Gentrificació i turisme massiu: les conseqüències d'Airbnb a Barcelona

L’economia col·laborativa representa un 1,4% del PIB espanyol i es preveu que l’any 2025 ho faci entre un 2% i un 2,9%. De fet, des que va esclatar el 2013, aquest tipus d’economia no ha parat de créixer. L’any 2015 va representar uns ingressos de 28.000 milions d’euros a la Unió Europea. Ara bé, tot i que aquest fenomen generalment va ser rebut com un model de solidaritat i més sostenible durant la crisi econòmica, alguns estudis ja han començat a posar-ne en dubte la finalitat.

Un exemple que reflecteix aquesta situació és l’impacte que la plataforma Airbnb té a la ciutat de Barcelona. «En els últims anys algunes plataformes capitalistes com Airbnb han començat a intensificar els fluxos turístics d’una manera descontrolada», assegura la investigadora Paola Imperatore, col·laboradora del grup de recerca Digital Commons (Dimmons) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i autora de l’estudi Airbnb and the city: numbers, problems and protests around the platform. The case of Barcelona.

Aquesta recerca, que es presentarà en el marc del XIV Congrés Internacional d’Internet, Dret i Política (IDP), analitza l’impacte i les conseqüències de transformació urbana que la plataforma Airbnb genera a la capital catalana. Principalment se centra en la reconversió de l’economia local i en la gentrificació i la migració forçada dels residents locals, situació que ha portat els veïns a començar a organitzar-se per a protestar contra la plataforma, com va succeir l’any passat a Madrid, Barcelona i València. «A les ciutats amb una forta pressió turística, el procés de gentrificació pot ser impulsat per turistes que, durant la seva estada, tenen més poder adquisitiu respecte els residents locals», assegura Imperatore.

De fet, un informe anterior de la mateixa investigadora, dut a terme l’any 2017 en el marc del projecte europeu Ecosistema de Dades Descentralitzades de Propietat Ciutadana (DECODE), ja apuntava que Barcelona és una de les ciutats amb més oferta a la plataforma Airbnb, amb un total de fins a 17.370 allotjaments, dels quals només el 22% té llicència per a operar.

Reptes i oportunitats en l’economia col·laborativa

La catorzena edició del Congrés IDP, organitzat anualment pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, tractarà del fenomen de l’economia col·laborativa. Aquest any la jornada tindrà lloc els dies 21 i 22 de juny al CosmoCaixa de Barcelona. La inauguració del Congrés i algunes de les seves ponències seran retransmeses en streaming per al Facebook de la Universitat. 

Al llarg del Congrés, s’analitzaran els reptes i les oportunitats de l’economia col·laborativa, fenomen controvertit que exigeix una reflexió sobre quins són els límits i els instruments de regulació i intervenció públics necessaris per a donar-hi una resposta. Els aspectes més perjudicats per l’aparició d’aquests nous models d’economia han estat la mobilitat, l’accés a l’habitatge, la sostenibilitat, l’exclusió social, l’accessibilitat i la participació ciutadana.

L’estudi The future of work. A literature review, de l’Organització Internacional del Treball (OIT), organisme que depèn de les Nacions Unides, assegura que l’economia de plataformes perjudica la qualitat del treball, amb retribucions baixes i incertes, una formació en prevenció de riscos escassa o nul·la, menys protecció legal i discriminació per gènere i raça.

És per aquest motiu que al llarg de la jornada s’analitzarà de quina manera aquest model nou d’economia afecta la configuració de les relacions laborals, els drets dels consumidors, el dret de la competència, la fiscalitat, el tractament de la informació personal, la propietat intel·lectual, les polítiques públiques de les administracions i l’exercici dels drets fonamentals.

El Congrés IDP és una trobada anual d’investigadors, acadèmics i professionals interessats en les conseqüències de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en els diferents àmbits del dret i la política.