«El son és un tema que interessa tothom, perquè tothom ha de dormir»

 

El Dr. Estivill (Barcelona, 1948) s’ha fet popularment conegut pel seu mètode per a fer dormir els nadons i els infants, i ha guanyat pel camí adeptes i detractors. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, expert en Neurofisiologia, Clínica i Pediatria i especialista europeu en medicina del son. Fa 27 anys que dirigeix la Clínica del Son Estivill, de l’Institut Quirón-Dexeus de Barcelona i de l’Hospital General de Catalunya. El juny impartirà el seminari en línia El son com a font de vida saludable a la UOC. Repassem amb ell les qüestions que a tots ens interessen a l’hora de dormir, en ocasió del Dia Mundial del Son, que se celebra el 15 de març.

 

 

El Dr. Estivill (Barcelona, 1948) s’ha fet popularment conegut pel seu mètode per a fer dormir els nadons i els infants, i ha guanyat pel camí adeptes i detractors. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, expert en Neurofisiologia, Clínica i Pediatria i especialista europeu en medicina del son. Fa 27 anys que dirigeix la Clínica del Son Estivill, de l’Institut Quirón-Dexeus de Barcelona i de l’Hospital General de Catalunya. El juny impartirà el seminari en línia El son com a font de vida saludable a la UOC. Repassem amb ell les qüestions que a tots ens interessen a l’hora de dormir, en ocasió del Dia Mundial del Son, que se celebra el 15 de març.

 

Va ser una conseqüència de la meva especialització en pediatria i neurofisiologia. Quan fèiem electroencefalogrames als nens, l’única manera de fer-los bé era adormint-los, perquè són molt moguts, i això permetia veure moltes patologies que només es detectaven en aquest estat. Això em va portar a dedicar-me a la neuropediatria a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i després vuit anys més a l’Hospital Sant Joan de Déu. Més endavant, vaig anar a l’Hospital Henry Ford de Detroit, i va ser allà on em vaig especialitzar només en medicina del son.

Avui sabem moltes coses sobre com dormim, i volem que tothom tingui accés a aquesta informació. Per això, farem una primera part en què parlarem dels conceptes normals del son, que són bàsics i interessen tothom: per què dormim, què passa mentre dormim o quantes hores hem de dormir. En la segona part, explicarem les patologies: les persones que dormen poc, les que tenen massa somnolència i les que no deixen dormir perquè ronquen o donen cops de peu al llit. El son és un tema que interessa tothom, perquè tothom ha de dormir.

És obert al públic general. L’explicació serà evidentment científica, però molt entenedora per a qualsevol persona. Tanmateix, els sanitaris hi estaran molt interessats perquè podran refrescar conceptes de la medicina del son.

La demanda actual sobre coneixements del son és immensa. Cada cop hi ha més gent que ens pregunta sobre temes relacionats amb la normalitat i també sobre les patologies. Les preguntes més freqüents estan enfocades a l’ús dels mòbils, la llum, els torns laborals, situacions quotidianes o els fàrmacs que prenem per a dormir. Per aquest motiu vam decidir fer aquesta molt bona col·laboració amb la UOC.

El nostre cervell repara tot el que hem arribat a gastar mentre estàvem desperts i fixa els continguts apresos al llarg del dia, els memoritza. Dormim per a estar desperts, perquè si no dormíssim no hi podríem estar; a la nit el cos genera tot el que necessita per a l’endemà.

Fins fa poc pensàvem que el son era un fet natural i sortia de cop. Fèiem feina fins a última hora, enviàvem missatges... Ara sabem que això no és possible perquè no ve de cop, s’ha de preparar. És com el dia i la nit, no hi ha un canvi brusc entre llum i foscor, ja que primer hi ha el crepuscle. El cervell s’ha d’anar apagant de mica en mica per a poder dormir correctament; per això ens hem de preparar: desconnectar de les xarxes socials i apagar els mòbils un parell d’hores abans d’anar a dormir, menjar alguns derivats làctics per a ajudar a la segregació de melatonina, evitar exercicis físics que puguin distreure o tensar el nostre cervell, que és el responsable de l’insomni.

És normalíssim que les rutines es transfereixin als fills. Si els pares són rectes en horaris i eduquen els fills entenent que el son s’ha de preparar, aquests tindran un bon son. Ara bé, els pares més anàrquics, que se’n van a dormir a qualsevol hora o consulten el mòbil, probablement transmetran aquests mals costums als fills. Quan una criatura no dorm bé per males rutines hem de mirar les que tenen els pares.

Els estudis que tenim actualment, publicats per l’Acadèmia Americana de Pediatria, recomanen que els infants dormin separats perquè els pares no siguin un element extern del son. Fins a sis-set mesos han de dormir al costat del llit amb la mare perquè l’alletament matern és el més recomanable. Quan el nen ja és més autònom, és molt adequat que pugui tenir el seu entorn, ja que reconeix l’espai on dorm com la seva caseta. No hi ha cap estudi seriós que digui que un infant que dorm bé pugui patir estrès o cap problema emocional.  

Si un infant no dorm les hores adequades anirà tenint repercussions quan es vagi fent gran. Van desenvolupant rutines anòmales que acaben afectant-li la vida. Per exemple, si estan acostumats a dormir amb els pares, potser no voldran anar a campaments o a colònies. Com a conseqüència d’aquests hàbits, és possible que alguns acabin essent consumidors de fàrmacs en l’edat adulta, ja que desenvolupen el que s’anomena insomni primari.

No hi ha cap fórmula possible. En castellà hi ha una frase que diu lección dormida lección aprendida. Tot allò que hem après durant el dia, el cervell ho consolida i ho organitza mentre dorm. Per això és importantíssim dormir abans d’un examen o de prendre una decisió important; entre nou i onze hores, els infants i adolescents, i com a mínim vuit, els adults.

És impossible dormir onze o dotze hores cada dia. Només les dorm algú que va curt de son. Si una persona dorm cada dia aquest nombre d’hores, vol dir que té una patologia. Les hores de son depenen de l’edat: un nen que es mou molt necessita onze hores, un adolescent en necessita nou, i un adult en necessita vuit. Només un 5% de la població aguanta dormint sis hores al dia tots set dies de la setmana; no val allò de dir «dormo sis hores de dilluns a divendres i el cap de setmana en dormo dotze».

El sistema públic de salut ha estat capdavanter en les unitats de son. De fet, durant la meva formació com a neurofisiòleg en els hospitals públics, vaig fer una part important de polisomnografies, és a dir, estudis del son. No obstant això, penso que l’atenció està massa enfocada a les apnees i els roncs, però encara hi ha poques unitats clíniques públiques que siguin especialitzades en trastorns de son en els nens. Tot i això, anem aconseguint que cada cop hi hagi més unitats clíniques públiques que tractin aquests temes. A més, les mútues cobreixen totes les exploracions i permeten que aquest tipus de medicina sigui assequible per a tothom.