Els joves es continuen infectant del VIH

A Espanya viuen 145.000 persones infectades del VIH, però 1 de cada 5 no ho sap. L'ONU per combatre aquesta malaltia ha marcat l'objectiu 90-90-90 per al 2020: que el 90% de les persones infectades estiguin diagnosticades; que, d'aquestes, el 90% estigui en tractament, i que, d'aquestes últimes, el 90% estigui en supressió viral. Espanya és a prop d'aquest objectiu amb un 82-92-94, però com alerta Juliana Reyes, epidemiòloga del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre ITS i SIDA de Catalunya (CEEISCAT) i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, encara hi ha col·lectius, com els joves, que tenen conductes de risc.

Les xifres d'infecció del VIH van millorant, però les últimes dades publicades del 2017 parlen encara de 3.381 nous diagnòstics, dels quals 402 corresponen a joves d'entre 15 i 24 anys. Abans hi havia més por, la preocupació per aquesta malaltia a la fi dels 80 i a començament dels 90 va fer que gran part de la població prengués mesures. «Ara el VIH es coneix, però quan es grata en les percepcions de la gent s'observa que hi ha una manca de coneixement», es lamenta Reyes. «No hi ha una bona salut sexual i reproductiva, els joves tenen conductes de risc i s'estan infectant», alerta.

L'efecte de les campanyes de salut sexual es contraresta amb el bombardeig incessant de vídeos i modes sexuals que els joves reben a través de les xarxes. «Hi ha un esforç per educar en salut sexual, però el funcionament normal de la societat està emetent el missatge contrari», apunta Dolors Colom Masfret, experta en Treball Social Sanitari i professora associada a la UOC. «No es poden controlar les xarxes, ni internet, però es pot posar èmfasi en què sàpiga discriminar què és cert i què no", continua Dolors. L'experta adverteix que «no s'hauria de baixar la guàrdia, perquè totes les àrees de la salut s'estan veient afectades per informació escombaria».

L'educació de la salut sexual, clau per a la prevenció

Sense cura per a evitar la infecció, posar fre al contagi s'ha convertit en la millor eina per a erradicar el virus. Reyes creu que la prevenció és efectiva quan es duu a terme un paquet de mesures simultànies (prevenció combinada), que inclouen campanyes de salut sexual, dispensació de preservatius, millores en l'accés als tests per a incrementar el diagnòstic precoç, tractament de tots els diagnosticats, i l'accés a PrEp (profilaxi preexposició) de les persones que estan en risc. «Totes aquestes coses funcionen com un paquet, crec que si es treballa en aquesta línia s'aconseguirà arribar al 2030, no amb l'objectiu complert de l'ONU d'erradicar aquesta malaltia, però sí havent reduït el nombre de noves infeccions al mínim», opina l'experta.

Els avanços mèdics en el tractament han estat molt importants en aquestes dècades. «Hi ha estudis que demostren que si en els tres anys següents a la infecció s'inicia el tractament, la supervivència és gairebé del 90%, similar a la de la població general», explica Reyes. El tractament, que és una pastilla diària sense gaires efectes adversos, fa disminuir la càrrega viral. Les persones en supressió viral (quantitat de VIH quasi imperceptible en sang) no sols gaudeixen d'una salut adequada, sinó que a més no tenen risc de contagiar les seves parelles sexuals; per tant, el tractament és també la millor prevenció per a evitar la transmissió del virus a la comunitat.

El que encara no s'ha aconseguit és eliminar el virus completament del cos. «El problema d'aquest virus és que té reservoris, es queda amagat i adormit, així que quan el tractament es deixa de prendre pot reactivar-se», adverteix Juliana Reyes.

A Espanya hi ha un diagnòstic més tardà en els homes heterosexuals

«El diagnòstic aquí encara és tardà», es lamenta Reyes. «D'una banda de vegades no es fan proves a persones que són clau, com les que han patit algunes infeccions, com ara la mononucleosi, una hepatitis vírica, o fins i tot una infecció de transmissió sexual; i d'una altra, hi ha col·lectius de risc que no estan accedint al test». «També -afegeix l'experta- hi ha molta gent que no es considera en risc. A Espanya hi ha un diagnòstic més tardà en els homes heterosexuals. Els homes que tenen sexe amb altres homes són més conscients dels riscos que assumeixen, estan més informats».

Les coses han canviat molt des dels anys 80. Dolors Colom Masfret recorda que en aquells anys la gent tenia por de convidar a casa seva persones diagnosticades d'aquesta malaltia. «Ha ajudat molt que els famosos visualitzessin la malaltia», opina. «El temps també ha fet que la gent s'adonés que no és sols cosa del col·lectiu homosexual o de persones amb alguna drogroaddicció, sinó que ningú no està fora de perill si no pren les mesures preventives adequades», recapacita Colom.