Instagram amenaçarà el lideratge de Facebook

Després d’un any marcat per les notícies falses (fake news) i el seu impacte en la política, una carrera desigual de les principals xarxes socials i una llibertat d’expressió a internet en dubte, el professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Ferran Lalueza fa un pronòstic de l’evolució de tots aquests aspectes amb vista al 2019. Quines seran les principals tendències en les xarxes? Hi haurà alguna plataforma emergent que passarà a ocupar el top 5? Les informacions falses continuaran impactant? Com es podran combatre? S’extremaran els límits de la llibertat d’expressió a la xarxa? Aquestes qüestions són les que Lalueza posa al centre de la seva anàlisi.

Aquest expert en comunicació ja va pronosticar a principi del 2018 que Facebook a mitjà termini perdria el lideratge. I ha estat així: aquesta xarxa s’ha vist esquitxada per diversos escàndols que li han fet perdre reputació i credibilitat. «La confiança d’aquesta xarxa cada cop està més qüestionada», apunta aquest expert. El seu lideratge està en risc i, encara que no perilli per a l’any vinent, és molt possible que sigui substituït de la primera posició en tres o quatre anys.

«Instagram, durant el 2019, s’acostarà segurament a les xifres de Facebook, aprofitant que formen part del mateix grup», explica Lalueza. És una plataforma que es pot beneficiar de la «musculatura financera» del gegant i que se sap adaptar amb més facilitat a les necessitats i demandes dels seus usuaris. «Molt aviat serà una amenaça dins del mateix grup de Facebook i es pot parlar fins i tot de canibalització», comenta aquest professor.

Twitter, en canvi, és el «tercer en discòrdia». «Tot i que s’han fet algunes adaptacions i innovacions molt significatives, l’ombra de Facebook encara és molt allargada i, per tant, li costa trobar el model de negoci i de viabilitat econòmica», remarca. I, com a xarxa emergent, amb un potencial molt fort per a acabar essent una de les top 5, Lalueza destaca la plataforma TikTok. 

Per a Lalueza les notícies falses continuaran afectant les esferes política, social i cultural, entre altres. «L’impacte en la política, però, és i serà segurament l’any vinent el més visible perquè és el que pot passar factura als ciutadans a l’hora de votar, i fins i tot obtenir resultats en contra dels propis interessos». L’única manera efectiva de combatre la desinformació és probablement atacant, no pas el nucli d’on surten aquestes notícies falses sinó el que permet donar-los la màxima expansió.

«Avui dia la viralització orgànica pràcticament no existeix o és molt residual», apunta aquest professor. Per tant, on cal posar el focus és en eines com els bots o en els comptes falsos que poden donar una projecció i una dimensió que d’una manera natural aquestes fake news no tindrien. «Aquí hi ha la clau per a combatre aquest fenomen i no pas en el fet de qüestionar el rigor o l’exactitud d’informacions concretes», afegeix.

La llibertat d’expressió és un element inherent a la creació i al funcionament d’internet; però, des del naixement de la xarxa, pateix els efectes del fenomen de pèndol. «Quan va començar internet tot era lícit, s’hi podia fer el que cadascú considerava oportú i amb una impunitat absoluta quan es transgredien alguns límits», explica aquest expert.

Actualment, segons Lalueza, la llibertat d’expressió malauradament és a l’extrem contrari i «sovint es fila molt prim». La direcció que es va adoptant la posa en risc. De totes maneres, aquest professor pensa que al final, segons la llei del pèndol, aquesta situació acabarà equilibrant-se en un escenari en què la llibertat d’expressió estarà absolutament garantida i consolidada. «Cal, però, tenir sempre en compte que el que no es pot fer en el món físic tampoc no es pot fer en una xarxa social o qualsevol entorn d’internet», conclou Lalueza.