dels adolescents nord-americans, tan sols la meitat usen Facebook, que ha quedat desbancada per YouTube, Instagram i Snapchat. «El valor central que aquestes xarxes socials atorguen a la imatge, a més de l’experimentació que fan amb les noves narratives, com les stories o històries efímeres, semblen acomodar-se més a les necessitats i preferències dels joves», indica Martínez Martínez. Potser per això Facebook, la xarxa social, ha acabat introduint les històries.
Aquesta tendència dels joves «és preocupant per dos motius: primer, perquè els adolescents són els usuaris que haurien de nodrir el creixement de Facebook de manera natural, i segon, perquè són el perfil que marca tendència i que pot arrossegar usuaris adults a emprar una xarxa social o altra», argumenta Lalueza. El professor de comunicació i mitjans socials de la UOC pronosticava el 2018 que a Facebook li quedaven tres o quatre anys de vida. Després dels esdeveniments dels últims mesos, reafirma aquest pronòstic.
Integrar Messenger, Instagram i WhatsApp, nova estratègia
En els darrers dies s’ha fet públic, per una informació de The New York Times, que Facebook (la companyia) prepara una estratègia per a integrar la infraestructura tècnica d’Instagram, WhatsApp i el xat Messenger de Facebook (la xarxa social). Però, per a Lalueza, «és una fugida cap endavant i està generant molta polèmica, perquè, per exemple, podria violar la legislació antimonopoli».
A més, diu l’expert, «aquesta integració pot provocar que Instagram i WhatsApp, que fins ara han sortit prou indemnes dels escàndols, es vegin finalment esquitxades per la mala reputació de Facebook. Probablement, les dimissions de l’any passat d’alguns dels impulsors fundacionals de WhatsApp i Instagram van ser originades com a reacció a aquesta voluntat integradora que pot contribuir a desdibuixar la personalitat diferenciada de cada plataforma».
Que la reputació de Facebook i el seu fundador han caigut en picat sembla indiscutible. Fins i tot mitjans de gran prestigi, com The New York Times o The Guardian, s’hi han posicionat en contra en els últims temps. Els dos experts coincideixen que la seva posició hegemònica posa l’empresa en el punt de mira de les crítiques, però també preveuen que, com a companyia, Facebook té molt camí per endavant.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció