«El 5G permetrà veure les primeres demostracions de vehicles no tripulats i treballar amb braços robòtics sense fils»

 

El 2019 serà l’any de la consolidació de la tecnologia 5G, de les empreses de ciberseguretat, de l’ús expansiu dels sensors en la indústria, d’una internet de les coses més intel·ligent i de la cadena de blocs (blockchain) com a auditora de les línies de producció. Tots aquests avenços, i d’altres, seran possibles gràcies al progrés en l’aprenentatge automàtic, a la capacitat d’extreure valor de la digitalització de la indústria i a l’automatització de processos en la robòtica. L’investigador Xavier Vilajosana, del grup de recerca Wireless Networks Research Lab (WINE) de l’IN3 de la UOC, avança algunes d’aquestes claus. 

 

 

El 2019 serà l’any de la consolidació de la tecnologia 5G, de les empreses de ciberseguretat, de l’ús expansiu dels sensors en la indústria, d’una internet de les coses més intel·ligent i de la cadena de blocs (blockchain) com a auditora de les línies de producció. Tots aquests avenços, i d’altres, seran possibles gràcies al progrés en l’aprenentatge automàtic, a la capacitat d’extreure valor de la digitalització de la indústria i a l’automatització de processos en la robòtica. L’investigador Xavier Vilajosana, del grup de recerca Wireless Networks Research Lab (WINE) de l’IN3 de la UOC, avança algunes d’aquestes claus. 

 

Pel que fa als aparells, continuaran les millores vinculades a la imatge i a la càmera de fotos. Ara, per exemple, ja hi ha alguns aparells que ofereixen un mode de bellesa facial, que dissimula les arrugues i estilitza la fisonomia. Els usuaris no saben que això és possible gràcies a un mòdul d’intel·ligència artificial. Aquest camp es continuarà desenvolupant durant el 2019 i, pel que fa a les aplicacions, l’oferta s’adaptarà més als gustos particulars de cada usuari.

La recerca s’inclina per aplicar el 5G en casos en què aporti un valor afegit. Gràcies al 5G, aquest 2019 veurem les primeres demostracions de vehicles no tripulats. El 5G també és fonamental per a poder fer servir la tecnologia Ultra-Reliable Low-Latency Communication (URLLC), que permet transmetre dades en molt poc temps i que ara ja està preparada per a desenvolupar-se de manera massiva. Té aplicacions en seguretat, com ara el botó que truca a emergències en cas d’accident, una característica que els vehicles d’última generació ja incorporen i que cada vegada serà més habitual.

 Sí. Comencem a treballar amb braços robòtics sense fils.

Aquest 2019 observarem un ús expansiu dels sensors industrials. Això no és nou, però la gràcia és que ara comencem a pensar en com fem que la màquina aprengui coses gràcies al que podem veure amb els sensors. El 2019 serà l’any que combinarem la internet de les coses i l’aprenentatge automàtic (machine learning) i que, per tant, començarem a extreure valor de la digitalització de la indústria.

La cadena de blocs també està preparada perquè pugui funcionar com a eina per a auditar el procés de producció industrial. Per exemple, la combinació de dades massives (big data) i cadenes de blocs permetrà fer aquesta auditoria en la línia de producció i detectar-hi possibles errades. També hi haurà avenços importants en els camps de la computació i de la sensòrica passiva. Es tracta de produir sensors i ordinadors que computen intermitentment i de manera oportunista quan poden captar energia. Això fa que tinguin una estructura molt senzilla i que siguin molt barats. Aquesta és la base del sensor d’humitat que hem desenvolupat a la UOC i que pot revolucionar la cadena de producció de vehicles.

Bona part dels temes de què parlem ja estan relacionats amb la internet de les coses, però en podem destacar alguns aspectes més. Per exemple, enguany es comercialitzarà la internet de les coses de banda estreta (NB-IoT), que és la tecnologia de comunicació orientada a la IoT gestionada pels operadors de telefonia. És a dir, veurem operadores de telefonia que tindran aquesta línia de negoci a banda de la fibra òptica o la televisió. Això es pot fer servir en el control i el seguiment de les flotes de bicicletes de la ciutat (per exemple, el Bicing) o en el xip de seguiment que porten alguns animals de companyia.

A més a més, comencem a veure un canvi de paradigma: fins ara, la IoT ens permetia monitorar. Ara fem el salt i ajudem la màquina a actuar i a aprendre. Un exemple fàcil són les aspiradores autònomes: actualment es mouen en funció dels objectes que troben per casa, però cada vegada seran més intel·ligents a l’hora d’aprendre com és l’espai pel qual es mouen.

El bessó digital és una tecnologia que permet fer proves en la ficció sense que tinguin un efecte real sobre el sistema. Permet simular i treballar en un sistema real. Hi ha una línia de recerca molt específica vinculada al bessó digital: la dels sentits. Es treballa amb vista a transmetre el sentit del tacte per mitjà d’internet. Calculen que d’aquí a un parell d’anys ho hauran aconseguit.

També és una oportunitat de negoci per a les empreses que són proveïdores de seguretat en aquest àmbit. Cal pensar que cada cop treballarem més en núvol i menys en el circuit local de les empreses. Començarem a veure, també, que els serveis de diferents empreses s’integren en estructures de núvol o multinúvols connectats.