Per què els polítics inflen els currículums?

El cas Cifuentes ha destapat un degoteig de polítics i càrrecs públics que han inflat els seus currículums o que presumptament hi han mentit. A banda de la mateixa presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que aquest dimarts ha anunciat que renunciava al màster, també ho poden haver fet el vicesecretari del PP, Pablo Casado, i el gerent de l'Institut Municipal de l'Esport de l'Ajuntament de Palma, José María González, fet que ha provocat que es revisi el seu nomenament. A més a més, també han desaparegut de la pàgina web del Congrés de Diputats i dels perfils de LinkedIn titulacions acadèmiques de diversos diputats. Però per què els polítics inflen els currículums o directament hi menteixen?

Segons Ismael Peña, politòleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), hi ha dos motius pels quals els càrrecs públics se senten «empesos» a fer-ho. El primer, per a «destacar-se» del ciutadà mitjà. A Espanya la mitjana educativa de la població ha pujat de manera «molt significativa» les últimes dècades. «Entre la primera generació nascuda en la postguerra i la primera nascuda en democràcia, el nombre de persones amb l'ensenyament secundari acabat pràcticament s'ha triplicat i els titulats universitaris s'han incrementat més del doble. Això ha pressionat els polítics per a legitimar, en certa manera, que han estat escollits perquè estan més preparats que la majoria de ciutadans», puntualitza.

El segon motiu –afegeix– és l'exigència formativa que requereix el fet de treballar en política. «La política es fa cada cop més complexa i, per tant, és absolutament cert que cal una gran preparació. En aquest sentit, la pressió per a formar-se no és tan extrínseca –de la societat–, com intrínseca».

Segons Peña, a més de legitimar el càrrec, aquest afany de titulitis serveix sobretot perquè els polítics «justifiquin les seves accions». «Si les seves decisions provenen d'un saber superior és difícil contestar-les. Així, en certa manera, el títol es fa servir d'argument sense haver d'entrar a justificar més detalladament la decisió que s'ha pres». Òbviament –afegeix– aquesta posició és il·legítima (anomenada tècnicament argument d'autoritat), ja que seria, si fa no fa, allò de "calla perquè jo en sé més que tu"».

Mentir en un currículum és causa d'acomiadament

Gina Aran, professora col·laboradora de recursos humans de la UOC, recorda que des del punt de vista laboral mentir en un currículum pot ser causa d'acomiadament disciplinari. «Les dades del currículum quan algú es postula a una oferta de feina han de ser certes», insisteix. Tot i així, segons un estudi internacional d'Umedy, el 24% dels espanyols reconeix haver mentit algun cop.

En el cas dels polítics o dels càrrecs públics –puntualitza- hi hauria d'haver congruència entre el currículum i el càrrec que exerceixen. «Si, per exemple, un polític ha accedit a una plaça per concurs, es podria deixar sense efecte el nomenament en cas que menteixi. Fins i tot, hi ha casos en què es va més enllà de les mesures disciplinàries i poden sortir a la llum delictes com la falsedat documental, com presumptament és el cas de Cifuentes», conclou.

Una de les principals xarxes socials que els polítics utilitzen per a donar ressò de les seves titulacions acadèmiques és LinkedIn. És el cas, per exemple, del número dos de Ciutadans a València, Emilio Argüeso, que assegura que té o està cursant sis llicenciatures o graus i cinc màsters. «En el cas de Linkedin, l'usuari fa pública una informació i si menteix, en principi només podem parlar de falta d'honestedat o ètica personal », deixa clar Aran.