Les emoticones que utilitzem a les xarxes socials ajuden a comunicar-nos i a expressar sentiments, però també mostren trets de la nostra personalitat. Les persones més introvertides, per exemple, són les que més en fan servir en els missatges, i el 25% de les emoticones poden ser mal interpretades pels receptors. Les professores de Psicologia i de Comunicació de la UOC Eulàlia Hernández i Sílvia Sivera analitzen què s’amaga darrere d’aquests símbols. «De vegades fem servir aquests rostres per destensar una situació o calmar els ànims, o simplement per mostrar una bona sintonia amb l’interlocutor», explica Hernández, que afegeix que les emoticones són una manera de «construir-se una imatge i de controlar la comunicació».
Un estudi de la Universitat de Rochester, publicat aquest any, analitza la relació entre els patrons d’ús de les emoticones i la personalitat. L’anàlisi, que partia de 1.130 milions de piulades de 352.000 usuaris, va posar sobre la taula que les persones més introvertides són les que fan servir més emoticones. «A les persones introvertides els agrada més l’ambigüitat i no volen donar missatges explícits. Si “parlen” amb emojis sembla que no es mostren tant. És una forma de control de la comunicació», explica. Aquest mateix estudi posa en relleu que els rostres amb petons o els cors es vinculen a persones amables, o que les persones inestables emocionalment solen utilitzar rostres que denoten exageració (cara cansada, cara al revés, cara que vessa un mar de llàgrimes o la dels ulls girats).
Infografia: UOC
Les interpretacions del 25% d’emoticones, però, van en el sentit invers del que vol l’emissor. Per exemple l’emissor pot mostrar una cara somrient i el receptor pot pensar que es burla d’ell. La representació d’una cara somrient amb la boca ben oberta i els ulls tancats és l’emoticona que genera més desacord, segons un estudi de la Universitat de Minnesota. El 44% dels participants la van etiquetar com a negativa i el 54%, com a positiva, fet que implica una clara falta de consens. «Hi ha molta ambigüitat en com els altres descodifiquen els missatges i en aquest sentit és molt important el context», apunta Hernández.
En aquesta mateixa línia es pronuncia la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Sílvia Sivera, que destaca la importància del context com un factor determinant en la comunicació. «Si l’emissor o el receptor no comparteixen el mateix univers simbòlic o codis culturals, els missatges poden ser interpretats malament», afirma.
Empobreixen el nivell d’expressió escrita
La professora Sivera explica que les emoticones aporten càrrega emotiva als missatges digitals no verbals, ajuden a expressar sentiments, estats d’ànim i intencions amb la voluntat d’augmentar la complicitat amb el receptor. Afegeix que en les comunicacions digitals escrites, l’ús d’aquest llenguatge figuratiu té molt de valor perquè compensa l’absència d’altres llenguatges com el corporal o l’expressiu i n’assumeix les funcions del to en els missatges.
Aquesta experta explica que entre els principals avantatges de l’ús d’emoticones hi ha el fet que ajuden a expressar de manera ràpida i visual els sentiments i humanitzen els missatges escrits, dotant-los d’emocions i intencions i acostant-los al llenguatge oral informal.
Entre els aspectes negatius, al marge de donar peu a interpretacions diferents, l’experta en comunicació diu que les emocions poden empobrir el nivell d’expressió escrita i reduir la fluïdesa en altres registres comunicatius.
Evitar emoticones quan...
Segons Sivera, hi ha escenaris en els quals és més prudent evitar l’ús d’aquestes emoticones. És el cas, per exemple, de les situacions en què no coneixem l’interlocutor o sabem que pertany a una altra cultura. També s’haurien d’evitar en situacions com transmetre el condol per una defunció. «Emprar emoticones en aquest cas es pot descodificar com a frívol i poc formal», un punt de vista que no és compartit per Hernández: «Es pot donar el condol amb un petó, però s’ha de saber amb qui es pot fer servir i quan, res més».
Un recurs útil per a psicòlegs
Hernández veu les emoticones com una «alternativa» a les proves d’avaluació de la personalitat en els casos en què hi pot haver dificultats per a entendre el llenguatge o en casos de víctimes d’abusos. També els educadors socials o educadors familiars les poden utilitzar com a reforç.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció