L'Ajuntament de Barcelona i la UOC recuperaran la memòria històrica de la ciutat

Un laboratori de cocreació i memòria és una de les activitats que la UOC ha organitzat en el marc de la Biennal de Pensament «Ciutat oberta», una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona en què col·laboren la UOC, el CCCB i l'arquitecte Carles Muro, i en què hi haurà experts d'arreu. La Biennal engegarà la setmana del 15 al 21 d'octubre i s'allargarà fins al desembre.

El laboratori, que es farà el dissabte 20 d'octubre, de les 10.30 a les 18.30 hores, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats (carrer de Sant Adrià, 20), vol recuperar la memòria històrica de Barcelona gràcies a les eines tecnològiques, i ho vol fer de manera col·lectiva. Les persones que hi participin rescataran de l'oblit els noms i les històries lligats a l'acció col·lectiva, i els resultats els abocaran a la Viquipèdia, fent especial èmfasi en la qüestió de gènere. Així, per exemple, crearan un espai en aquesta plataforma digital per a les dones oblidades als noms dels carrers.

«Viurem el repte de visualitzar la ciutat amb mapes i noms de carrers o d'espais públics que recuperaran històries passades, fets i personatges històrics, la memòria d'esdeveniments cocreats propis d'una ciutat oberta a la seva reinvenció», explica Mayo Fuster, directora del grup de recerca Dimmons de la UOC i una de les expertes que ha dibuixat i pensat l'itinerari més tecnològic d'aquesta Biennal de Pensament.

Aquesta activitat anirà precedida i seguida per altres actes que la Universitat ha organitzat per a la primera setmana de la Biennal, que són els següents:

SlowScience i participació social. Altres formes de fer ciència (17 d'octubre, de les 19.30 a les 21 h, al Centre Cívic Vil·la Urània). Aquesta sessió defensarà la little science en contraposició a la ciència a gran escala. Els experts que la faran reclamen per a la ciència temps per a pensar, per a experimentar i per a fracassar, temps per a pair els resultats i dialogar amb altres disciplines. L'activitat també posarà èmfasi en la participació ciutadana en la ciència i la tecnologia, que ha adquirit rellevància en temps recent. Agents i moviments socials volen intervenir en la discussió científica, convertida en un assumpte de debat social. «Són altres maneres d'entendre l'activitat científica, vàlides i estimulants», diu Eduard Aibar, director del màster de Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC i qui moderarà la taula de dos experts. En parlaran la doctora en Sociologia Carmen Romero i el professor d'Història de la Ciència de la UAB Xavier Roqué.

Ciutats digitals, llibertats digitals: comú digital, estàndards ètics i software lliure (18 d'octubre, de les 9 a les 20 h, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats). Aquesta jornada obrirà el debat sobre l'impacte que tenen les noves tecnologies a les ciutats i en les necessitats de les persones. En aquesta activitat es parlarà de ciutats, de comunitats digitals, d'universitats, d'empreses i de ciutadania per potenciar la seva aproximació. Al llarg de tot el dia hi haurà conferències, exhibicions i debats oberts al públic.

Xarxes socials, algoritmes, democràcia i postveritat (19 d'octubre, de les 19.45 a les 21 h, a la plaça de la Virreina). En aquesta taula s'analitzaran els reptes dels algoritmes i les xarxes socials, al mateix temps que es repensaran les oportunitats que uns i altres també ofereixen, a partir de l'aplicació de models de governança democràtics. Els experts que abordaran aquesta anàlisi són les periodistes especialitzades en tecnologia Marta Peirano i Karma Peiró, i el director general de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, Ismael Peña-López.

Les limitacions a la llibertat d'expressió en ple segle xxi (20 d'octubre, de les 19 a les 20.15 h, a la plaça de la Virreina). Un dels pilars dels sistemes democràtics és la llibertat d'expressió. L'adopció de les noves tecnologies i la cultura digital han creat noves oportunitats per a aprofundir en la llibertat d'expressió, però també nous reptes. Què passa quan l'abast de la llibertat d'expressió és qüestionat? Qui decideix quins són els límits? Com s'hauria de tractar aquest dret en una ciutat oberta? En parlaran Renata Ávila, advocada de drets humans i tecnologia; Simona Levi, directora de teatre, dramaturga i estratega tecnopolítica, i els membres de la plataforma NoCallarem.

La UOC analitzarà la Barcelona més digital

La Biennal de Pensament «Ciutat oberta» vol relacionar les reflexions sobre el paper de la ciutat en el canvi d'època amb els grans corrents de pensament que avui debaten el futur de la democràcia, l'explosió de les diferències, els reptes del canvi tecnològic i la vigència dels models urbans avui encara predominants. Dels quatre eixos que proposa la Biennal, la UOC ha liderat el de «Ciutat digital», un itinerari que analitzarà la revolució tecnològica de Barcelona, i també la innovació, les xarxes socials i els drets digitals, els estàndards ètics, els hackers, la postveritat i les dones en la indústria tecnològica.

La UOC participa en aquesta Biennal per mitjà del grup de recerca Dimmons de l'IN3, que fa recerca sobre l'economia col·laborativa, les innovacions socioeconòmiques i la producció de domini públic. La línia de recerca central del grup és relacionada amb el domini públic i l'economia col·laborativa, amb la perspectiva de la cocreació de polítiques i la innovació metodològica. La directora de Dimmons és Mayo Fuster.

La UOC i la Sala Beckett se sumen a la Biennal amb un cicle sobre la por

Cinc conferències, quatre espectacles, tres lectures dramatitzades, tres col·loquis postfunció, un curs, una mostra i un micròfon obert de monòlegs formen el cicle «Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i de por», inaugurat el 2 d'octubre amb una conferència de la filòsofa Marina Garcés. Aquesta iniciativa, coorganitzada per la Universitat i la Sala Beckett, s'emmarca, també, en la Biennal de Pensament.

Per a Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació, la proposta de liderar un dels eixos de la Biennal és un reconeixement a la tasca que fan les investigadores i els investigadors de la UOC, i també l'aposta que fa la Universitat per generar un coneixement amb tothom i per a tothom. «La UOC vol estimular processos de cocreació amb diferents col·lectius i ciutadans, ja que som conscients que el coneixement no és només a l'acadèmia. És una de les nostres apostes per contribuir a la construcció d'un coneixement compartit», conclou.