Comença el curs escolar, tot i que cada comunitat ho fa al seu ritme, ja que el calendari escolar varia segons la comunitat autònoma. La tornada a les aules més primerenca es fa a la Rioja, el 6 de setembre, i les últimes comunitats d’incorporar-s’hi seran Balears, Catalunya, Extremadura i Galícia, el 12 de setembre. Hi ha algunes regions, com Madrid, on no hi ha una data de començament del curs concreta, però sí que hi ha un període establert: entre el 3 i el 7 de setembre. I a Múrcia, per exemple, l’obertura dels centres educatius depèn de cada localitat, però els alumnes s’hi van incorporant entre el 4 i l’11.
Un dels objectius d’aquest curs és reduir l’índex d’abandonament escolar. Ja ho va avançar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, quan va declarar: «Com pot fracassar algú que té 12 anys?» Segons les dades facilitades per l’oficina d’estadística europea Eurostat corresponents al 2017, la taxa d’abandonament escolar de joves entre 18 i 24 anys se situa en el 18,3%. Espanya és el segon país amb més fracàs escolar de tota la Unió Europea, només per darrere de Malta.
Així, l’executiu ja ha anunciat la seva intenció d’augmentar la inversió en educació i tramitarà un avantprojecte de llei per a reduir les hores lectives dels professors i el nombre d’alumnes per classe i accelerar les substitucions per baixa, entre altres mesures. No obstant això, les causes de l’abandonament escolar, segons els experts, van més enllà de l’entorn de l’alumne i demanen un canvi del sistema més que no pas una gran inversió.
«Ens basem molt en el model francès, però potser hauríem de mirar cap a països com el Regne Unit, on no es tracta igual a tots els alumnes. No cal segregar, sinó personalitzar l’educació tant com es pugui», considera Héctor López, professor col·laborador del grau d’Economia de la UOC i sotsdirector d’un col·legi madrileny.
Perquè «és el sistema el que expulsa l’alumne», aporta Rodrigo Martínez de Ubago, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. «El fracàs escolar no existeix com a tal», incideix, i explica que hi pot haver dos motius pels quals s’abandonen les aules. El primer, el que caldria suprimir, és que el sistema educatiu no s’ajusta a la manera d’aprendre i socialitzar de certs infants. I el segon, que un sector dels alumnes ha triat vies alternatives per a accedir al mercat laboral que no són les reglades o acceptades comunament.
Una de les claus, l’educació personalitzada
Saber el mètode pel qual cada alumne adquireix els coneixements és clau per a l’èxit del sistema. «Cada infant té la seva personalitat, que ve establerta pels gens i no es pot canviar. Però des de les escoles els obliguen a tots a aprendre de la mateixa manera, quan això no és possible. Sempre hi haurà alumnes que no puguin seguir un hàbit d’estudi regular i que necessitin adquirir la informació per mitjà de més estimulació, en grup, a força de pressió -ho estudien tot el dia abans de l’examen-, i cap manera no és més bona que una altra, només és diferent.»
Canvi de perfil d’alumne: de l’introvertit al sociable
«A l’època dels nostres pares triomfava el nen introvertit, amb uns hàbits d’estudi ben assentats. A la nostra època triomfa el nen sociable, el que treballa en grup. En tots dos sistemes, els infants que no s’adapten a l’estil predominant no són considerats bons estudiants», explica Martínez de Ubago, que afegeix que en els dos casos «el sistema és pervers» i que s’etiqueta els nens de mandrosos quan l’únic problema és que la seva personalitat no s’adapta al mètode establert. «Cal adaptar el sistema al nen i no a l’inrevés», apunta Héctor López.
Els professors, el motor del canvi
La formació del professorat és fonamental a l’hora de reduir la taxa d’abandonament escolar. No solament és la ràtio el que incideix en el fracàs escolar, ni només l’entorn dels alumnes, ni tan sols només les hores lectives dels docents. Héctor López creu que la clau rau en els docents: «Els professors haurien de ser els millors. No solament els que tenen més coneixements, sinó els que els saben transmetre més bé. La formació contínua al professorat és més important que qualsevol altra mesura.» L’objectiu d’uns professors més ben preparats? Saber com treballar transversalment i donar a cada alumne les eines necessàries per a desenvolupar les seves habilitats, a cadascú les seves.
En la mateixa línia argumental es posiciona Martínez de Ubago, que considera vital «invertir en l’arrel del problema, que no és altra que tenir bons professors que sàpiguen ensenyar als alumnes individualitzadament». I per a això no solament cal abaixar les ràtios dels col·legis i disposar de més professors de suport, que també, sinó que sobretot és important que els docents tinguin la formació, les ganes i la vocació necessària per a entendre cada alumne i respectar i facilitar el seu accés particular al coneixement. Això és possible en aules sobrecarregades i amb pocs recursos? Per a Martínez de Ubago seria molt més fàcil si el nivell del professorat fos més alt. Actualment hi ha molt bons professors, amb molta vocació i intuïció per a ensenyar als alumnes segons la seva personalitat, però en necessitem més. «Necessitem que els professors siguin l’elit d’aquesta societat. Ells són, més que no pas les inversions, el motor del canvi»
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció