Fer exercici, fugir de l'estrès i tenir una activitat intel·lectual alta genera resistències a l'Alzheimer

A les societats occidentals la malaltia d’Alzheimer afecta el 10% de la població més gran de 65 anys. Només a Catalunya n’hi ha gairebé 90.000 casos i al conjunt de l’Estat la xifra supera els 800.000. És una malaltia degenerativa molt freqüent però encara no s’ha trobat un fàrmac que la curi. En aquest sentit, es treballa per a detectar la malaltia precoçment, pal·liar-ne els símptomes i, en estadis inicials, frenar-ne l’avenç.
 
El neurocientífic Diego Redolar, director del grup de recerca Cognitive NeuroLab i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, assenyala que hi ha certs hàbits que ajuden a fer que el nostre cervell sigui més resistent a l’atac de la malaltia i retarden l’aparició dels símptomes.
 

• Fer exercici. Fa anys que els científics van desmuntar la creença que en l’edat adulta no es generaven neurones noves al cervell. Tal com explica Redolar al llibre El cerebro cambiante(Editorial UOC), «el procés de formació de neurones noves —neurogènesi— també es dona en edats adultes». En aquest sentit, fer activitat física de manera regular és un bon motor perquè s’ha comprovat que impulsa la creació de noves neurones a l’hipocamp. 
  
  A més, la pràctica esportiva oxigena la sang i millora la vascularització, el reg sanguini del cervell i el teixit nerviós. Això també ajuda a preservar les neurones que són especialment sensibles. «No és la profusió d’estímuls el que indueix el naixement de noves neurones, sinó l’exercici físic que fem com a resposta a aquests estímuls», apunta el doctor especialista en neurociència. En aquest sentit, «l’exercici no solament és avantatjós per a fomentar el naixement de neurones noves, sinó que ajuda a mantenir un equilibri i un entorn òptim al nostre cervell». Per últim, cal destacar que l’exercici també estimula l’alliberament d’una molècula que és important per a fer efectiva la reorganització que es dona al cervell vinculada a l’experiència.  
   
• Activitat intel·lectual alta. «Les persones de mitjana edat que tenen una activitat intel·lectual alta —llegir, fer mots encreuats…— generen el que els experts anomenen reserva cognitiva. La reserva —explica Redolar— és la capacitat del cervell per a afrontar els canvis neurals produïts per l’envelliment o per un procés patològic, de manera que modularia la relació entre les lesions cerebrals i les seves manifestacions clíniques, i limitaria així l’impacte negatiu sobre la cognició». L’efecte, per tant, és «un retard en l’aparició dels símptomes». 
  
  Diversos estudis ho han demostrat mitjançant ressonàncies magnètiques. Individus amb una càrrega genètica important per a desenvolupar la malaltia o, fins i tot, ja malalts han aconseguit frenar l’aparició de la simptomatologia amb aquesta reserva intel·lectual que, d’alguna manera, ha compensat els factors clínics. En aquest camp treballa el també professor col·laborador de la UOC David Bartrés-Faz, que lidera el projecte de salut cerebral Barcelona Brain Health Initiative, impulsat per l’Institut Guttmann i l’Obra Social «la Caixa».
  
  L’objectiu últim és descobrir com, amb hàbits saludables, es pot incidir sobre la plasticitat neuronal, que és la capacitat intrínseca del sistema nerviós de modificar la seva estructura i les connexions neuronals per a desenvolupar noves capacitats i adaptar-se als canvis.
   
• Fugir de l’estrès. Si fer exercici oxigena la sang, l’estrès fa tot el contrari i té un efecte nefast sobre les neurones. Per tant, cal evitar aquesta circumstància i trobar un punt d’equilibri saludable que estimuli el cervell però que, literalment, no el cremi.