Per a l’experta i autora del llibre Educar i créixer amb històries (Eumo, 2018), els relats ajuden els infants a entendre la realitat que els envolta. Chomski proposa que pares i educadors utilitzin la narració com a forma de comunicació i educació. «El desenvolupament del pensament narratiu dels nens i l’ús de relats per a educar ofereixen molt de joc per a explicar conceptes abstractes, valors, conflictes i problemes», explica. Per exemple, que un nen té dues mares es pot explicar amb contes. Per a Chomski, l’efecte emocional que té una història en la formació dels infants i els joves és «poderós i val la pena treure’n profit».
Un conte entreté, ensenya, emociona i «vincula el nen amb la seva realitat i amb altres realitats», explica l’experta. A més, afegeix, és «la clau que obre les portes de la imaginació i també dels aprenentatges». Per a Chomski, els més petits i joves poden aprendre dels clàssics i els relats originaris de cada cultura, que defineix com a «imprescindibles, intemporals i universals», però també és important incorporar les noves històries de la cultura actual, perquè «són globals i responen als nous reptes i als nous paràmetres sobre la sexualitat, la identitat personal, els conceptes d’amor, de família i de felicitat, per exemple», explica.
Recomanacions per a Reis
Amb tot, el conte s’hauria de situar com un dels regals estrella d’aquestes festes de Nadal. I per a encertar-lo, Chomski recomana dues coses: pensar en els gustos del nen, però també en què se li vol comunicar: valors, consells, entreteniment o reflexió. «Regalar un conte és convidar l’infant a seguir una aventura per mitjà de la intel·ligència i la imaginació», opina l’educadora de la UOC.
Chomski recomana alguns llibres publicats el 2018 tenint en compte les diferents edats dels petits.
De zero a tres anys:
- Blau, de Xavier Salomó, de la col·lecció «Colors», de l’editorial Combel (en català i espanyol).
- No és una caixa, d’Antoinette Portis, de l’editorial Kalandraka (en català, espanyol, basc i gallec).
De tres a cinc anys:
- Es busca casa!, de Wieland Freund i Tine Shulz, de l’editorial Takatuka (en català i espanyol).
- No és culpa meva!, de Christian Voltz, de Kalandraka (en català, espanyol, gallec i basc).
De sis a vuit anys:
- El ratolí que no tenia por, de Petr Horáček, de l’Editorial Joventut (en català i espanyol).
- Conte d’hivern, de Jill Barklem, de Blackie Books (en català i espanyol).
De nou a onze anys:
- La importancia del primer cero, d’O. Rodríguez Marchante i Carmen Segovia, de l’editorial A Buen Paso.
A partir de dotze anys:
- Els ulls se’m van tancar, de Patrick Bard, de Kalandraka (en català i espanyol).
- La maleta, de Núria Parera, de Babulina Books (en espanyol).
Improvisar contes i canviar els originals
Sigui quin sigui el títol que triem, Chomski recomana explicar als fills com a mínim un conte al dia en un moment tranquil, com l’hora de banyar-se o abans d’anar a dormir. Però sobretot, l’experta convida els pares i familiars a inventar històries amb qualsevol excusa: «Mentre mengem, podem explicar una història d’un aliment, especialment quan és nou per al petit; o en el trajecte de l’escola a casa, compartint alguna cosa viscuda aquell dia». Per a l’experta, compartir històries personals és una bona eina perquè els menuts resolguin una dificultat o un problema per mitjà d’un conte que estigui protagonitzat per ells mateixos.
Chomski també recomana proposar al nen variacions sobre el mateix conte o que ell en canviï algun aspecte. Per exemple: «La Caputxeta va anar a veure l’àvia amb un patinet darrer model i el llop en realitat era un dron. Hänsel i Gretel no van ser abandonats pels pares per la fam, sinó que volien triar pares nous, més moderns i divertits, i van anar al bosc a buscar-ne uns», proposa l’experta.
L’hàbit d’anar a la biblioteca des de petits
Chomski considera que els infants han de tenir una biblioteca personal des de petits, «en què guardin com a tresors els llibres que estimen, que els han sorprès, que els han regalat i que els serveixen de refugi». A més, el fet d’anar a comprar contes amb ells és una experiència «enriquidora perquè ens permet saber els gustos que tenen i convidar-los a descobrir les novetats». Però també pensa que anar amb ells a la biblioteca perquè llegeixin i juguin amb llibres, i els comparteixin amb altres nens, és una rutina molt «recomanable», conclou.
Contacte de premsa
-
Redacció