L'esgotament digital guanya adeptes

Cada individu té de mitjana més de 7 comptes actius a les xarxes socials. Entre els més joves, de 16 a 34 anys, la mitjana augmenta fins a 8,7, i es redueix a 4,6 entre els majors de 55 anys, segons demostra l’últim informe de Global Web Index 2018. Els espanyols passen a diari 5 hores i 20 minuts a internet i d’aquestes, 1 hora i 38 minuts a les xarxes. Aquest augment de la connectivitat ha comportat un creixement dels problemes mentals. La generació socialment més connectada de la història, els millennials, són, segons l’Associació Americana de Psicologia (APA), la generació més estressada.

Tot i que les xarxes no paren de créixer, l’esgotament virtual guanya adeptes. L’estudi Global Mobile Consumer Survey 2017 elaborat a Espanya demostra que aquest esgotament és quantificable: el 42% dels enquestats pensa que fa servir massa el telèfon mòbil, idea que es repeteix en gairebé tots els grups d’edat. El 25% afirma que s’esforça per fer servir menys el mòbil i que ho aconsegueix, i el 16% diu que ho intenta, però que no té èxit. «Cada vegada hi ha més gent que s’adona que internet no és la solució dels problemes, sinó que en molts casos és un problema més», afirma Enric Puig, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i autor del llibre La gran adicción. Cómo sobrevivir sin internet y no aislarse del mundo.

«Hi ha una tendència més gran a desconnectar-se de les xarxes en el terreny personal, però alhora hi ha una pressió social creixent d’haver-hi d’estar connectats constantment», afirma. De fet, el 92% dels espanyols ja es connecta diàriament a internet i el 57% prefereix fer les tasques digitalment si en té la possibilitat. «Ens anem acostumant cada cop més a canalitzar les comunicacions mitjançant les tecnologies digitals. Això és aplicable a totes les relacions, tant les personals com les professionals», alerta Puig, per a qui aquest fet és inquietant. «Ho fem així perquè hem cregut que les tecnologies digitals són capaces d’automatitzar les tasques i, per tant, de deixar-nos més temps lliure. Paradoxalment, però, ha passat el contrari: l’ús de les tecnologies digitals ens comporta una acceleració inèdita dels ritmes vitals i això ho notem i ens desgasta. D’aquí neix la necessitat de desconnectar-se’n, des del punt de vista personal i psicològic».

«De la mateixa manera que la connexió digital ha arribat a tots els estrats de la societat, la desconnexió també es produeix en moltes capes socials. Neix de la saturació i l’avorriment de les persones davant de l’empatx informatiu, visual i d’accessibilitat, i això és un fet comú a qualsevol edat i classe social», considera Puig.

Batallar amb la síndrome d’abstinència del mòbil

El procés no és senzill, comenta Puig, perquè es pateix una síndrome d’abstinència com a resultat de la desconnexió digital. «Tothom experimenta alguna mena de síndrome quan es desconnecta més o menys parcialment de les tecnologies digitals, especialment dels telèfons mòbils», afirma. Segons Oracle Marketing Cloud, cada persona consulta el mòbil, de mitjana, prop de 150 vegades al dia i el 42% dels usuaris espanyols no passa més de 60 minuts sense consultar el WhatsApp.

«Això és perquè moltes de les aplicacions que fem servir normalment estan dotades d’un conjunt d’estratègies, com les notificacions instantànies o la disposició dels elements visuals, que són pensades per a crear-nos dependència perquè les utilitzem constantment», considera Puig.

El doble clic com a moneda de canvi

Un estudi publicat el gener del 2017, coordinat per investigadors de la Universitat de Maastricht, apunta que un ús passiu molt intens de les xarxes socials augmenta negativament el benestar subjectiu. «L’ús passiu de les xarxes socials és un terreny fèrtil per a l’enveja», detalla l’estudi. Actes com seguir la vida d’altres persones a Facebook, llegir-ne les piulades a Twitter o mirar-ne les imatges a Instagram sense interactuar-hi, són usos passius i poden afectar el benestar de l’usuari, si es compara constantment amb el que fan els altres. Alguns desconnectats digitals afirmen que se senten vulnerables, insegurs i addictes a la validació externa de les altres persones per mitjà dels m’agrada (likes) o dels comentaris.

«Aquest cercle viciós de validació externa té lloc quan la persona necessita l’altre per a reforçar la identitat, per a sentir-se una persona valuosa, quan per si mateixa no té una identitat forta, ni segura, ni positiva, ni se sent valuosa ni digna d’estimar», explica Mireia Cabero, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.

Un  m’agrada provoca un llançament d’endorfines positives al cervell. Quan un usuari penja una publicació a les xarxes, és un acte excitant perquè no sap quina rebuda tindrà. Quan la diferència entre l’expectativa i la realitat és molt gran, l’usuari es pot sentir frustrat. «Pot ser que depengui emocionalment dels m’agrada, perquè es construeix i es fa a partir de la valoració que rep de l’altre», alerta Cabero. Afegeix que, si realment hi ha addicció, és possible que hi hagi dependència.

Desconnectar-se a l’estiu és útil?

Els parèntesis de desconnexió, siguin quan siguin, és possible que no serveixin de res, alerta Puig: «Algú que es desconnecta a l’estiu, o durant un període de temps determinat, és possible que no aprengui res d’aquesta desconnexió i que, quan es trobi novament, en tornar, amb el jo connectat, torni a caure en els mateixos errors del passat».

Manuel Armayones, director de desenvolupament de l’eHealht Center de la UOC explica que «desconnectar de la pressió, les presses, la connexió contínua és el que ens permet descansar, però ho hem de fer després d'una tasca prèvia d'anar abaixant gradualment el ritme».

Per a Puig, els períodes de desconnexió ha de servir per a generar una consciència crítica sobre cada un dels usos que fem dels dispositius i de les aplicacions. Hem d’aprofitar el moment per a generar una bona bateria de preguntes crítiques per a fer servir les tecnologies amb més propietat, sabent quan són útils i quan no i adaptant-les a les nostres necessitats reals, en lloc d’adaptar-les a les tendències que provenen de les pressions del mercat, proposa. 

Al mercat ja hi ha aplicacions per a ajudar l’usuari a desconnectar-se del mòbil, que actualment tenen milers de baixades. Tot i la paradoxa que significa, aplicacions com Hold premien els usuaris amb punts cada cop que aconsegueixen estar més de 20 minuts sense fer servir el mòbil, després els podrà canviar per cafès, begudes o entrades de cinema. A Noruega la fan servir més de 100.000 estudiants, és a dir, més del 40% de la població universitària de tot el país.

Per tal d’aprofitar l’estiu com una oportunitat per a desconnectar, Armayones proposa cinc consells per a abaixar el ritme gradualment i mirar de gaudir de la desconnexió:

1. Tancar durant els primers dies els temes pendents
   
   «És important que no hi hagi una interrupció brusca i que durant els primers dies fem un treball conscient de preparar-nos». Armayones recomana dedicar una estona durant els primers dies de vacances a comprovar que tot va quedant tancat: missatges pendents, lliuraments, etc. Segons el tipus de feina i el nivell d'exigència d'estar «connectat», el temps d'aclimatació pot ser diferent.
    

1. Informar que estarem desconnectats
   
   L'expert aconsella que anunciem que estarem una temporada aïllats. Llavors caldrà programar els nostres dispositius: es poden utilitzar els avisos del correu electrònic, canviar l'estat del WhatsApp o fer servir qualsevol altra eina que permeti «dissuadir» qualsevol contacte que no sigui realment urgent.
    

1. Reconfigurar la visibilització de les apps
   
   Es tracta d'anar suprimint de la pantalla principal de l'smartphone les apps relacionades amb la feina (els calendaris, el correu electrònic professional, les eines de gestió d'informació, etc.), deixant-les en un segon nivell, i substituir-les per apps més útils durant les vacances: llocs per anar, reserves de vols i hotels, guies dels llocs que visitem, app d'exercici i cura de la salut... «En definitiva, les que ens ajudin a gaudir i descansar», explica el professor de la UOC.
    

1. Fer neteja i alliberar la memòria digital
   
   Cal alliberar simbòlicament la memòria del mòbil, eliminant-ne apps que no fem servir. «També és una bona ocasió per a desar les fotos que tenim en un altre dispositiu i fer-ne de noves», afegeix l'expert.
    

1. Sortir sense smartphone o portar-lo desconnectat
   
   L'expert recomana no portar el mòbil o portar-lo desconnectat per a no distreure la nostra atenció de la gent amb qui es comparteixen activitats. En cas que s'hagi de portar, és important adquirir el compromís amb les persones del nostre voltant i dedicar l'atenció mínima possible al mòbil.