La falta d'espai logístic amenaça el comerç electrònic

L’auge del comerç electrònic dispara la contractació d’espais logístics, que va assolir un nivell de contractació de 665.000 metres quadrats a Barcelona durant el 2018, una xifra rècord que significa un increment del 44,3% respecte a l’any anterior. Segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), les vendes per internet creixen a un ritme interanual del 27,2%, i ja mouen 21.800 milions d’euros a l’Estat espanyol. Fenòmens de màrqueting com el Divendres Negre (Black Friday) o el Ciberdilluns (Cyber Monday) van donant lloc a la necessitat d’una infraestructura logística de grans dimensions, fet que obliga les grans distribuïdores a ampliar contínuament les instal·lacions.

El professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Xavier Budet assegura que «la celeritat és un factor clau de les cadenes de subministrament actuals», i que és precisament per aquest motiu que «els operadors logístics es van situant més a prop dels seus clients». No obstant això, l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i la consultora immobiliària Forcadell alerten de la poca disponibilitat de naus industrials als llocs on la demanda és més elevada, com Barcelona i Madrid. «Si el creixement de les compres en línia segueix el ritme dels darrers anys, arribarem a un punt en què no hi haurà prou espai urbà i es produirà un col·lapse de les comandes», assegura el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Josep Maria Català.

Segons un informe de Zetes, avui dia les empreses líders del mercat només tarden vint minuts a preparar un encàrrec i garanteixen un lliurament complet en el primer intent. Ara bé, una saturació dels lliuraments —lligada a un augment dels temps de lliurament— posaria les companyies entre l’espasa i la paret, tenint en compte que el 78% dels consumidors deixa de comprar en una empresa si rep un producte tard o incomplet per tercera vegada. Serà necessari, doncs, trobar solucions alternatives.

Català assegura que l’ús de les dades massives podria ser una solució a la falta d’espai logístic, ja que «permetria l’especialització dels magatzems segons el barri on siguin i factors com la renda per capita, el volum comprat, el temps de reposició o els productes més demanats per zona, hores i tipus de comprador». Analitzar les dades de les comandes també permetria guanyar més espai per a les mercaderies. «Es podrien oferir descomptes en els productes amb menys rotació o bé es podrien traslladar a les naus de fora la ciutat per a prioritzar l’emmagatzematge dels productes més venuts», exemplifica Català.

Lliuraments més eficients i menys contaminants

Un dels grans reptes dels lliuraments de compres electròniques és l’impacte mediambiental, ja que les principals ciutats europees comencen a restringir l’entrada de vehicles contaminants. «Caldrà buscar alternatives més respectuoses amb el medi ambient, com ara els vehicles elèctrics o altres mitjans de transport com el patinet o la bicicleta», exemplifica Budet. Català hi coincideix, i assegura que en un futur també es podria optar per «l’ús dels drons», encara que actualment la legislació no ho permet.

«Cada vegada veurem més col·laboracions entre diferents empreses per a consolidar i compartir infraestructures i vehicles per a fer els lliuraments», assegura Budet. Moltes companyies començaran a utilitzar els dark stores —locals en centres urbans no oberts al públic per a preparar i expedir les comandes—, els centres temporals (pop-up) o els lliuraments col·laboratius, en què seran els particulars els qui acabaran lliurant el producte al client.

Tanmateix, els professors alerten que les restriccions dels centres urbans i la congestió del trànsit faran augmentar els punts de recollida. «Les taquilles de recollida permeten lliurar més paquets en menys temps, de manera que la rotació del producte augmenta i hi ha més espai disponible als magatzems», explica Català. Al cap i a la fi, afegeix, «és la solució que convé a tothom, ja que mentre que les empreses optimen els costos i les rutes, els usuaris no han d’estar pendents del moment en què se’ls lliurarà el producte perquè el podran recollir quan surtin de la feina».

El comerç electrònic acabarà desplaçant els grans magatzems?

Els darrers anys, els hàbits dels consumidors han canviat a causa de l’augment de la venda digital i l’aparició de grans empreses de distribució a internet. Els Estats Units sempre han marcat les tendències en temes de distribució per ser el país amb més centres comercials. No obstant això, les grans superfícies comencen a estar en via d’extinció a causa de la sobreoferta comercial i l’auge del comerç electrònic. Segons un estudi de la consultora CBRE, el 25% dels centres comercials que hi ha actualment als Estats Units tancarà els pròxims cinc anys. Aquesta tendència podria acabar arribant a l’Estat espanyol?

La professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Inma Rodríguez-Ardura assegura que «els hàbits dels consumidors espanyols canvien», i que tot i «valorar la qualitat del servei, també busquen la màxima comoditat i flexibilitat en les compres». És a dir, s’estimen més comprar en diversos canals i dispositius. «El que vol el consumidor és passar fàcilment d’un canal a l’altre durant el procés de decisió», explica aquesta professora.

Els establiments tradicionals, afegeix, «s’hauran de transformar i hauran de considerar el potencial de negoci de noves tecnologies com la realitat augmentada, els robots o la intel·ligència artificial» per a competir amb èxit amb el comerç electrònic. «Les botigues han de deixar de ser establiments dedicats exclusivament al tancament de transaccions per a convertir-se en espais de comunicació i relació amb els consumidors i proporcionar-los una experiència de compra integrada i única», conclou Rodríguez-Ardura.