48 ciutats del món reivindicaran un nou marc de regulació de les plataformes digitals

Barcelona acollirà entre el 12 i el 15 de novembre de 2018 la Sharing Cities Summit 2018, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Oberta Catalunya (UOC), en la qual participen 48 ciutats d’arreu del món. Sharing Cities Summit s’integra dins de l’Smart City Expo World Congress 2018 (SCEWC) i compta amb la participació de representants de govern de ciutats globals com Amsterdam, Barcelona, Lisboa, Madrid, Mont-real, Nova York, París, São Paulo, Seül, Singapur, Estocolm o Viena. La cimera té per objectiu debatre i compartir experiències, reptes i oportunitats que planteja la irrupció de l’economia de plataforma o col·laborativa.

La trobada donarà lloc a la Declaració de les Ciutats Col·laboratives, un compromís entre les ciutats per a fer prevaldre uns principis compartits en l’àmbit de l’economia de plataforma. D’una banda, es vol crear un nou front comú de les ciutats per negociar amb les grans plataformes que generen un impacte disruptiu, i de l’altra, promocionar plataformes basats en models socialment responsables.

Barcelona, ciutat de referència mundial de models de negoci oberts, organitza la trobada després de les edicions celebrades a Nova York (2017) i Amsterdam (2016), i compta amb la col·laboració de les dues ciutats per a fer-ho. El Meetup sobre Economia Col·laborativa Procomú, que  tindrà lloc el dia 12 a partir de les 18h al MediaTIC, serà inaugurada a les 19.30h pel primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello; per un representant de Nova York; pel primer tinent d’alcalde d’Amsterdam Udo Kock, i pel rector de la UOC Josep A. Planell. La directora del grup de recerca Dimmons de la UOC, Mayo Fuster, farà de moderadora. El mateix dia a les 9h, Pisarello, Kock i el representant de Nova York, Sonam Velani, i la vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, Pastora Martínez, donaran la benvinguda a la trobada de governs municipals, que tindrà lloc al Disseny Hub de Barcelona.

L’economia de plataforma –que s’organitza en «comunitats» d’usuaris que col·laboren entre ells per mitjà d’una plataforma digital– està creixent de manera ràpida i exponencial. S’ha convertit en una de les principals prioritats dels governs de tot el món, a causa del fort impacte sobre la vida i el desenvolupament econòmic de les ciutats. L’aparició disruptiva dels casos més coneguts, per exemple Airbnb o Uber, genera una gran controvèrsia pública. Les ciutats confirmen la urgència de desenvolupar una estratègia conjunta per afrontar els desafiaments i impactes negatius que generen algunes de les plataformes, i de proporcionar estàndards comuns a les ciutats per donar claredat al mercat.

Tot i els reptes que representen aquests nous models econòmics, les ciutats consideren que poden ser a la vegada una gran oportunitat per a crear una economia urbana més inclusiva, participativa i diversa. Estudis recents de recerca han desenvolupat eines per diferenciar entre diversos models de plataformes digitals, i identificar l’impacte més ample que tenen sobre les ciutats. Aquesta nova economia es pot alinear amb els interessos de la ciutat. Hi ha models d’èxit que són socialment responsables, com ara el procomú, el cooperativisme de plataforma i les organitzacions descentralitzades basades en una economia social i el coneixement obert.

Sharing Cities Summit Barcelona està integrat en l’Smart City Expo World Congress. Enguany, un dels temes capitals del congrés és «Inclusive and Sharing Cities», amb ponents de referència mundial com ara Yochai Benkler, Juliet Schor, Rufus Pollock i Muhammad Yunus. Així, doncs, el Sharing Cities Summit continua en el SCEWC no només amb el congrés sinó també a l’estand que disposarà a l’àrea d’exposicions del SCEWC18, on els visitants podran explorar l’ecosistema col·laboratiu: al voltant de 80 iniciatives, centres de recerca, cooperatives, empreses, fundacions i altres actors exposaran les seves iniciatives vinculades a models socialment respectables d’economia col·laborativa.

Durant tres dies, dins de l’estand, a l’àrea de l’àgora, hi haurà una programació de més de 25 activitats, debats, taules rodones o tallers que mostren l’èxit d’aquest nou model econòmic que s’està construint. La co-organització per part de la UOC d'aquest esdeveniment respon a la voluntat d'obrir el coneixement generat a la Universitat a la ciutadania i fer-ho des dels espais de trobada de la societat.

Barcelona: referència mundial de models de negoci oberts

No és casualitat que Barcelona lideri aquesta trobada global, tant per l’ecosistema existent com per l’impuls que l’Ajuntament de Barcelona ha donat a aquestes iniciatives econòmiques. Barcelona és una referència mundial en models socialment responsables de l’economia de plataforma. Així ho demostra el recent treball d’investigació del grup de recerca Dimmons de la UOC, que es publicarà amb ocasió de la cimera. «Sharing Cities: A worldwide cities overview on platform economy policies with a focus on Barcelona» identifica i analitza 100 plataformes a Barcelona que tenen un enfocament socialment responsable i que són una mostra positiva de noves maneres d’interacció entre la ciutadania per a autoorganitzar-se i generar creixement econòmic. Les plataformes operen en 28 àrees d’activitats econòmiques diferents, des de la creació i la compartició de cultures col·laboratives, fins a l’energia o el consum agroecològic. L’estudi detecta una etapa d’expansió de la producció col·laborativa recolzada per plataformes digitals, amb el potencial d’irrompre en qualsevol àmbit d’activitat econòmica de la ciutat.

Som Mobilitat, Katuma, Som Energia, Smart IB, Moodle, Wikiloc, Wikipedia o Mensakas són exemples significatius d’aquestes plataformes socialment responsables i alineades amb l’interès general de les ciutats. Són actius en l’àmbit de la mobilitat elèctrica compartida, la distribució d’aliments ecològics, el programari lliure, les dades obertes i el servei del menjar a domicili.

Aquesta visió econòmica, que combina governança participativa i responsabilitat social i ecològica, vincle local, i obertura de coneixements i tecnologies, representa un paradigma diferent d’entendre l’economia que s’alinea millor amb l’interès general de les ciutats sense crear impactes rupturistes o xocar amb drets, com ara el dret a l’habitatge o drets laborals. La ciutat de Barcelona aposta clarament per incloure en el debat sobre la smart city aquests casos que parteixen de col·laboració ciutadana real.

Les dades evidencien que el sector de l’economia col·laborativa en molts casos és un sector emergent i en expansió ràpida. La idea de models de negocis oberts, que pretenen que altres empresaris copiïn la idea empresarial, la implementin al seu territori i col·laborin per millorar el projecte, és un concepte nou, però amb un potencial innovador enorme. L’Ajuntament de Barcelona ha optat per impulsar i professionalitzar aquest àmbit econòmic, donat l’impacte positiu per a la ciutat que genera, i tenint en compte la rica tradició existent en projectes cooperatius. Per això ha impulsat, des de Barcelona Activa, un programa d’emprenedoria específic per a models de negoci procomuns que és pioner al món: La Comunificadora. El programa orienta start-ups a buscar la viabilitat econòmica amb models de negoci oberts, inclusius, responsables mediambientalment i reproduïbles.

Una altra línia és la campanya de matchfunding, que enguany ha impulsat 22 projectes. Amb una subvenció total de 230.000 euros, s’opta per estimular noves mirades per construir una ciutat més social, sostenible i amb una preocupació ètica. Barcelona també és referent en innovació de polítiques públiques en organitzar sessions de cocreació ciutadana de la seva política en economia col·laborativa, i en compartir-la amb altres ciutats. Barcelona Activa va organitzar el 2016 i el 2017 la conferència Procomuns, un espai de debat, interacció i networking sobre models de negoci procomuns. Aquesta dinàmica ha portat la Fundació Nesta –referent en l’anàlisi d’innovació global, amb base al Regne Unit– a destacar el rol pioner de models de negoci oberts que s’impulsen a Catalunya en una presentació a la Comissió Europea.