«Encara queda molt mercat de vídeo a la carta per conquerir»

 

En aquesta entrevista a Juan Carlos Tous, CEO i soci fundador de CAMEO i Filmin, analitzem les dades del sector del VoD a Espanya

Segons l’informe «Entertainment and Media Outlook 2016-2020» (PwC, 2016), els ingressos per VoD (OTT i streaming) augmentaran en el període 2015-2020 fins a arribar a una taxa anual del 16,9%, passant de 98 a 215 milions d’euros, i els ingressos per subscripcions de televisió de pagament i de consum de vídeo (OTT i streaming) passaran dels 1.950 milions d’euros de 2015 a 2.472 milions el 2020, la qual cosa representa una taxa de creixement anual del 4,9%. Aquestes dades ajuden a entendre que el mercat del VoD es troba en plena expansió. 

 

 

En aquesta entrevista a Juan Carlos Tous, CEO i soci fundador de CAMEO i Filmin, analitzem les dades del sector del VoD a Espanya

Segons l’informe «Entertainment and Media Outlook 2016-2020» (PwC, 2016), els ingressos per VoD (OTT i streaming) augmentaran en el període 2015-2020 fins a arribar a una taxa anual del 16,9%, passant de 98 a 215 milions d’euros, i els ingressos per subscripcions de televisió de pagament i de consum de vídeo (OTT i streaming) passaran dels 1.950 milions d’euros de 2015 a 2.472 milions el 2020, la qual cosa representa una taxa de creixement anual del 4,9%. Aquestes dades ajuden a entendre que el mercat del VoD es troba en plena expansió. 

 

És cert. L’arribada de Netflix a Espanya va ajudar a desenvolupar el mercat del vídeo sota demanda (VoD). No obstant això, la publicació de dades oficials del sector a Espanya, si la comparem amb altres mercats, com el francès, dista molt d’assemblar-s’hi. A França, el 4 de febrer d’enguany, el CNC donava a conèixer quina era la quota de mercat de l’any anterior de cada un dels operadors presents al seu territori. A Espanya, les úniques dades que tenim es basen en estudis de mercat particulars, en enquestes i en estimacions pròpies. Res d’oficial o reconegut per tots els actors.

No. Conèixer el nombre de subscriptors locals sembla impossible davant el secretisme dels operadors «globals». Només coneixem dades agregades de Netflix per la seva obligació davant els inversors i els estaments nord-americans, però pocs detalls sobre aquests. No oblidem tampoc que els principals actors del nostre mercat són «globals» i, en no tenir fixada la residència fiscal a Espanya, no tenen les mateixes obligacions, ni càrregues fiscals, que els operadors locals. Podem tenir dades del volum de negoci dels serveis espanyols perquè tenen l’obligació de dipositar els comptes anuals en el registre mercantil, però, en qualsevol cas, sempre seran dades agregades i difícils d’interpretar per a conèixer realment les vendes de subscripcions en un mercat concret.

Cal tenir on comparar per a poder entendre la dimensió d’una xifra, i estem en un mercat en què els líders mantenen un secretisme total a l’hora d’oferir dades. No oblidem que les dades que apareixen de vegades a la premsa sempre són estimades i es basen en estudis que normalment no agraden a tothom. De vegades es fa molt difícil esbrinar si es refereixen a subscriptors o a usuaris. Sempre és difícil saber si es considera subscriptor qui paga o tots els que comparteixen el servei sota una mateixa subscripció.

També és difícil comparar serveis que ofereixen cinema i sèries amb els que ofereixen un altre valor com esports o canals de televisió. En el cas de Filmin, si ens comparem amb la resta d’actors del mercat del VoD a Espanya, veiem que presentem una especialització, un cinema diferent, una oferta basada principalment en cinema i sèries de caràcter independent i en una selecció de continguts. Sens dubte, ocupem un espai exclusiu. Avui, veient l’oferta dels altres actors del mercat espanyol, ens definim com «el complement perfecte» perquè tenim la millor oferta i la més variada. El nostre univers potser deuen ser centenars de milers d’usuaris, i el d’actors com Netflix o Movistar potser en són milions, però tenim, tots, moltes coses per a conquerir encara.

D’entrada, hem de considerar que parlem d’enquestes basades en el nombre de llars i no d’usuaris, cosa que a mi em sembla molt encertada tenint en compte la concentració de la unitat familiar sota una subscripció, mentre que els usuaris poden ser més amb els comptes «complementaris» que ofereixen serveis. Ens trobem en un mercat en què tot està canviant molt ràpidament i les dades de subscripció de les diferents companyies, com també els nous actors que no paren d’arribar a Espanya, modifiquen la fotografia amb rapidesa. En aquest sentit, el «Panel de llars» de la CNMC destaca l’augment de subscriptors de les diferents plataformes de VoD. És una bona radiografia en termes globals de mercat, i l’única que tenim. No obstant això, en el cas de Filmin he de dir que les dades no coincideixen.

Em van sorprendre molt les dades de penetració del VoD. Es referien a una mica més del 30% de penetració a les llars espanyoles. Aquesta xifra és molt positiva en comparació amb la d’anys anteriors i ofereix un futur prometedor per als actors del VoD a Espanya tenint en compte l’enorme mercat que encara queda per conquerir. Aquestes dades permeten entendre per què arriben nous operadors a Espanya. Després de Rakuten, Netflix, HBO, Amazon, recentment Sky i altres que arribaran pròximament, queda molt mercat per conquerir en un sector en què l’usuari està molt acostumat a consumir contingut per internet. 

En primer lloc, penso que ens hauríem de preguntar quins serveis ofereix Movistar. Podem comparar Movistar amb Netflix o HBO? Menys encara amb Filmin. El que ofereix cada un d’aquests actors és molt diferent. Són models diferents, de televisió de pagament i de consum de vídeo (OTT i streaming). És cert que tots disposen de la modalitat d’accés per subscripció, però les seves ofertes van des de vuit euros per un servei OTT com Filmin fins a més de cent euros per la subscripció a Movistar+, que ofereix també canals de televisió de pagament, dades, telefonia i continguts (sigui futbol, cinema, sèries...). La pregunta hauria de ser: són equiparables, comparables, els models de subscripció que ofereix Movistar+ amb els de Netflix o Filmin, per exemple? Són serveis completament diferents. Es fa difícil poder definir un repartiment del mercat i més quan comencen a aparèixer ofertes convergents.

En desconèixer el nombre real de subscriptors de serveis de VoD i d’abonats a plataformes com Movistar, no ens hauríem de fixar només en quantes llars paguen per a accedir a continguts audiovisuals, també seria molt necessari que els estudis i les enquestes que es fan mostressin el nombre de subscriptors. En una casa hi pot haver més individus subscriptors. L’àmbit no és domèstic sinó universal. Molts subscriptors ho són per a poder gaudir de continguts des de múltiples dispositius connectats a internet. Un pagarà vuit euros per Filmin, un altre deu per Netflix, mentre que altres contractaran per molts més diners plataformes d’oferta diferenciada, amb esports, televisió, dades...

Sense deixar de considerar que tots configuren un nou mercat de consumidors disposats a pagar per a accedir a continguts sota demanda a internet, s’hauria de segmentar a partir dels continguts i serveis que ofereixen. Hauríem de considerar la diferència entre plataformes com Movistar+, Orange, Vodafone i altres amb oferta d’esports, dades, televisió, telefonia, i les que, majoritàriament, ofereixen exclusivament cinema i sèries de televisió com Netflix, HBO i Filmin, entre altres.

Coneixem el múscul de Movistar, la qualitat de Netflix i HBO, la diferenciació de Filmin, però, a l’hora de comparar, no podem fer-ho entre tots.

Espanya té avui l’oferta més bona i més àmplia de continguts sota demanda d’Europa. La propera arribada de noves plataformes d’àmbit global, amb catàlegs familiars i marques molt reconegudes per l’espectador, consolidarà un mercat amb una oferta tan extensa que el consumidor haurà de triar. El mercat serà tan potent que canviarà encara més els hàbits de consum de cinema i consolidarà un model de consum basat en la decisió de l’espectador a l’hora de decidir què, com i on gaudir d’una pel·lícula o sèrie de TV. El mercat s’incrementarà amb nous consumidors que veuran els seus gustos d’entreteniment coberts amb una oferta àmplia, i la televisió tradicional patirà en termes d’inversió publicitària.

Són monstres globals, i el nostre mercat és molt interessant per a ells a causa de la competència actual, la cobertura i un usuari habituat al consum per internet i que ha acceptat definitivament pagar per a accedir a continguts. La propera arribada de nous actors, i tan potents, dinamitzarà el mercat a una velocitat més gran que l’actual. Parlem de grans corporacions que estan darrere dels principals estudis de Hollywood i que han deixat de llicenciar les seves produccions a altres ofertes per presentar, molt aviat, plataformes pròpies de VoD amb un contingut exclusiu i variat, com Disney.

Es fragmentarà l’oferta amb contingut exclusiu i diferenciat. Només hi haurà espai per a les plataformes globals molt grans i per a les petites que estiguin especialitzades i siguin d’àmbit majoritàriament local. No hi haurà terme mitjà.

Si, com apunta la CNMC, amb dades del quart trimestre de 2017, tres de cada deu llars amb accés a internet fan servir plataformes de pagament per a veure continguts audiovisuals en línia, queda molt de camí per conquerir.

La descàrrega en els dispositius mòbils, el contingut exclusiu i la manera de presentar els continguts que configuren el catàleg de les diferents plataformes seran aspectes clau. L’espectador no vol perdre temps seleccionant què ha de veure, vol decidir des d’on i exigeix actualitzacions constants del catàleg. La presència en tots els dispositius connectats a internet i la facilitat i la senzillesa de les aplicacions de la plataforma seran fonamentals per a retenir l’espectador.

Caldrà veure la sostenibilitat d’un model basat majoritàriament en sèries de producció pròpia. Avui, Netflix té un gran avantatge enfront de qualsevol gran plataforma, però actors nous com Warner o Disney, amb una oferta familiar de clàssics immortals i marques com Marvel, Pixar, Star Wars, i estrenes contínues de superproduccions cinematogràfiques, presentaran una batalla global pel lideratge del mercat del VoD. Sens dubte serà una època apassionant.

Mentre Brussel·les mira de regular la presència de continguts europeus en les plataformes internacionals (majoritàriament nord-americanes), per als portals europeus de VoD, el cinema europeu és la raó de ser. Aquesta diferenciació, i especialització, és la que ens permetrà continuar en el mercat sempre com un servei que complementa una oferta. No oblidem que en mercats més madurs que el nostre, gairebé un 70% dels abonats a serveis de vídeo sota demanda tenen dos o més subscripcions.

La diferenciació serà clau en el desenvolupament del mercat del VoD. Els grans serveis globals o bé atresoraran un catàleg amplíssim i reconegut en exclusiva o hauran de produir els seus continguts de manera contínua. A diferència d’anys enrere, quan el mercat era incipient, ara els estudis de cinema, les majors, en un mercat molt més madur, tenen interessos en el sector del VoD i no volen llicenciar el seu producte estrella. Això obliga a orientar-se a la producció pròpia als operadors que no tenen catàlegs formats durant dècades, cosa que fomenta un increment molt notable de la necessitat de producció, de la qual, en molts casos, es beneficia la indústria local per la capacitat, el talent, els costos…

El reconeixement del talent de molts creadors, la qualitat de producció i els èxits internacionals aconseguits per molts partícips de la indústria espanyola, com també la facilitat de penetració de les produccions espanyoles en altres mercats, ja no solament llatins, han fet que Netflix estableixi a Madrid un hub per a dinamitzar la seva producció i cobrir les seves necessitats principalment en països de parla hispana. Sens dubte és positiu per a tothom i sobretot per a la indústria local de producció de continguts, ja que genera ocupació i riquesa.

L’auge de les sèries de televisió en els últims anys no les converteix solament en el centre de la producció, sinó en el contingut rei per a l’espectador dels serveis de VoD. Em sembla molt oportuna i estratègica la decisió de produir per a terceres parts tenint en compte la capacitat i la qualitat de la producció i, d’altra banda, la necessitat de reinventar-se com a televisió generalista.

Sí, tot i que per a alguns serà essencial i continuada la necessitat d’invertir en producció, i per a altres pot ser més puntual. Partint de la necessitat de diferenciar-se, per a alguns l’exclusivitat podrà ser pel catàleg que presenten, per una oferta de continguts que no ha de ser necessàriament exclusiva ni de producció pròpia, però sí única. Uns actors del mercat amb gran múscul financer optaran per la producció pròpia de sèries, altres de pel·lícules, i els petits apostaran de manera limitada per la producció, basant la seva estratègia per a diferenciar-se en una oferta complementària, especialitzada i molt ben editorialitzada.

Grans operadors globals i petites plataformes locals que podran convergir en ofertes agregades amb alguns actors locals de grans dimensions o amb altres plataformes petites d’altres territoris amb característiques comunes, la qual cosa els proporcionarà més volum.

Sens dubte, l’SVoD és una finestra d’exposició, d’oportunitat per a exportar talent, gràcies a la seva facilitat per a arribar a milions d’espectadors. És una oportunitat única que vivim ara en la indústria i que presenta un futur immediat molt prometedor. El reconeixement del talent, de la professionalitat i la qualitat de la producció local ocupa productores i equips de producció a un ritme i una capacitat que permeten, també, la irrupció de nous talents. És una gran oportunitat.