«El periodisme mòbil no treu la feina a ningú, sinó que obre més possibilitats»

 

Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid i en Història Contemporània per la UNED, Leonor Suárez és redactora en cap dels serveis informatius de la Radiotelevisió del Principat d'Astúries. Experta en periodisme mòbil (MOJO, mobile journalism), aquest 8 de juny participarà com a ponent en la Segona Jornada de Periodisme Mòbil, que organitza la UOC i que tindrà lloc al Movistar Center Barcelona. Suárez ha rebut el premi internacional de la Fundació Thomson al millor videoperiodista MOJO de l'any, el primer premi al Mobile Journalism Challenge, la menció especial (segon premi) al millor videoperiodista europeu de l'Associació Europea de Televisions Públiques Regionals i el primer premi del Miniature Film Festival de Toronto.

 

 

Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid i en Història Contemporània per la UNED, Leonor Suárez és redactora en cap dels serveis informatius de la Radiotelevisió del Principat d'Astúries. Experta en periodisme mòbil (MOJO, mobile journalism), aquest 8 de juny participarà com a ponent en la Segona Jornada de Periodisme Mòbil, que organitza la UOC i que tindrà lloc al Movistar Center Barcelona. Suárez ha rebut el premi internacional de la Fundació Thomson al millor videoperiodista MOJO de l'any, el primer premi al Mobile Journalism Challenge, la menció especial (segon premi) al millor videoperiodista europeu de l'Associació Europea de Televisions Públiques Regionals i el primer premi del Miniature Film Festival de Toronto.

 

La idea més important és que amb un mòbil no solament es poden produir directes de televisió o peces per a xarxes socials, sinó que també es pot elaborar qualsevol treball periodístic. Amb el mòbil podem fer qualsevol cosa que ens proposem, fins i tot un documental de llarg format. He anat experimentant amb les possibilitats que m'oferia el mòbil i he arribat a produir un documental de cinquanta minuts. Volia veure si es podia enregistrar i també editar. L'enregistrava amb mòbil i l'editava amb iPad. La conclusió va ser que sí que es podia. No en tots els casos és l'opció més bona, però en molts casos sí que l'és. Un dels avantatges és que et pot donar molta més flexibilitat que un equip tradicional.

Cada vegada se'n perd menys. La qualitat dels últims models de mòbil és molt bona. A més, hi ha moltes maneres de superar les limitacions de les lents del mòbil. Hi ha circumstàncies d'enregistraments, com ara pujar una muntanya, que amb l'equip tradicional són molt més complicades. És una qüestió d'equilibrar i de veure'n els pros i els contres. He fet moltes peces que a ningú no se li acut dir que les he fetes amb el mòbil.

En cap moment no es tracta de no tenir càmeres. Simplement es tracta de combinar les eines. El mòbil t'obre un munt de possibilitats que fins ara no es preveien perquè a la televisió ha calgut l'ús d'equips de grans dimensions i d'un cost elevat. Ara, amb el mòbil, s'obren mil possibilitats i es poden explicar més històries.

Sí. Els perfils tendeixen a ser més diversos, però no es prescindeix de cap perfil. La meva experiència és que no es treu la feina a ningú, sinó que s'obren moltes possibilitats. Els estudiants d'ara són afortunats perquè amb el mòbil poden fer el que vulguin. Si aconsegueixen tenir el seu nínxol i són bons, tenen una plataforma amb la qual poden explicar coses que nosaltres no teníem. Penso que hi ha molts mites falsos com el fet que els robots ens trauran la feina d'un dia a l'altre. Hi ha lloc per a tot i cal tenir la ment oberta. Puja a l'onada i no et deixis guiar per la por.

És cert que el periodisme mòbil serveix per a donar veu a comunitats que no la tenien, però el periodisme mòbil és una altra cosa. No és periodisme ciutadà, simplement és periodisme. I és un periodisme que aprofita unes eines que permeten explicar les històries d'una altra manera. També permet arribar abans del que permetrien les eines tradicionals. Jo, com a periodista, segueixo els cànons de l'storytelling de verificació. En canvi, el periodisme ciutadà són comunitats que expliquen les seves històries, però no es poden regir per criteris periodístics. Cada vegada necessitem un periodisme més professional. S'han democratitzat les eines i hem de posar el nostre segell per a ser creïbles.

 

Està més pressionat per les presses, per la necessitat de publicar primer. Això necessàriament va en detriment de la qualitat. Fer bon periodisme demana temps. Necessitem una societat cada vegada més formada, que aprengui a discernir el que pots creure del que no. L'única manera de combatre les notícies falses enfront de les veritables és amb més periodisme. I fer-ho rendible va més enllà del debat del periodisme mòbil. Tendim a ser molt tremendistes i tot necessita temps per a ajustar-se i equilibrar-se. El periodisme mòbil és una oportunitat molt bona per a periodistes i comunitats. Els periodistes sempre serem necessaris.

No morirà, és més necessari que mai. Sempre hi ha hagut notícies falses. Jo soc optimista. Encara hem de treballar molt i hem d'intentar fer bon periodisme. També cal que ens traguem els prejudicis del cap. No podem ser els únics de la societat que decidim no ser capaços de produir un vídeo en l'iPad, quan la resta de la societat sí que ho fa. Si el periodisme és l'únic que no està a l'altura, em sembla un suïcidi.