La UOC lidera un estudi estatal sobre abusos sexuals a l'Església catòlica

L’investigador i director del Programa de Criminologia de la UOC, Josep Maria Tamarit, coordina l’estudi sobre abusos sexuals en el si de l’església catòlica més ambiciós que s’ha fet mai a l’estat espanyol. La recerca liderada per la UOC té sentit en tant que, segons indica Tamarit, “als països on s'ha fet un estudi específic i exhaustiu del problema han sortit xifres que indiquen una elevada incidència” i, per tant, s’ha evidenciat la necessitat d’abordar la qüestió. A Espanya, on hi ha 23.000 parròquies i 18.000 sacerdots, les condemnes de pederàstia afecten menys del 0.2% dels religiosos.

Tamarit és el coordinador d’aquest projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Competitivitat, on hi participen també la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat del País Basc (UPV). A banda de coordinar el pla de recerca dels tres equips durant tres anys (2018-2020), la UOC assumeix la revisió documental de les publicacions existents sobre el tema en l'àmbit internacional, una recerca sobre el Centre d'arbitratge de Bèlgica, entre altres estudis basats en entrevistes a víctimes i representants de l’Església catòlica. En aquest moment hi ha una enquesta oberta a les víctimes. Els investigadors de la Universitat de Barcelona han posat el telèfon 603 355 800 a disposició de qui vulgui posar el seu testimoni al servei de la recerca. Un dels objectius de la recerca és identificar els factors de risc relacionats amb la vida a les comunitats religioses i l’actitud davant el celibat i l’estat clerical. Per això, una de les línies d’investigació és un estudi amb persones que van estar internades a seminaris fins l’any 1965.

Poca col·laboració de l’església catòlica

Les conseqüències d’aquest tipus d’abús sexual són greus. “En molts casos, les víctimes pateixen depressió, baixa autoestima i dificultats per fer front a aspectes importants de la vida”, afirma Tamarit que també destaca que “un aspecte singular d'aquesta mena d'abús és la traïció de la confiança espiritual, que pot tenir un impacte profund en persones molt religioses” que, justament, “són les que tenen un risc més alt de ser víctimes del procés de manipulació”. En alguns casos la reacció ha estat “una actitud de rebuig contra l'Església, però moltes víctimes esperen per part de la mateixa Església una resposta que els permeti preservar la seva fe”.

A la dificultat de decidir-se a denunciar cal afegir-hi la poca col·laboració de l’església catòlica que també es dona en el cas espanyol. “Hem detectat una evolució en l'actitud de l'Església, que va d'una primera fase de negació o minimització del problema però que pot passar a una progressiva implicació a l'hora de donar resposta a les denúncies, fins arribar a una actitud de responsabilització”, explica Tamarit. “Als països on s'ha fet aquest procés hi ha hagut casos molt escandalosos que han sacsejat la consciència de la societat i han forçat a l'Església a reaccionar”, apunta l’investigador que també lamenta que en el cas espanyol, encara s'està en la primera fase d'aquesta evolució i no hi ha hagut actuacions decidides per fer front al problema ni per part de l'Església Catòlica ni per part de l'Estat o l’administració en general.

L’investigador parla de “justícia transicional restaurativa” que fa referència a la necessitat de la víctima de viure un procés de “responsabilització, reparació i tancament”. És una línia de treball que es posa sobre la taula perquè la majoria de casos ja han prescrit. Com a expert, Tamarit creu que una bona resposta al problema seria crear un òrgan parajudicial temporal estatal, amb la implicació de l'Església, i en el qual les víctimes de delictes prescrits puguin demanar un reconeixement del fet i obtenir una reparació moral i econòmica.

Estudis internacionals

Als Estats Units, segons l'informe encarregat per la conferència de bisbes catòlics (2004), almenys un 4% de religiosos haurien comès abusos sexuals contra menors. El mateix percentatge apareix a l'informe encarregat per la conferència de bisbes alemanys, fet públic fa ben poc (2018). També hi ha el precedent de l'Informe Ryan, elaborat per una comissió governamental a Irlanda (2009) que situa el percentatge de religiosos catòlics responsables d'abusos sexuals contra menors entre el 6 i el 9%. I la Royal Commission del Parlament australià (2017) parla d’un 7%.