La tecnologia per a combatre el frau en la propietat intel·lectual vulnera drets fonamentals

El telèfon mòbil podria esdevenir un aliat en la detecció de delictes. De fet, LaLiga de futbol professional ja l’utilitza per a perseguir els bars i establiments públics que emeten partits de futbol per als seus clients sense tenir-ne la llicència. Ho fa mitjançant els micròfons dels telèfons mòbils dels més de deu milions d’usuaris que tenen baixada l’aplicació. L’objectiu: posar fi als possibles fraus de la Llei de la propietat intel·lectual. Ara per ara, doncs, qualsevol usuari espanyol que hagi donat consentiment a l’aplicació de LaLiga per a fer ús d’aquest aparell es converteix en un informador encobert per als propietaris dels drets d’emissió televisiva de futbol. Ara bé, aquesta pràctica és lícita?

«Els mitjans tecnològics són útils per a perseguir infraccions de propietat intel·lectual, encara que sovint corren el risc d’infringir altres drets fonamentals, com el dret a la intimitat i a la protecció de dades», assegura el professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Miquel Peguera.

Peguera apunta que la tecnologia «ha facilitat enormement» la vulneració dels drets de la propietat intel·lectual a les xarxes digitals i, segons el seu parer, «no és estrany que en la persecució de les infraccions també es faci un ús intensiu de la tecnologia». No obstant això, afegeix que l’estratègia que utilitza LaLiga «té límits», com els del principi de proporcionalitat, el dret a la privadesa i el dret a la protecció de dades personals.

El comunicat de LaLiga respecte a aquesta pràctica assegura que «l’activació del micròfon i el geoposicionament del dispositiu només té lloc en les franges horàries de partits» i que en qualsevol moment l’usuari «pot revocar el seu consentiment en els ajustaments del mòbil».

El professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació Carles Garrigues apunta que l’escolta mitjançant el micròfon dels mòbils «no és una pràctica habitual». Tot i això, reconeix que tècnicament «és molt fàcil» accedir al micròfon d’un telèfon. «En aquest cas, probablement, es fa ús d’un logaritme semblant al de l’aplicació Shazam, que agafa la informació que capta del micròfon i la compara amb l’àudio original del partit. A partir dels dos àudios i la localització del restaurant, pot detectar un possible frau en la Llei de la propietat intel·lectual», explica.

De fet, ja fa alguns mesos un programador informàtic també denunciava que l’aplicació mòbil d’Instagram espiava els usuaris per mitjà del micròfon. Ho va descobrir després de veure un anunci a la plataforma d’un producte que ell només havia mencionat en una conversa privada amb una persona i que no havia buscat mai a internet. «És fàcil imaginar que altres aplicacions fan usos insospitats de la tecnologia sense demanar el consentiment específic de l’usuari», assegura Peguera.

Quines mesures poden prendre els usuaris?

Garrigues afegeix que l’aplicació mòbil té l’obligació de preguntar a l’usuari si l’autoritza a fer ús del micròfon, ja que s’emmagatzema informació privada de l’usuari sense que ell en sigui conscient. «És molt difícil saber si una aplicació ha obert el micròfon en un moment determinat i t’escolta», assegura.

Peguera apunta que a l’hora de fer ús de la tecnologia per a la detecció i persecució d’infraccions cal que les eines que s’utilitzin «respectin tots els drets fonamentals implicats».

Per això els experts recomanen a l’usuari informar-se de si ha donat permís a l’aplicació perquè tingui accés al micròfon i pugui registrar la veu de l’usuari. «El problema és que molts usuaris, quan surt la finestra de les condicions d’ús i els permisos, no en fan cas i els accepten sense llegir-los», conclouen els professors.