Els jugadors de videojocs d'entre 45 i 64 anys augmenten el 47% en un any

Maria Isabel Moreno, de Badalona, té 69 anys i juga amb videojocs a la tauleta. Li encanten el Candy Crash, el Mahjong, el Bubble i el Sudoku. L'equip suec Silver Snipers, format per tres homes i dues dones amb una edat mitjana de 67 anys, participen en exhibicions amb joves en els eSports. I l'argentina Isabel Martinotti, de 82 anys, coneguda com l'«àvia gamer», s'ha convertit en una sensació a les xarxes socials. Tots ells són una mostra de com el món dels videojocs també és el terreny de la gent més gran. A Espanya, en un any els jugadors que tenen entre 45 i 64 anys s'ha incrementat el 47%: ha passat del 15% d'un total de 15 milions de jugadors el 2016 al 22% d'un total de 15,8 milions de jugadors el 2017. Experts de la UOC en videojocs, gent gran i TIC, i neurociència analitzen aquest fenomen.

A Moreno no li agrada la tecnologia, però sí els videojocs. De fet, quan treballava de mestra feia servir puntualment l'ordinador per a temes laborals. Des de que li van regalar la consola Nintendo fa uns quants anys és quan es va animar a provar-los. «La consola incloïa uns jocs d'exercicis mentals que em van agradar», diu. Amb altres regals que han vingut després, com un ordinador portàtil i una tauleta, ha anat descobrint altres jocs associats a aquests aparells. «Ara amb la tauleta hi jugo cada vespre unes dues hores mentre veig la televisió». I afegeix que s'ha aficionat a alguns d'ells per recomanació d'una amiga i que prefereix jugar-hi tranquil·lament des de casa i no pas amb el mòbil quan està fora.

Aquest cas reflecteix com molta gent gran s'apunta a jugar tant per mantenir-se àgil mentalment com per entretenir-se. Com apunta Joan Arnedo, professor d'informàtica de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director del màster de Disseny i Desenvolupament de Videojocs, hi ha una renovació del videojoc com a mitjà d'entreteniment. «L'any 1983 va sortir la primera consola de menjador Nintendo al Japó, i un jove de 15 anys de llavors ara en té 50. I a Amèrica, amb la revolució d'Atari el 1977, molts dels seus seguidors ara deuen tenir uns 60 anys», explica l'expert. «És la generació dels 8-16 bits –afegeix- la que mana ara mateix entre els videojugadors grans, ho tenen molt interioritzat».

Pel que fa al tipus de jocs, Arnedo explica que solen fer servir els que són més propis del mòbil o la tauleta. «Les característiques d'aquests jocs, com Candy Crush o Pokémon Go, és que van en dispositius que tenen una usabilitat més agradable per a ells, com, per exemple, els controls, la situació dels menús o la tria dels elements gràfics i els colors, i estan molt ben pensats. Quan es llança la bola en el Pokémon Go, o quan se seleccionen elements al Candy Crush fent lliscar un dit, tot és molt natural i orgànic», apunta l'expert.

Mireia Ferndández-Ardèvol, experta en gent gran i TIC i investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, explica que, lluny dels estereotips, en el col·lectiu de les persones grans n'hi que tenen passió per la tecnologia digital o per temes concrets que estiguin representats en el joc. «Juguen per plaer i també perquè és important socialitzar amb les amistats i els familiars, siguin de la mateixa edat o d'altres generacions», afegeix.

Aquesta tendència en alça desmunta els prejudicis i un discurs que està molt estès, que només se centra a concebre el joc digital com un instrument per a solucionar els problemes associats amb l'edat (l'aïllament, el sedentarisme, el declivi cognitiu o la manca de competències digitals). «La tecnologia digital, i també els videojocs, se solen veure només com a “solucionadors de problemes” de la gent gran», apunta Fernández-Ardèvol.

Beneficis dels videojocs entre la gent gran

Diversos estudis demostren que jugar amb videojocs té efectes positius sobre la capacitat cognitiva de les persones grans. «Aquestes millores també són observables en adults més joves que han estat jugadors habituals de videojocs d'acció: memòria de treball i atenció sostinguda, entre altres», apunta Diego Redolar, neurocientífic i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Els videojocs, afegeix l'expert, es podrien convertir en una eina terapèutica prometedora per a les persones que tenen dèficits de control cognitiu, com, per exemple, les persones amb dèficit d'atenció amb hiperactivitat, depressió o demència.

«Però els jocs digitals d'acció com els que fan servir els Silver Snipers no són adequats per a les totes les persones grans», adverteix Redolar, que diu que «el ritme frenètic que tenen pot ser aclaparador». El professor explica que, quan es vol agilitar el temps de reacció de la gent gran, per exemple, per a millorar-ne la capacitat de conducció, es necessiten jocs adaptats, amb un ritme més moderat, que signifiquin un repte, però més assequible. Així, doncs, «cal rebaixar el nivell d'exigència i el contingut violent dels jocs dissenyats per a millorar la cognició de la gent gran».