La prevalença de les malalties mentals és més alta entre les dones treballadores que entre els homes

La prevalença de malalties mentals entre les dones treballadores és sis punts més alta que entre els homes treballadors. Símptomes depressius, ansietat, problemes socials i hipocondries derivats de l’estrès a la feina: aquest és el quadre clínic que presenten el 19,9% de les dones que treballen a l’Estat. Ho recull l’estudi «Desigualtats en salut mental en la població treballadora d’Espanya», basat en les dades de l’Enquesta Nacional de Salut. L’edat i les variables socioeconòmiques en són les causes principals en el cas de les dones. Un factor de risc és la satisfacció amb la feina: en el cas de les dones que estan menys satisfetes professionalment, la prevalença de malalties mentals es dispara fins al 34,4%; en canvi, entre les que ho estan més l’afectació baixa fins al 17%.
 
Adrián Montesano, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, apunta que els trastorns d’ànim són més presents en el cas de les dones sense que hi hagi una explicació clara. Així ho assenyala també l’Enquesta de Salut de Catalunya 2016, que afirma que entre la població de més de 15 anys, el 19,8% de les dones presenten problemes d’ansietat i depressió, mentre que el percentatge en el cas dels homes és del 10%. Montesano reconeix, però, que la situació de desigualtat en el mercat laboral, la divisòria salarial o la manca de polítiques de conciliació fan que la dona se segueixi emportant la pitjor part de la incorporació al mercat laboral. «Té noves responsabilitats ―triomfar a la feina, progressar econòmicament, tenir un bon sou― i, a la vegada, manté les responsabilitats familiars en un grau similar al d’abans», argumenta Montesano, que també és doctor en Psicologia Clínica i de la Salut i col·labora amb el grup de recerca PSiNET de la UOC.
 
En aquesta línia, Gina Aran, professora del màster universitari de Direcció i Gestió de Recursos Humans també de la UOC, afegeix que la majoria de les dones «tenen dues feines, la laboral i la familiar», i subratlla que això genera una forta càrrega mental que s’ha comprovat que té incidència sobre la salut. Aran recorda que la «doble feina» fa que les dones treballin de mitjana dues hores més al dia que els homes i que, si es remuneressin, els seus ingressos salarials bruts serien un 25% superiors.
 
L'experta apunta que les empreses haurien de saber llegir aquesta realitat i aplicar polítiques d’igualtat i conciliació. «Com més conciliació, més productivitat, més bon clima laboral, més reducció de l’absentisme i la rotació ―i, per tant, dels costos―, més bona imatge de l’empresa i més atracció de talent», resumeix l’experta. En general, assenyala, «un treballador feliç pot rendir el doble que un de desmotivat». La professora de la UOC també considera que les empreses que incorporen dones en posicions de direcció «mostren més bons resultats i menys riscos», però lamenta que encara hi ha un llarg camí per a trencar el sostre de vidre. «L’immens canvi cultural que hem de fer necessita massa temps en relació a la urgència que tenim les dones i la preservació de drets fonamentals.» Per això, planteja com a solució «les quotes» per a instaurar la igualtat efectiva i accelerar el canvi cultural.


Les dones que depenen econòmicament de la seva parella, el perfil amb més risc
 
Com cal tractar les malalties mentals derivades de la situació laboral? «L’experiència clínica em demostra que, en molts casos de dones amb depressió, l’enfocament no pot ser només psicològic», adverteix Montesano, que conclou que el seguiment terapèutic també ha de tenir en compte la dimensió macro ―de context social―, articulada amb una dimensió micro en la qual s’aborda l’apoderament de la persona en connexió amb la comunitat, la família i la parella.
 
En aquest punt, Montesano alerta d’un perfil que va a l’alça: dones de mitjana edat, amb una relació de parella que no funciona, amb fills emancipats i que depenen econòmicament del seu company perquè van renunciar a treballar per a tenir cura de la família o bé perquè tenen salaris molt baixos. «En termes de poder, estan sotmeses, i si també falla el suport de la parella, es genera el context ideal per a l’eclosió de símptomes depressius.»