«L'educació virtual és profundament democratitzadora»

 

La presidenta del Comitè Assessor del Consell de Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Elizabeth Salmón, és advocada i doctora en Dret Públic. Exerceix, a més, la direcció de l'Institut de Democràcia i Drets Humans de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (IDEHPUCP), és també amicus curiae de la Justícia Especial per a la Pau (JEP) a Colòmbia, i des del 2010 és professora col·laboradora de la UOC en el màster universitari de Drets Humans, Democràcia i Globalització. En aquesta entrevista parlem del seu treball en igualtat de gènere, de la situació humanitària a Llatinoamèrica respecte a Veneçuela, del seu paper en la JEP i en el Comitè Assessor, i de la seva experiència com a professora col·laboradora de la UOC.

 

 

La presidenta del Comitè Assessor del Consell de Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Elizabeth Salmón, és advocada i doctora en Dret Públic. Exerceix, a més, la direcció de l'Institut de Democràcia i Drets Humans de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (IDEHPUCP), és també amicus curiae de la Justícia Especial per a la Pau (JEP) a Colòmbia, i des del 2010 és professora col·laboradora de la UOC en el màster universitari de Drets Humans, Democràcia i Globalització. En aquesta entrevista parlem del seu treball en igualtat de gènere, de la situació humanitària a Llatinoamèrica respecte a Veneçuela, del seu paper en la JEP i en el Comitè Assessor, i de la seva experiència com a professora col·laboradora de la UOC.

 

El màster universitari de Drets Humans, Democràcia i Globalització de la UOC ha tingut un increment de matrícules considerable d'estudiants llatinoamericans; des del punt de vista de Salmón, aquest creixement general en l'interès per l'estudi dels drets humans es deu a la situació política històrica que ha viscut la regió, d'un pas per dictadures i conflictes armats a règims que advoquen per una democratització total. Destaca, també, l'augment de la classe de mitjana als països de la regió. 

Subratlla que l'accés, la major divulgació i l'enfortiment del sistema interamericà de protecció dels drets humans a Amèrica Llatina ha impulsat les millores i les reformes en aquest sentit als diferents territoris. La cerca d'informació sobre drets humans des d'aquests països s'ha donat en part des de la necessitat de convertir-los en realitats millors.

De la situació política i humanitària que en aquests moments viuen els veneçolans, respon que allà s'evidencia com el deteriorament d'un sistema democràtic genera immediatament impacte en l'exercici de drets. Emfatitza que a Veneçuela es viu una crisi, i que aquesta situació té impacte directe als territoris veïns, la qual cosa representa un gran repte per a tota la regió.

«En equitat de gènere, a la regió encara hi ha molt per fer», respon Salmón, i es refereix no sols a la presència política o empresarial, sinó també a la violència contra la dona, el trencament de tabús, la igualtat d'oportunitats i l'aplicació d'un veritable enfocament de gènere. Destaca, contundentment, que en matèria d'equitat de gènere cal una revolució completa, amb treball i inversió des dels governs; conclou que «no és només qüestió de termes econòmics, de números, sinó també d'una veritable democratització, d'una feminització de la democratització dels nostres països».

El Comitè Assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides és un òrgan creat per brindar suport i assessoria legal sobre temes relatius als drets humans. El formen divuit membres, i Elizabeth Salmón fa part d'aquest comitè; l'any 2018 en va ser triada presidenta, i es va convertir així en la primer dona llatinoamericana a presidir aquest organisme. 

Un dels temes que ha liderat dins del Comitè ha estat l'estudi de la paritat de gènere dins dels òrgans concernents a drets humans a les Nacions Unides: com a resultat va trobar que en aquests òrgans hi ha només un 30% de participació femenina, i en alguns casos la disparitat és més alta; però també n'hi ha uns altres en els quals la presència femenina és major, com aquells en què es tracten drets dels nens o drets de les dones, per la qual cosa es conclou que hi ha una estigmatització de la dona.

Respecte als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030, el Comitè Assessor ha treballat en l'objectiu número cinc d'igualtat de gènere. Destaca que Nacions Unides està fent un treball molt fort per a la implementació dels objectius, però que els esforços no seran prou sense que els estats prenguin mesures sobre aquest tema; va agregar que també és necessari el compromís de la societat civil.

Elizabeth Salmón és professora col·laboradora de la UOC des del 2010; ha estat a càrrec de diversos cursos com el de sistema llatinoamericà de drets humans, i la seva passió que és el dret internacional humanitari.

En l'entrevista, destaca les bondats de la virtualitat, amb la qual pot conèixer multiplicitat de perfils interessats en una educació d'alt nivell sobre drets humans, i persones amb la motivació clara d'aplicar la teoria a les seves realitats. Així, Salmón subratlla que l'educació virtual permet que hi hagi un aprenentatge més ric per les diferents perspectives i contextos que es troben en una sola aula.

Així mateix, subratlla que cada vegada s'ha entès més que amb l'educació en línia pot haver-hi, en ocasions, una oferta més atractiva, amb professors d'alt nivell, cosa que per a l'estudiant significa un estalvi en costos i temps, i agrega que «l'educació virtual és profundament democratitzadora, perquè arriba on ha d'arribar, és rebuda per la persona que de debò la necessita, i a més, li ofereix l'oportunitat de tenir alts estàndards educatius». 

Per a ella, l'educació virtual és un pont que permet travessar fronteres, anar més enllà de perfils econòmics, culturals, polítics i jurídics diversos, la qual cosa és una gran virtut; però per a això cal fer un exercici d'adaptació des de diversos àmbits.

La Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) de Colòmbia és el component de justícia del sistema integral de veritat, justícia i reparació i no repetició, creat per l'Acord de Pau entre el Govern Nacional i la guerrilla de les FARC-EP. 

Salmón fa part dels deu juristes estrangers d'aquesta jurisdicció especial: sis són nomenats a nivell de sala, i quatre davant tribunal; Salmón exerceix en aquest últim.

Fins al moment no ha hagut d'emetre cap sentència, ja que, segons assenyala, la JEP està en un estat molt inicial, incompleta en termes normatius i en moltes ocasions molt qüestionada per diversos sectors de l'opinió pública colombiana; així mateix, la JEP està en un procés d'establiment i enfortiment, i el paper dels juristes estrangers és una cosa que falta explotar més completament.